Alejandro Valverde: "El 2021 em retiraré, algun any havia de ser"

Fa gairebé dues dècades, Alejandro Valverde (Las Lumbreras, Múrcia, 25 d’abril de 1980) no només corre com a ciclista professional, sinó que guanya. I quan no ho fa, ho intenta. Més d’un centenar de victòries contemplen el seu palmarès. Entre les quals, tres en la Volta, que està disputant aquesta setmana, tot i que ara no podrà reeditar les victòries aconseguides els dos últims anys. No sempre es pot guanyar, fins i tot sent corredor i dient-se Valverde. El setembre de l’any passat va complir més que un somni al convertir-se en campió del món. I ara, per primera vegada, ja comença a parlar d’una retirada que té planificada per a finals del 2021, tot i que, sent qui és i com és Valverde, sempre cal tenir en compte que en qualsevol moment pot canviar de plans.

-Digui’m. ¿Quantes vegades ha vist les imatges de la seva victòria en el Mundial de l’any passat?

-La veritat és que ara ja les miro menys. Però les he observat en nombroses ocasions i encara avui, al veure-les, se’m posen els pèls de punta, perquè va ser una cosa que quedarà per a la història.

-Durant molts anys els periodistes dedicats al ciclisme dèiem o escrivíem que Alejandro Valverde tenia un Tour a les seves cames. I mai ha pogut ser.

-És clar que el Tour és el Tour. És la cursa per etapes més important a nivell mundial. Però jo no canvio aquest jersei irisat que ara porto per un mallot groc. Un Mundial, i no ho dic perquè l’hagi guanyat, no té res a envejar al Tour. I la prova és que si vas líder de la volta francesa tens l’honor de portar el jersei groc durant uns dies, i ja està. Allà s’acaba. Al contrari, poder exhibir durant tot un any el jersei de campió del món és una cosa que no té preu.

-¿No em dirà que es posa el mallot irisat fins i tot per entrenar-se per Múrcia?

-Per descomptat. Hi estic obligat. Ho exigeix el reglament. No ho faig tan sols perquè vulgui exhibir-lo. És la meva obligació. Només me’l puc canviar si aconsegueixo el mallot de líder en alguna de les curses en què participo. Però, tot i així, hi ha d’haver un espai perquè, a part de la publicitat de Movistar, el meu patrocinador, es puguin veure els colors de l’arc de Sant Martí com a campió del món.

-¿I li dona més seguretat en si mateix aquest mallot?

-Ara tinc una nova sensació al competir. Sempre dic que és un plaer poder portar el mallot de líder en una carrera. No obstant, pel fet de vestir sempre el mallot de campió del món ja em sento líder quan surto en qualsevol prova. Jo em veig igual de competitiu, com sempre he sigut, però alhora em fa anar molt més relaxat. Com si ja fos líder en qualsevol cursa en què participo.

-¿Ha sentit parlar de la maledicció de l’arc de Sant Martí?

-Sé que es diu que hi ha una maledicció entorn d’aquest mallot. I, de fet, jo ja ho estic notant, aquí a la Volta per exemple, o en la quantitat de segons llocs que estic aconseguint aquest any quan el passat arribava primer. M’estic trobant sempre un corredor davant meu perquè està una mica més fort o perquè té una mica més de sort. En les tres voltes que vaig córrer abans de venir a la Volta vaig acabar segon. Són massa segons llocs. Però també són l’evidència que el meu estat de forma continua sent molt bo i em permet disputar la victòria allà on vagi.

-¿Creu que ara ja és el corredor més respectat del pilot?

-Pot ser que, efectivament, sigui el ciclista més respectat del pilot. Sí, de veritat, així em sento, tot i que tots sortim a guanyar.

-¿Fins al punt de donar ordres als altres si creu que van massa lents o massa ràpids?

-¡Home! Jo no soc de donar ordres i tampoc no soc ningú per dir als altres què han de fer o si una cursa s’ha de parar. Antigament hi havia líders que ho feien, però ara es corre diferent. Ara els caps de fila estan disputant al màxim les carreres des de la primera prova, des de Mallorca, al gener, per posar un exemple. Abans es reservaven més pensant en el Tour. Tot i que aquest mai ha sigut el meu cas. Tota la meva vida he estat competint des que vaig debutar el 2003.

-¿Recorda alguna cursa en què se n’hagués desentès i hagués anat simplement a rodar?

-Em costa recordar-ho; de veritat. Potser ho vaig fer alguna vegada quan vaig debutar, de més jove. Ara, més veterà, com que el meu estat de forma sempre és bo, surto a lluitar per la general allà on corri.

-¿No li fa una mica de pena que no es pugui veure el jersei irisat aquest any per les carreteres del Tour?

-En efecte. Aquest any no aniré al Tour, però al Tour no li passarà res perquè jo no hi vagi, ni a mi per no acudir a la cursa. He decidit córrer el Giro, que és molt bonic, i després aniré a la Vuelta.

-Està a punt de complir 39 anys. ¿No ha notat encara cap davallada?

-Doncs no. Ni de bon tros. L’única diferència és que aquest any, en comptes de victòries, estic aconseguint segons llocs. Però si no estigués bé de forma no podria estar lluitant per les victòries. No puc negar que darrere arriba una generació que empeny molt. Jo mantinc la il·lusió, i no és només per l’edat, sinó pel temps que fa que estic al màxim nivell, que és el més difícil. Estar des dels 23 anys fins als 39 al màxim nivell és molt complicat.

-Expliqui llavors quin és el seu secret.

-El secret en concret no el sé. Potser és per la meva qualitat i, sobretot, perquè disfruto amb el que faig. He estat molt ben assessorat pel meu equip, i després hi ha la família. També és molt important poder sortir sempre a entrenar-me amb el meu grup de cicloturistes a Múrcia. I, he-he, poder atacar-los cada dia, per descomptat.

-Aquest any té un nou invent per entrenar-se.

-Per si faltava alguna cosa li he comprat al meu germà, que sempre pedala en el meu grup, una bici elèctrica de carretera. Abans anava amb ell fent rere moto o rere cotxe. Ara faig rere bici elèctrica. Em poso a la seva roda, ell al màxim, i jo simulo molt bé els entrenaments, sobretot si vull fer una sessió d’alta intensitat. El cert és que ara portem tot el grup asfixiat. El meu germà es posa davant amb la bici elèctrica, jo, a roda amb la meva, i al darrere, tot el grup cicloturista. Al final acabem el meu germà i jo sols. Ningú ens segueix.

-Així és impossible avorrir-se. A veure si puja a la bici elèctrica i crema el motor.

-No l’he provat encara, però no crec que cremés el motor. Això és impossible, tot i que al meu germà el deixo pedalar normal, sense ajuda, durant el pla.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

-I parlant de nou seriosament, ¿ja té pensada una data per a la retirada?

-En principi, el 2021 em retiraré, algun any havia de ser. Faré una temporada més després dels Jocs Olímpics de Tòquio. Crec que ja està bé. Alguna vegada he d’estar a casa i disfrutar de la família. Després veuré que faig, si em dedico a l’equip de nanos que impulso a Múrcia o si continuo vinculat a l’estructura d’Eusebio Unzué. El 2021 hauré corregut ja 19 temporades.