Alegria i aplaudiments a l'avió

Quan un avió aterra i els soferts passatgers esclaten en un rebombori d'aplaudiments i xiulets d'alegria només pot ser per tres coses: que el vol hagi sigut infame i el passatge doni gràcies a Déu per sortir-ne amb vida, que s'hagi colat misteriosament alguna substància psicòtropa als conductes de ventilació o que, senzillament, és un xàrter amb gent disposada a unes vacances amb tots els luxes.

Ens quedarem, per evitar mals auspicis o denúncies de la companyia aèria, amb la tercera opció, que es veu ratificada per una altra tanda d'aplaudiments i crits de plaer a l'autocar a l'arribar al complex residencial tipus casba, a 80 km de l'aeroport d'Er-Rachidia, en ple Sàhara marroquí.

Aquí els 433 homes i les escasses 27 dones participants s'allotgen en haimes i matalassos a terra, comparteixen lavabo i es dutxen en comuna mentre els periodistes i altres professions una mica més respectables habitem en luxoses estances amb aire condicionat. Tot i això, els ciclistes encara no ens miren malament.

És el dia d'arribada, la jornada anterior al tret de sortida, i a les 19 hores en l'ambient de l'abarrotada sala del brífing de carrera es nota la tensió de l'expectativa. Aquesta és una edició, la 12a, definida com “un retorn als orígens" ja que s'han eliminat les etapes de muntanya a l'Atles per traçar un recorregut per la zona desèrtica de Merzouga. Com la primera edició d'un ara llunyà 2006.

UNA GRAN FAMÍLIA

El nerviosisme entre els participants és evident pel que fa al material. Les bicis s'han enviat una setmana abans per tràiler i es munten el dia abans de la carrera. ¿Funcionaran com a casa? Aquí hi ha la feina dels mecànics dels equips i de l'organització i l'habilitat dels mateixos corredors a posar a punt les màquines que han de funcionar a la perfecció sobre un desert força rude.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

En l'etapa pròleg sense cronometrar, fins a la veïna població d'Erfoud disputada el dia 29, els ciclistes van tenir temps de rodar fins al poble i, molts, d'escapar-se fins a les dunes més pròximes per provar les bicis, la pressió dels pneumàtics ajustada a la necessitat de la sorra o la precisió del canvi. Tot compta.

I per completar les 800 persones que formen la gran família Titan, l'equip mèdic, fonamental en una carrera de resistència en condicions extremes. Moltes vegades els toca tractar la part menys noble i més soferta del ciclista: el cul. I és que a temperatures pròximes als 50º del desert ningú aplaudirà, estaran tots centrats en el pedaleig… i a col·locar bé el cul.