Javier Guillén: «Si no se celebrava el Tour, perillaven els equips»

Si el virus no hagués existit, a part de ser ara tots una mica més feliços, ja s’hauria disputat el Tour i ahir hauria finalitzat la tercera etapa de la Vuelta, en territori holandès. Dilluns seria jornada de descans, ideal per parlar amb Javier Guillén, el director de la prova, i qui també analitza el Tour, la gran carrera que organitza la seva empresa, ASO, propietària de la ronda espanyola. El Tour comença el dia 29 a Niça.

–¿Es va arribar a plantejar la cancel·lació del Tour?

–Siempre vam dir que si no hi havia Tour perillava la subsistència dels equips. Calia esgotar totes les possibilitats per celebrar-lo. Amb el Tour se salven moltes coses aquest any.

–Entre les quals la Vuelta, que li ha cedit les dates.

–En efecte. Hauríem estat a Utrecht aquests dies. Era un projecte molt il·lusionant perquè era l’edició més internacional amb etapes pels Països Baixos, França i Portugal. Però els esdeveniments no ens han deixat temps d’afligir-nos. Al final només tindrem una etapa a l’estranger, al Tourmalet, però estic content perquè almenys el 20 d’octubre podrem sortir des d’Irun.

–Altres anys el ciclisme vivia amb altres riscos, la lluita contra el dopatge, per exemple. ara el risc es diu coronavirus.

–Des que es va reprendre la temporada a la Volta a Burgos totes les carreres s’estan celebrant, el que ens fa ser optimistes per al Tour i per a la resta de  proves, incloent el Mundial, se celebri allà on sigui. El repte està a limitar els riscos.

–Moltíssims més en una carrera de tres setmanes.

–Està clar que les tres setmanes tenen més riscos que els cinc dies màxims que hem corregut fins ara. Però no hi havia alternativa a no celebrar el Tour. S’han pres unes mesures sanitàries excepcionals, creant bombolles. Però val la pena.

–¿Què passarà en el Tour o la Vuelta si hi ha un rebrot que afecta el recorregut d’una etapa?

–Si només es tracta d’un cas local el recorregut es pot flexibilitzar per buscar una alternativa ràpidament. És un tema que sabem gestionar. El que ens ha de preocupar, en canvi, és si apareixen més rebrots dels desitjats, tot i que aquesta situació està fora del nostre control.

–S’haurà de viure la carrera dia a dia per la pandèmia.

–S’ha de ser prou voluntariosos perquè el Tour no sigui ni catastrofista ni alarmista. Ens juguem el futur d’aquest esport.

–¿I què passarà si apareix un cas de Covid-19 entre els corredors participants?

–Si hi ha un positiu no es pot parar la carrera, però cal treballar perquè no hi hagi casos, tot i que és cert que els esports a l’aire lliure, com el ciclisme, comporten menor risc. Cal seguir les indicacions de les autoritats sanitàries, portar tots, inclosos els corredors, les mascaretes mentre no s’està en competició, ser molt estrictes en les entregues dels bidons, per exemple, en el control dels hotels, de les sortides i les metes. Estem corrent des del 28 de juliol i afortunadament no hem tingut cap positiu per part de ningú que hagi fet una carrera.

–Sens dubte, organitzar aquest any el Tour, el Giro o la Vuelta ha sigut més complicat que mai.

–Per a mi històricament ha sigut la Vuelta més difícil d’organitzar. Afortunadament ens han confirmat totes les etapes i si es va cancel·lar el viatge als Països Baixos va ser perquè l’organització local ho vivia com la festa de l’estiu i al mes d’octubre, en plena tardor, no tenia sentit per a ells.

–¿Hi ha hagut renúncia de patrocinadors a França o Espanya?

–No m’ha arribat res negatiu de França. Si el Tour ha reduït la caravana publicitària només ha sigut per garantir la seguretat sanitària. Amb menys gent és més fàcil aplicar les mesures contra la la pandèmia. En el nostre cas cap patrocinador afortunadament ha baixat del barco de la Vuelta.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

–¿S’han reduït despeses?

–Això és impossible en tres setmanes. La Vuelta només s’ha reduït en l’esportiu, amb tres etapes menys. I només hem tret personal en les accions de relacions públiques, que es limitaran al màxim.