Wiggins anuncia la seva retirada oficial

Peyragudes (Tour 2012) era una arribada inèdita, un braç del Peyresourde, al Pirineu, convertit en estació d'esquí i que el 2017 torna per segona vegada al guió de la ronda francesa. El mateix dia que Rafael Nadal anunciava la seva renúncia als Jocs de Londres, Alejandro Valverde, oblidat per la general de la 'grande boucle', va fugir buscant la victòria que va aconseguir. Però quan, després d'una llarga escapada, les forces començaven a trair el corredor murcià, es va produir el miracle, en forma de discussió, l'inici del divorci i el final de les bones relacions entre Chris Froome, tres vegades triomfador als Camps Elisis, i Bradley Wiggins, vencedor d'aquella edició i que aquest dimecres ha anunciat oficialment la seva retirada del ciclisme professional.

SIR BRADLEY WIGGINS ANNOUNCING RETIREMENT FROM PROFESSIONAL CYCLING. You can find the full statement on our Facebook page #WIGGINS pic.twitter.com/6S2zXM1vYT

— Team WIGGINS Le Col (@OfficialWIGGINS) 28 de diciembre de 2016

Froome, segon de la general, convençut que podia guanyar el Tour 2012, gregari de Wiggins a l'Sky, va atacar el cap. Va accelerar, se'n va anar a la caça de Valverde, a qui segur que hauria atrapat, i va escoltar el crit desesperat de 'Wiggo', que encara no havia rebut el rang de 'sir', de senyor de l'Imperi Britànic. El va obligar a frenar, ordre que li van confirmar des del cotxe d'equip. A la nit es va trencar l'idil·li entre els dos. Wiggins va guanyar a París però no va tornar al Tour mai més i el 2015, després de la París-Roubaix, va deixar la gran esquadra del seu país.

Thanks for the memories, @OfficialWIGGINS https://t.co/3fL8qlABqA

— David Sánchez de Castro (@SanchezdeCastro) 28 de diciembre de 2016

LA NOVA VIDA PROFESSIONAL

Des de Peyragudes res no va tornar a ser igual per a Wiggins. L'Sky va apostar obertament per Froome. El van portar al Giro, però l'aigua i el refredat el van tombar i va decidir apostar per les gestes individuals: l'or a la contrarellotge del Mundial de Ponferrada i la seva última medalla olímpica, de les nou que va aconseguir, als Jocs de Rio.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

"He viscut un somni i he complert la meva aspiració amb l'esport del qual em vaig enamorar als 12 anys. He conegut els meus ídols i he muntat amb ells durant 20 anys. El 2016 marca el final de la meva carrera amb els peus a terra i el cap als núvols. Els nens de Kilburn (el barri londinenc on resideix) guanyaran ara els Ors Olímpics i el Tour de França", ha escrit Wiggins a la seva pàgina de Facebook per oficialitzar la retirada als 36 anys. Penja la bici el corredor espigat, que a principis de segle aspirava a destacar en el pla i guanyar contrarellotges, que va créixer com a corredor en el conjunt Cofidis, que es va creure una figura quan va arribar a l'equip Garmin i que va explotar definitivament al compàs d'un Sky que, com ell, es proposava dominar el ciclisme mundial.

EL PALMARÈS

Enterbolit els últims dies per l'entrega d'un paquet sospitós al Dauphiné del 2011, del qual ha sortit lliure de culpa, i amb un palmarès extraordinari, 'Wiggo' es va enamorar del ciclisme volent imitar el seu ídol de la infantesa, Miguel Induráin, el pòster del qual penjava a la seva habitació. El xaval que repudiava el seu pare, perquè, tot i ser ciclista, era un alcohòlic que va abandonar la seva mare, es va fer un triomfador: Tour del 2012, 6 ors, 1 plata i 2 bronzes olímpics, 1 or i 2 plates en Mundials de carretera, 7 ors, 4 plates i 1 bronze en Mundials de pista il·luminen un palmarès en el qual també destaquen una París-Niça, un Tour de Romandia i un Dauphiné, triomfs aconseguits en el seu màgic 2012.