¿Què fa el Giro d'Itàlia a Israel?

Mai una carrera ciclista de tres setmanes -de fet només n'hi ha tres, el Tour, la Vuelta i el Giro- havia sortit més enllà dels paratges habituals d'Europa. Mai fins al 2018 les bicis professionals havien viatjat tan lluny per iniciar el 4 de maig la ronda italiana ni més ni menys que als carrers més occidentals del vell Jerusalem. De Jerusalem Oest, segons la primera informació de RCS, l'empresa que organitza la prova, havia de sortir el Giro 2018. Aquesta denominació va agradar als palestins, els mateixos que van protestar el 29 de novembre a Milà, mentre es descobria el recorregut de la carrera. Però no als israelians que, de fet, eren els que pagaven.

Diverses informacions periodístiques publicades a Israel afirmen que el Govern israelià, a través de la seva infraestructura esportiva i turística, ha invertit 12 milions d'euros per acollir la ronda ciclista. I, d'aquests, 4 milions han anat a parar a la tresoreria del Giro. Amb aquest capital han aconseguit el que fins ara, sobretot per qüestions polítiques, se li havia negat a l'Estat d'Israel i que no era res més que poder organitzar un esdeveniment esportiu de primer nivell. 200 països veuran entre el 4 i el 6 de maig les tres etapes del Giro per Terra Santa, des del nord del país fins al sud, passant pel costat del mar Roig i mostrant els encants de Jerusalem i també de Tel Aviv, on acabarà la segona etapa.

La presència de Froome

Les mateixes informacions de la premsa israeliana, que confirmen la inversió del país en l'aposta ciclista, neguen que el seu govern hagi pagat dos milions d'euros més a Chris Froome per convèncer-lo i aconseguir que el quatre vegades guanyador del Tour s'apunti al Giro, amb el risc esportiu que suposa, abans d'afrontar la ronda francesa.

Israel tindrà Froome, les principals figures italianes i bona part de la flor i nata del ciclisme internacional, però per a això va haver d'amenaçar l'organització italiana amb trencar l'acord si no retirava de la propaganda oficial de la carrera la denominació de Jerusalem Oest com a punt de partida i arribada de la jornada inaugural de la prova, una contrarellotge individual de 9 quilòmetres i 700 metres pel carrer de la nova capital d'Israel, reconeguda per Donald Trump.

En poques hores va desaparèixer el terme Oest i l'organització del Giro va informar que la primera etapa sortia i arribava a Jerusalem, seguint les directrius del Govern israelià, que considera com una sola vila, sense distincions, des que el 1967 va unificar la ciutat. I, ¿que va passar? Doncs que l'autoritat palestina va protestar i va mostrar el seu enuig per la presència de les bicis a la zona.

El 18 de setembre es va informar oficialment de la sortida israeliana del Giro. Llavors tot eren felicitacions, cap discrepància, petons i abraçades. Però poques hores després l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) ja va deixar clar que no es mantindrien en silenci i que farien sentir la seva veu.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El Giro, de totes maneres, avança. Ja estan contractats els vols que han de deixar els corredors a Sicília el 6 de maig a la nit, abans de la primera de les tres jornades de descans. Els equips prepararan dues infraestructures, la que col·laborarà amb els corredors a Israel i la que els esperarà a Itàlia. I, mentrestant, Israel ja ha començat a anunciar les diferents iniciatives que portaran a terme coincidint amb la visita del Giro.

Un heroi anomenat Bartali

S'ha invitat el papa Francesc per intentar agermanar les dues religions, l'hebrea i la catòlica, ja que el Giro surt de Jerusalem i acaba a Roma. Difícilment el Vaticà accedirà a la petició. En canvi, es recordarà l'Holocaust i s'homenatjarà Gino Bartali (1914-2000) el gran campió toscà, vencedor de dos Tours i tres Giros i que va burlar els controls nazis durant l'ocupació italiana per portar amagada a l'interior dels tubs de la seva bicicleta documentació que va permetre salvar de la mort 800 jueus. Fins a la seva mort, malgrat ser considerat un dels símbols esportius del feixisme, no es va saber la seva acció heroica, que ara recompensaran les autoritats d'Israel.