Anar al contingut

Patrocina:

LA VUELTA ESPANYOLA

Valverde i Mas no renuncien a res en la Vuelta a Espanya

El ciclista murcià retalla vuit segons d'or a Yates i el mallorquí se situa tercer de la general

Sergi López-Egea

Valverde i Mas no renuncien a res en la Vuelta a Espanya

ANDER GILLENEA

El germà gran va arribar amb el petit. Ho van fer al cim de la muntanya Oiz, sobre el cel i la boira de Biscaia. Van ascendir a través de blocs de ciment per una rampa final de 500 metres on qualsevol cotxe amb canvi manual només podia pujar amb la primera. El gran, Alejandro Valverde, 38 anys, vol guanyar la Vuelta. El petit, Enric Mas (23), també. Ja no només es conforma amb el podi. Queden dues etapes de muntanya a Andorra. Queda Vuelta. Valverde va esgarrapar en la cimera basca vuit segons d’or, amb un enorme pes psicològic, el líder Simon Yates i Mas es va situar tercer de la general. Són el present inesgotable i el futur més immens que ha tingut el ciclisme espanyol aquests últims anys.

Expliquen que dimarts, després de la contrarellotge, Valverde va entrar a l’autobús del Movistar. Va repassar uns resultats que el van disgustar perquè no eren els que s’esperava i només va pronunciar una frase: "¡Ara veuran!". Mas encara no té l’experiència d’expressar-se amb agilitat quan veu un micròfon, una càmera o un periodista prenent notes en un bloc tradicional. I només s’atreveix amb una reflexió enigmàtica: "El meu sostre és a Madrid".

Mas no sap quin és el seu límit. Valverde vol la victòria i per això, en els quatre quilòmetres més durs que ha tingut aquesta Vuelta, va passar a l’atac des de l’inici. Arrencada brutal. Marca de la casa; el que va asfixiar Nairo Quintana, el que mai ha anat bé, el que des d’un principi havia d’entregar el comandament al seu company murcià. Valverde no vol mals rotllos. Però una imatge val més que mil paraules. Diumenge, després del podi de la Vuelta a Lagos, el ciclista murcià feia broma amb tothom. I llavors va arribar Quintana. I cada un a la seva. El ciclista colombià es va ensorrar a Oiz i ja no té cap possibilitat de guanyar la Vuelta. "A partir d’ara donarem suport a Valverde". Ja era hora. Més val tard que mai.

500 metres criminals

Més val que Valverde vigili Simon, que ara puja les muntanyes basques amb la protecció del seu germà bessó Adam, de qui deien que era tan bo com ell; dos per un. Més val que Mas vegi i comprengui que té la frescor dels xavals joves que salten a un camp de futbol i marquen el gol de la victòria del seu equip. La del tennista que no es talla quan trepitja la pista central. La boira ho tapa tot. Queden aquests 500 metres exagerats, els que calen un cotxe si es condueix amb malaptesa. Accelera Valverde i Yates no el segueix. Allà hi ha Mas, tan radiant que fins i tot entra a la meta per davant del veterà més jove del grup gran.

Ells no han vist plorar Michael Woods, el ciclista canadenc que guanya l’etapa i el que s’emociona al recordar el seu nadó, el que no va arribar a néixer, el que va perdre la seva dona i al qual dedica la victòria. Els ciclistes pugen ports com si fossin animals. Però els seus cors són humans.

Totes les classificacions a lapàgina oficial de la Vuelta.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.