LA RONDA ITALIANA

El Giro-2021 serà més dur que el Tour i la Vuelta

  • La prova, presentada aquest dimecres, inclou vuit finals en alt repartides amb tres cims la primera setmana, un la segona i quatre en la recta final de la carrera.

  • El Zoncolan i Cortina d’Ampezzo destaquen com a menú muntanyós abans de la contrarellotge final de Milà, amb 29 quilòmetres.

  • Bernal, Landa, Evenepoel, Nibali, Bardet, Pinot i Soler, entre les figures que acudeixen a Itàlia.

El Giro-2021 serà més dur que el Tour i la Vuelta
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

La muntanya és la salsa de ciclisme. I aquest és un condiment que sempre aprofiten al màxim els mentors del Giro. Solen realitzar traçats tan equilibrats com durs; potser i un any més, el Giro serà la més complicada de les tres grans rondes. A Itàlia, a la dosi d’escalada s’hi ha d’unir la incertesa de la meteorologia, que accelera el pols dels corredors, que posa els organitzadors al punt de la suspensió, una cosa que passa en comptadíssimes ocasions, i que dificulta encara més el pedaleig dels ciclistes, tant dels que lluiten per la victòria o per sobreviure en la carrera.

El Giro-2021 s’ha fet esperar. Ha sigut el part més llarg de les tres grans rondes i, sorprenentment, s’ha presentat –aquest dimecres– després de la Vuelta, que es disputarà tres mesos després. Però quan la ronda italiana ha retirat el vel rosa i ha mostrat el recorregut d’aquest any de seguida s’ha descobert un traçat encantador, ple de muntanyes, però sense oblidar les arribades massives, denominades ‘volata’ en la versió italiana del ciclisme, i amb la iniciativa de partir de Torí (8 de maig) i arribar a Milà (30 del mateix mes) sota la dictadura de la contrarellotge. I amb un traçat final de 29 quilòmetres que pot deixar oberta la incertesa de qui guanyarà la carrera fins a l’últim esforç, tal com va succeir l’any passat quan Teo Geoghegan Hart, vencedor final i absent aquest any, i Jai Hindley, el mai vist, es van presentar empatats a temps en la crono final pels carrers de la capital llombarda.

Ningú pot aventurar què passarà aquest 2021 però hi ha terreny i muntanya suficients per desfer qualsevol empat a temps abans que els corredors vegin el famós Duomo milanès. L’organització ha volgut repartir els cims durant les tres setmanes, amb tres arribades en alt en la primera, una en la segona, però quina una, ni més ni menys que al cim del Zoncolan, i quatre més en la tercera setmana, amb l’essència de les Dolomites perquè escaladors com el colombià Egan Bernal, vencedor del Tour-2019, tinguin un espai tan exigent com natural per marcar la diferència davant altres especialistes, com el basc Mikel Landa, que torna a apostar pel Giro, la carrera que millor resol, abans d’afrontar el Tour.

L’etapa reina

Notícies relacionades

Crida especialment l’atenció la 16a etapa, programada en dilluns (24 de maig) i considerada com la jornada reina del 2021 amb arribada a tot un temple de l’esquí, Cortina d’Ampezzo, on s’acaba de celebrar el Mundial de l’especialitat alpina, i que servirà com a visita estel·lar als cims dolomítics amb tres llegendàries ascensions a tres dels més famosos passos italians (Fedaia, Pordoi i Giau) abans d’afrontar la pujada final a Cortina. El Passo Pordoi, amb els seus 2.239 metres d’altitud, suposa el sostre de la prova o Cima Coppi, en honor del més gran campió italià de tots els temps. I els dos dies abans a l’arribada de Milà dues cites més amb l’alta muntanya amb arribades a Alpe di Mera i Alpe Motta.

Entre els favorits, a part de Bernal i Landa, hi figuren, curiosament, les dues principals figures franceses, Romain Bardet i Thibaut Pinot, que volen aquest any lluir-se a Itàlia potser perquè saben que ja tenen el Tour una mica encallat. El Giro-2021 significarà també el debut de Marc Soler com a cap de files del Movistar, amb Vincenzo Nibali, de nou i amb 36 anys gairebé en mode etern, com a atractiu local. I tot això sense oblidar Remco Evenepoel. Si la perla belga s’ha recuperat bé de la brutal caiguda de l’estiu a la Llombardia, no serà gaire lluny de vestir la ‘maglia rosa’.