Un Tour atractiu i sense mascaretes

Quan fa un any el Tour va partir de Niça en un inèdit mes de setembre, l’objectiu era arribar a París. Tant feia qui guanyés. L’important era que la crisi sanitària més gran que ha viscut el món des que tot està globalitzat no destrossés la prova i que el virus no castigués ciclistes i seguidors de la carrera.

La proesa es va aconseguir i fins i tot es va aconseguir que un xaval llavors amb 21 anys anomenat Tadej Pogacar captivés per la seva classe i desimboltura sobre una bici més enllà de mirar el lloc on havia nascut. Però va ser una ronda francesa molt trista, sense gairebé públic a les cunetes i amb severes mesures de seguretat que impedien al públic acostar-se el més mínim als corredors. Va ser la Grande Boucle dels ‘emmascarats’ i de la distància social en l’esport on l’aficionat sempre està més a prop dels protagonistes.

Un passeig per Brest

Ara fa goig passejar pels carrers de Brest, on dissabte comença el Tour 2021, ni més ni menys que amb un final en alt. Gairebé ni importa que aquí encara no hagi arribat l’estiu. La gent camina amb jaquetes i pendent que no caigui un ruixat. Però ho fa a cara descoberta com fent la sensació que s’ha recuperat la llibertat i que la mascareta queda molt bé, per molt disseny que porti, guardada a la butxaca dels pantalons per posar-se-la una altra vegada quan s’entra a qualsevol espai tancat: les oficines ambulants del Tour, un comerç, supermercat o restaurant.

⚪🔴 Last year, 🇸🇮 @TamauPogi won the KOM jersey ahead of 🇪🇨 @RichardCarapazM and 🇸🇮 @rogla. Who’ll be the best climber of #TDF2021?

⚪🔴 En 2020, 🇸🇮 @TamauPogi avait remporté le @maillotapois devant 🇪🇨 @RichardCarapazM et 🇸🇮 @rogla. Qui sera le meilleur grimpeur du #TDF2021 ? pic.twitter.com/FyI0KjNT4O

— Tour de France™ (@LeTour) 24 de junio de 2021

I si s’aixeca la vista és probable divisar alguna figura del Tour entrenant per Brest o els voltants, la flor del ciclisme i l’alegria per a un aficionat que podrà tornar als Alps, al Pirineu i a muntanyes tan famoses i celestials com el Ventoux, que s’escala en dues ocasions durant l’etapa 11a de la carrera.

Hi ha ja permís per col·locar-se a la cuneta, tot i que encara prioritzaran les restriccions per accedir als ports on només es podrà pujar a peu o en bici. I aquells que tinguin la fortuna de rebre una invitació per assistir a les zones de sortida o arribada del Tour, el terreny acotat, hauran de portar a sobre una prova negativa d’antígens o el passaport de vacunació.

A buscar la normalitat

El Tour, així, com tants altres escenaris de la vida ciutadana, recupera a poc a poc la normalitat. Ho fa amb un recorregut molt atractiu, un traçat que defuig tant com sigui possible les arribades massives, cinc o sis com a màxim, i que tampoc abusa de l’alta muntanya amb uns Alps més fluixos que altres vegades, amb quilometratge reduït en les grans jornades entre cims per buscar els atacs lluny de les tanques i amb dues contrarellotges, al cinquè dia i l’etapa abans de París, perquè les diferències no es facin només a les pujades.

Si l’any passat la prova es va retardar i fins i tot va perillar la celebració per culpa de la pandèmia, ara s’ha avançat una setmana, però per qüestions esportives, perquè no coincideixi amb la celebració dels Jocs de Tòquio, que també van quedar tocats i ajornats fa un any pel caos mundial.

El Tour, aquest Tour que es viu a França com una festa i un esdeveniment de caràcter general, es mantindrà una setmana a la Bretanya, entre els seus prats verds i molls i platges on de vegades es veu i d’altres no la sorra, segons li vingui de gust a la marea. Serà una ronda francesa que només realitzarà una incursió a l’estranger per penetrar en territori andorrà per unes carreteres que són familiars a gairebé la meitat dels participants de la prova, perquè allà han establert la seva residència. Andorra la Vella acull l’arribada de la 15a etapa després d’una duríssima ascensió a Beixalís, port curt però traïdor. Allà descansarà el Tour i allà tot el món, ciclistes inclosos, hauran una altra vegada de sotmetre’s a test anti-Covid, si no estan vacunats, per tornar de nou a França i viure les dues principals jornades de muntanya amb arribades el Portet de Saint Lary i Luz Ardiden després de passar pel Tourmalet.

🇫🇷🔎 #TDF2021: 𝗠𝗢𝗩𝗜𝗦𝗧𝗔𝗥 𝗧𝗘𝗔𝗠 𝗣𝗥𝗘𝗩𝗜𝗘𝗪 → https://t.co/fkULAom4Vu (subs 🇪🇸🇬🇧)

A 2 días del arranque de @LeTour, escuchamos las impresiones y esperanzas de @SupermanlopezN @EnricMasNicolau @Carlos_Verona @alejanvalverde e @ImanolErviti.#RodamosJuntos 💙 pic.twitter.com/oEdreDg0QT

— Movistar Team (@Movistar_Team) 24 de junio de 2021

¿Serà el Tour del duel entre eslovens? Pogacar defensa títol i Primoz Roglic es presenta com el seu principal rival. «Fa dos mesos que no competeixo ni entreno, però crec que estic llest per lluitar pel Tour», va repetir aquest dijous el corredor eslovè, a Brest.

El poderós Ineos

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Pogacar, el jove; Roglic, l’incansable; i contra ells tot un Ineos amb Geraint Thomas (Tour 2018) al capdavant. Però que no es preocupin a les files britàniques perquè si falla està preparat Richard Carapaz (Giro 2019). Si els passa alguna cosa tenen a Richie Porte (tercer l’any passat). I si fallen tots fins i tot disposen del recanvi de Tao Geoghegan Hart, guanyador del Giro 2020. Un important motiu de preocupació per a la parella eslovena i perquè en el merder sorprenguin corredors com Enric Mas o el seu company colombià Superman López.

Comença el Tour i ho fa 30 anys després que Miguel Induráin aconseguís la primera de les cinc victòries consecutives. I ni més ni menys que 36 anys després de l’últim triomf francès; un bretó, com no, Bernard Hinault, i sense que Julian Alaphilippe, per molt mallot groc que es posi uns dies, ho remeï a París. Com passa el temps, tot i que es fa més agradable quan es passeja per les ciutats franceses sense una mascareta a la cara.