Receptes dels docents després de PISA

Després que el Departament d’Educació hagi descartat mesures de xoc, EL PERIÓDICO ha anat a peu d’aula a parlar amb docents de Primària i Secundària [PISA avalua l’alumnat de 15 anys, però hi ha unanimitat en la idea que el problema ve de bastant abans] sobre si senten que els nostres estudiants van cap enrere com evidencien els resultats –la resposta de gran part d’ells és sí– i, sobretot, sobre què consideren que caldria fer ara per aixecar elcap. Aquestes són algunes de les propostes.

Establir les bases a Infantil.

Hi ha unanimitat entre la conselleria i els docents en la importància d’establir bé les bases. "Tornar als bàsics i ensenyar a llegir", en paraules de la consellera d’Educació, Anna Simó. Per fer això cal començar pel principi, a educació infantil.

"T’arriben nens a primer de Primària amb problemes de cal·ligrafia, sense dominar el traç, sense controlar la relació entre so i grafia, amb poca tonicitat a les mans, sense saber fer bé la pinça... gairebé com si tots haguessin sigut prematurs", lamenta una mestra d’anglès de Primària que fa 18 anys que treballa en una escola pública. Ella té clar el camí. "Hem de començar per assentar unes bases sòlides, i a partir d’allà fem treballs cooperatius, per descomptat, però sense aquesta base és impossible", remarca, convençuda de la necessitat de tornar a treballar la capacitat memorística. "Els costa molt memoritzar les taules", afegeix. "La innovació està molt bé, però abans hem d’ensenyar bé els nens a llegir. Hem de tornar a ensenyar les lletres, la pe i la a fan pa; la ema i la a, ma. Ho sento molt, però amb 25 nens per aula, 27, en alguns, no es pot fer de cap altra manera", rasa.

Disminuir ràtios.

La dificultat d’atendre (bé) aules cada vegada més diverses amb 25 alumnes per grup a Primària i 30 a Secundària és una altra de les qüestions que el professorat posa sobre la taula a l’analitzar els (mals) resultats de PISA. Hi ha unanimitat en la necessitat de reduir el nombre d’alumnes per grup per poder oferir un ensenyament "més individualitzat", com tots els experts apunten que s’ha de fer. De fet, aquesta és una de les mesures del full de ruta presentat per la consellera. Simó va explicar aquesta setmana que, tot i que les ràtios s’han començat a reduir en els cursos inferiors –a educació infantil a la pública les aules són ja de 20 nens–, per "agilitzar" aquesta reducció en els cursos superiors es plantejaven fins i tot instal·lar barracons (a les instal·lacions actuals de molts centres és impossible obrir més classes per fer els grups més petits per una qüestió d’espai).

Incrementar la inversió.

Una altra qüestió clau en la qual, lògicament, hi ha també unanimitat és la necessitat d’incrementar la inversió en educació en un sistema que encara arrossega els efectes de les retallades del 2012, els que es van carregar mesures com la sisena hora a la pública. Malgrat que en els últims anys la inversió s’ha incrementat, un informe recent de CCOO assenyalava que el seu pes relatiu en el conjunt de la despesa pública de la Generalitat havia anat progressivament a la baixa: un 20,9% de la despesa total del 2009, un 19,3% el 2018 i un 17,8% el 2020. El sindicat ha sigut l’impulsor de la iniciativa legislativa popular en marxa per exigir a la Generalitat la inversió del 6% del PIB en educació, tal com assenyala la llei catalana d’educació (LEC).

"Són imprescindibles més recursos per atendre la complexitat creixent que trobem als centres", resumeix Maribel Tarrés, directora de l’institut Jaume Cabré de Terrassa.

Reduir la segregació escolar.

Si hi ha una cosa que deixa clara PISA és que la famosa equitat –una de les paraules més utilitzades per la conselleria– és encara molt lluny de ser una realitat en el sistema educatiu català. Hi ha una diferència evident entre centres [en la privada-concertada estan gairebé dos cursos per sobre de la pública en les tres competències avaluades] i, de manera molt més pronunciada, entre l’alumnat de famílies benestants i l’alumnat pobre. Retallar aquestes diferències és un dels grans reptes del sistema educatiu i de la societat i la majoria de veus coincideixen que una de les vies de fer-ho és reduir la segregació escolar, fenomen que no fa més que incrementar aquesta bretxa.

Malgrat l’optimisme mostrat per la consellera Simó sobre els resultats del pacte contra la segregació –va assegurar aquesta setmana que d’aquí tres o quatre anys seria història–, des de les aules segregades no veuen el final tan a prop ni de lluny. María Segurola, experta en la matèria i responsable d’incidència i polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill, va assegurar en una entrevista en aquest diari que, "sense mesures més contundents, la segregació escolar no acabarà ni el 2026 ni el 2036".

Regular (totes) les pantalles.

Una qüestió que travessa també tots els debats educatius és l’impacte de les pantalles –totes, no només el mòbil, també tauletes i ordinadors– en la vida dels nens i nenes, molt més enllà del seu rendiment escolar. PISA avalua els resultats de l’alumnat de 15 anys, edat en la qual l’smartphone té un pes importantíssim (tant que tots els instituts que encara no el regulen ho hauran de fer a tot estirar el curs que ve a partir del marc normatiu que està preparant el Govern seguint les recomanacions del Consell Escolar de Catalunya aprovades aquesta mateixa setmana).

És una qüestió que no recau només en l’escola, però reduir les hores de pantalla és imprescindible per millorar els resultats acadèmics. "Ensenyar a la gent jove tecnologia és imprescindible, però no podem abandonar el paper i el bolígraf o ho pagarem encara més car", clamen els docents.

Seguiment de l’alumnat (no) repetidor.

Notícies relacionades

El Senegal o l’èxode d’un país ferit

333 llegües de viatge en cayuco

Repetir curs està considerat per la majoria d’estudis internacionals com una pràctica "ineficaç, discriminatòria i cara", però anar passant de curs amb un bon nombre d’assignatures suspeses sense cap acompanyament tampoc sembla un escenari ideal per a ningú. Els docents assenyalen la necessitat de més recursos –una altra vegada els recursos– per poder fer un seguiment de l’alumnat que passa de nivell sense haver adquirit els coneixements previs. Aquest seguiment, adverteixen, és imprescindible perquè la desconnexió de l’alumne amb l’aula no sigui cada vegada més marcada i acabi derivant en abandonament escolar primerenc o que acabi l’ESO amb llacunes formatives.

És una situació de la qual ja fa temps que alerten els centres de formació professional: un 40% dels alumnes de cicles formatius de grau mitjà el deixen. Els docents d’FP es troben que hi ha alumnes que acaben l’ESO sense tenir assentada la lectoescriptura, cosa que els fa impossible seguir un cicle formatiu. Diverses veus des d’instituts diferents adverteixen que hi ha joves que tenen la sensació que, "facin el que facin, això no tindrà cap conseqüència", i el missatge que passaran de curs potser "tampoc ajuda". "Al final, el valor de l’esforç desapareix del tot", lamenten.