Anar al contingut

Patrocina:

la ronda italiana

Carapaz, més líder del Giro

El 'maglia rosa' va aguantar un enorme atac de Nibali, al qual no va respondre Roglic, que a més va caure, per cedir 40 segons a la meta

Sergi López-Egea

Carapaz, més líder del Giro

LUK BENIES (AFP)

A l’Equador estan descobrint el ciclisme. A l’Equador ja coneixen el nom d’un noi de 25 anys que es diu Richard Carapaz, que va començar tapat, corrent a l’ombra de Mikel Landa, i que s’ha proposat guanyar el Giro. Sud-amèrica té una nova estrella, el noi que va haver d’emigrar a Colòmbia perquè allà es mama ciclisme i el bon ull dels tècnics del Movistar va servir perquè s’incorporés a l’equip telefònic pensant en un futur més enllà de les banderes.

I així és per si Landa, com sembla, abandona el Movistar l’any que ve, per si no segueix Nairo Quintana i perquè lideri tot el bloc al costat d’un Marc Soler amb qui es continua creient i davant de la possible arribada d’Enric MasAlejandro Valverde és etern, encara que no guanyi.

Carapaz no és un líder de passada, a qui s’entrega la 'maglia rosa' uns dies, com va passar, per exemple, amb Valerio Conti Jan Polanc, desapareguts en combat. Carapaz és avui un candidat ferm, el més ben situat per guanyar les eleccions del Giro i amb majoria absoluta. Té totes les paperetes roses a la butxaca, encara que sap que no es pot fiar ni un pèl –però ni un– de Vincenzo Nibali, que s’aventura com el líder de l’oposició en la tercera setmana, que comença dimarts amb l’etapa reina, que tindrà el Mortirolo però no el Gavia per caprici de la neu. Nibali és gos vell. Està avesat a mil batalles i sap com el que més utilitzar totes les emboscades amb què un rival es pot trobar. Carapaz té prohibit punxar, s’ha de cuidar de canviar correctament no sigui que li salti la cadena, com li va passar a Andy Schleck en el Tour del 2010. I fins i tot convé que reguli la bufeta perquè expulsi tot el líquid acumulat al seu interior al mateix temps de la de Nibali. Altrament, les dents afilades del 'Tauró' poden acabar amb la seva salut i convertir en negre el seu camí rosa cap a Verona.

Triomf de Cataldo

La 15a etapa, disputada aquest diumenge i guanyada per Dario Cataldo escapat, podia ser tant una trampa com una capsa de bombons amb les seves tradicionals sorpreses. Però una cosa estava clara. La part final era un Giro de la Llombardia, la carrera de les fulles caigudes, que es disputa a la tardor i que Nibali ha guanyat dues vegades. El seu atac, i no pujant sinó baixant a la meta, estava escrit sobre l’asfalt. No obstant, Nibali, d’aquí el seu perill, animat per uns 'tifosi' que l’admiren i que somien que s’anotarà un tercer triomf, va atacar amb fúria pujant a Civiglio, un port que coneixia de memòria.

Carapaz el va veure. Carapaz el va aguantar. Landa ho va intentar i per uns quants metres, per unes mínimes forces, es va distanciar. Primoz Roglic ni ho va provar. És veritat que uns quilòmetres abans havia punxat i que anava amb una bici que no era de la seva talla (el primer cotxe havia parat perquè el director s’orinava i ell es va trobar sense recanvi). Però el cert és que baixant, possiblement anant ja creuat, va caure per arribar a la meta a 40 segons del ciclista equatorià. Roglic ja està a 47 segons en la general i aquest dilluns, en l’última jornada de descans, tindrà temps per meditar com afronta la tercera setmana.

Una nova estrella

El Giro roda al compàs de Carapaz. S’ha de ser prudents amb un noi de 25 anys. Però tot això que hi ha guanyat, perquè ja ha demostrat que és una nova figura d’aquest esport.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Giro.