El Govern promet "deixar-se la pell" a aprovar nous pressupostos

El president Salvador Illa projecta el 2026 com un "punt d’inflexió", un any que pronostica que serà "millor" que el 2025 perquè serà el moment de recollir "els fruits sembrats". I la collita no és per a ell cap altra cosa que assumptes de pes com el finançament singular, l’empresa mixta de Rodalies, un reconeixement al parc públic de vivenda i, la cirereta, els pressupostos. "Al gener passaran coses", va deixar caure per projectar un any prometedor, almenys per a una Catalunya en la qual, malgrat l’agitat context estatal, presumeix d’haver aconseguit certa estabilitat de la mà d’ERC i els Comuns.

El nou any arrencarà amb els pressupostos que es van aprovar el 2023. Una vegada més, el Govern no ha aconseguit acordar nous comptes i va recórrer a una pròrroga en l’última reunió abans del raïm, tot i que el president Illa manté intactes les expectatives de lligar el sí d’ERC i dels Comuns durant els pròxims tres mesos.

De moment, no obstant, els números continuen guardats en un calaix i la negociació amb els socis ni tan sols ha començat ni començarà fins que aconsegueixi concretar dos acords: el model de finançament singular per a Catalunya i la primera sanció per incomplir els límits als lloguers regulats.

Aquestes són les dues condicions sine qua non que han posat republicans, d’una banda, i els Comuns de l’altra, per asseure’s a la taula a dialogar sobre a què es destinen els recursos de l’any vinent. Quant a la primera carpeta, la del finançament, el Govern defensa que ja està encarrilat l’acord amb el Govern de Pedro Sánchez i la previsió és que es revelin els detalls del model aquest mes vinent: "Som molt a prop i, com va anunciar el president del Govern, el culminarem. En les pròximes setmanes, al gener, passaran coses [...] El model serà singular i solidari", va defensar Illa durant la roda de premsa que va protagonitzar al Palau de la Generalitat per fer balanç de l’any. No va dir res, no obstant, sobre què passarà amb l’exigida ordinalitat. De fet, això hauria d’haver passat abans d’acabar el 2025, però les eleccions a Extremadura van forçar un canvi de calendari per part de la Moncloa, que tant el Govern com ERC van comprendre.

Més verda està la segona carpeta, la de les multes per incomplir la llei de vivenda. Fins ara, la resposta que ha donat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, és que, malgrat haver-hi 30 expedients oberts, es necessiten les "màximes garanties" jurídiques perquè les multes que s’imposin tinguin èxit i no siguin impugnades. A més, si es desencalla aquest requisit previ per obrir negociacions, els Comuns condicionaran el seu suport a la limitació de la compra especulativa de vivenda que estan estudiant en aquests moments amb l’Executiu. "El Govern està fent tot el que es va comprometre a fer. En aquesta matèria, no ens tremolaran les cames", va etzibar Illa, recalcant que s’ha reduït un 1,9% el preu dels lloguers a tot Catalunya i un 4,9% a la ciutat de Barcelona. "Alguns diuen que la llei de vivenda no serveix, però sí que serveix, funciona", va sentenciar, i va anunciar que el 2026 ja estaran en construcció la meitat dels 50.000 pisos que va prometre. El ritme de creixement del parc públic és ara de 8,5 pisos públics al dia, va dir.

La data incomplerta

La intenció del Govern quan va arrencar el curs polític era anar a una aprovació ràpida de pressupostos. Va verbalitzar que el seu propòsit era començar l’1 de gener del 2026 estrenant nous comptes. No obstant, ERC i els Comuns han posat fre a aquesta aspiració d’Illa, a qui els agents econòmics i socials reclamen la necessitat de poder comptar amb aquest instrument que obriria la porta a noves inversions.

Notícies relacionades

Els empresaris demanen altura de mires per obtenir la governabilitat

El president presumeix de les bones xifres d’aquest any

"El Govern es deixarà la pell a aconseguir pressupostos. Ja se l’està deixant. Fa mesos que treballem perquè Catalunya continuï generant prosperitat i que aquesta sigui compartida. No ho podem fer sols", va incidir el president, assegurant que coneix les demandes d’ERC i els Comuns, socis que va titllar com a "terriblement exigents". ¿Hi haurà eleccions si no ho aconsegueix? No, ho va descartar de ple: "L’horitzó d’aquesta legislatura és de quatre anys i acaba el 2028".

Igual que es mostra taxatiu al defensar la continuïtat del Govern de Sánchez fins al 2027, que va definir com el "millor" per a Catalunya i Espanya dels últims 15 anys i del qual va dir sentir-se "orgullós", malgrat el cèrcol judicial. De fet, segons el seu parer, és per l’aprovació de l’amnistia que Sánchez està sotmès a aquesta tensió judicial.