Anar al contingut

Patrocina:

La volta francesa

Primer avís de Thomas en el Tour

El ciclista gal·lès i últim guanyador de la carrera esgarrapa segons reivindicatius a la Planche de les Belles Filles on guanya el belga Teuns i l'italià Ciccone es vesteix de groc

Sergi López-Egea

Primer avís de Thomas en el Tour

GONZALO FUENTES

Miguel Induráin, en els seus anys de glòria francesa, sempre actuava igual. En el primer mà a mà amb els seus rivals, fos la contrarellotge inicial o el debut de la muntanya que en els seus temps sempre arribava més tard, volia esgarrapar uns segons, tot i que només fos un, a tots els seus rivals. Eren segon d’or que li servien perquè ningú, absolutament ningú, s’atrevís a mirar-lo per sobre de l’espatlla. Aquí estic jo i vinc a guanyar el Tour. Per si algú tenia dubtes.

Geraint Thomas, de qui no s’ha d’oblidar que porta el dorsal número u a l’esquena perquè fa un any va guanyar a París, s’ha passat tota la temporada qüestionat. Se li deia si havia tingut un Tour d’inspiració i poc més. Fins i tot veia que Chris Froome mantenia els galons de general en el seu equip i que a ell li tocaria vestir-se amb la granota de feina per conduir el seu company a dalt de tot del podi.

Per si fos poc, quan va caure Froome, les mirades es van dirigir a un altre company de l’Ineos, el jove colombià Egan Bernal, a qui alguns ja el donaven com a vencedor a París quan encara el Tour no havia arrencat a Brussel·les. I va arribar la Planche de les Belles Filles, potser una etapa una mica malgastada perquè sempre hi ha por, perquè en el ciclisme contemporani es calcula massa i perquè un atac, tot i que no tingués èxit, com el de Mikel Landa, a tres quilòmetres i mig de la meta, ja es considera una ofensiva llunyana. I a la Planche, vestida aquest any amb graveta i terra per una pista forestal que conduïa als remuntadors de l’estació d’esquí, Thomas es va reivindicar. Ho va fer allà on tots es cargolaven. No per rebentar la carrera, ni de bon tros, sinó per ser el primer que creuava la meta entre els alumnes avantatjats del Tour 2019.

El dia dels modestos

En una Planche, que en les seves tres primeres ascensions va marcar el triomf d’il·lustres (FroomeNibali Aru) i on el que sortia de groc guanyava el Tour (Wiggins, el 2012; Nibali, el 2014, i Froome, el 2017), van triomfar els modestos, els que van resistir en una fuga consentida, que el pilot va perdre en l’horitzó: etapa per al belga Dylan Teuns i lideratge, per només 6 segons, per a l’italià Giulio Ciccone, el ciclista que va guanyar l’etapa del Mortirolo i la muntanya del Giro.

Les figures es van mirar les cares, van observar les ganyotes, van escoltar les respiracions i es van adonar que encara, amb només cinc etapes liquidades, les forces estan igualades per molt que Landa busqués una fuga impossible o que Thibaut Pinot es posés nerviós mentre el seu oponent local, Romain Bardet, era qui més patia i qui més temps cedia (1.09 minuts a Thomas) entre els senyors del Tour.

Alaphilippe, esgotat per l’esforç després de perdre el groc, en la Planche des Belles Filles / Anne christine poujoulat (AFP)

I llavors, ja en el tram de terra que provava d’ofegar els ciclistes com un mar furibund als banyistes, va ser quan Thomas va arrencar a la línia de Julian Alaphilippe per apagar el so de l’alarma que el preocupava tota la temporada; dolenta, més que discreta, i a sobre amb un abandonament per caiguda en l’última carrera preparatòria per al Tour, la Volta a Suïssa. Van ser només 2 segons a Pinot, 7 a Quintana, 9 a Landa i Bernal, i una mica més a la resta: 33 a Mas, 35 a Krujikwijk i ja uns preocupants 51 segons a Nibali. El just per reivindicar-se i per anar-se’n a dormir, als peus dels Vosges, veient-se tan fort com l’any passat.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.