Landa entra en perfecta sintonia amb el Giro

Molt pocs podien pensar que la gran contrarellotge del Giro deixaria tan igualada la classificació general. Els vuit primers classificats estan separats tan sols per 1.18 minuts. Són ciclistes de diferent personalitat però, amb tota la gran muntanya per endavant, ara resulta totalment incert llançar un pronòstic encertat sobre el vencedor final, encara que, sens dubte, en l’etapa cronometrada de Toscana, establerta com a homenatge al gran Gino Bartali, marcada per la pluja i les caigudes, si s’havia de trobar un gran beneficiat, aquest no podia ser cap altre que Mikel Landa.

Si en lloc d’enfrontar-se els favorits a un traçat relliscós, on la pintura blanca dels passos de vianants era tota una trampa, i unes baixades on si s’arriscava la caiguda era el més normal (com li va passar al corredor rus del Katuixa, Ilnur Zakarin, quan lluitava per la maglia rosa), haguessin trobat un terreny sec, segurament la lectura de la contrarellotge de 40 quilòmetres hauria sigut totalment diferent i, possiblement, també corredors com a Landa, molt millorat en aquesta especialitat amb la seva arribada a l’Sky, n’haurien sortit més malparats.

LA FORTUNA / Per Landa va ser una sort que plogués, una fortuna enorme, després d’una primera part del Giro superada amb alguns problemes i sense excessiva glòria. Però, ara, se li obren les portes de la carrera davant una setmana fantàstica després del descans d’avui. Demà, quatre ports;  dimecres, un mur del 16% a 20 quilòmetres de meta; dijous, pla i recuperació; divendres, quatre ports més;  dissabte, les Dolomites, i diumenge, la cronoescalada de 10,8 quilòmetres, ideal per a ell.                Potser, ara, el corredor alabès, un cop superat l’obstacle de la contrarellotge, serà, entre els vuit primers de la general, el més perillós. ¿Per què? Doncs perquè, sobretot, Vincenzo Nibali, de moment, no ha donat motius per pensar que és el ciclista letal del Tour 2014. No obstant, la situació de la general gràcies a aquesta pluja (victòria de l’eslovè Primoz Roglic, a la contrarellotge) és emocionant perquè Alejandro Valverde, millor a la primera part que a la segona de la crono, també té un món rosa al seu abast, amb un potent equip, el Movistar, on destaca un ajudant que pot ser essencial per al murcià: el costa-riqueny Andrey Amador es va situar ahir tercer de la general.

MÉS INCÒGNITES / Però no se sap què passarà amb la maglia rosa Gianluca Brambilla, que es pot convertir en una espècie de Thomas Voeckler a la italiana, el ciclista que s’agafa al mallot de líder i no el deixa anar ni a la de tres. Perquè, també, el seu company de l’Etixx i segon de la general, el luxemburguès Bob Jungels, de tan sols 23 anys, hereu dels germans Schleck, és per la seva joventut tota una incògnita, encara que va cedir temps dissabte, en el sterrato, i es desconeix com suportarà la pressió en els grans dies de muntanya.

I tampoc es pot oblidar Steven Krujswijk, un holandès de 28 anys que ja ha sigut dues vegades top ten del Giro, resistent a la muntanya i que vendrà a preu alt cada segon que cedeixi a les Dolomites i després, en la tercera setmana, als Alps francesos. Ni tampoc Tom Dumoulin que, sense fer una contrarellotge de les seves, caut davant el perill de la pluja, es va tornar a col·locar en la general després de l’entrebanc de dissabte sobre la terra toscana i la fúria de Valverde.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Dels vuit primers de la general, Landa és el corredor que ha d’anar creixent d’aquí fins al final a mesura que s’acosta al seu terreny i amb l’experiència de l’any passat quan va ser tercer, superat per l’absent Alberto Contador i pel seu excompany Fabio Aru, encara que en aquest cas més per instruccions d’equip que per qüestions físiques. 

Els aspirants al triomf final –igualadíssims en la contrarellotge, amb Nibali set segons millor que Landa i l’alabès quatre segons millor que Valverde— van quedar en un mocador. Per això, les pròximes etapes tenen l’encant que provoca tant la incertesa com la improvisació, tan present i tan habitual en el ciclisme des de tots els temps. H