Cata Menor
Alcohol, addiccions i hostaleria, per Pau Arenós
A l’abstemi se l’assetja, se l’acomplexa, se’l convida a brindar, encara que sigui un ditet
David Seijas: «Em dominava l’alcohol. Jo no conduïa la meva vida: només n’era el copilot».
Raül Balam: «Tinc una malaltia. Soc un addicte i ho seré tota la vida» | VÍDEO Taula per a dos
En descàrrec, podria ser: alcohol, addiccions i periodisme. O alcohol, addiccions i administració pública.
L’alcohol com a bassal on tota la societat fica els peus.
El consum responsable, bla-bla-bla. Sí, d’acord. Bec vi. Crec que no tinc un problema. O potser sí.
Aquesta reflexió té com a precedent l’article que vaig escriure sobre David Seijas, que va ser cap de sommelieria d’El Bulli i codirigeix una empresa de recerca i comercialització de vins, Gallina de Piel.
El del David és un cas singular, perquè ha aconseguit, amb ajuda d’una terapeuta, un sistema propi per continuar en el món del vi, tastar i no beure.
Més enllà de la metodologia, m’interessen les frases que donen context, com quan diu que beure «està ben vist».
No se censura l’entrepà d’esmorzar amb cervesa ni el cigaló posterior, no se censura el pet divertit, no se censura el gintònic de mitja tarda, no se censura el maridatge sense fi, no se censura el ‘botellon’, no se censura la gresca coctelera.
En canvi, a l’abstemi se l’assetja, se l’acomplexa, se’l convida a brindar, encara que sigui un ditet. Rep més consideració d’estrany l’abstemi que el bevedor.
M’agrada el vi i comprenc, ¡evidentment!, la dimensió cultural. Però, admetem-ho, alguna cosa va malament. En l’hostaleria, i voltants, on em trobo, el consum d’alcohol, per la facilitat d’accés, és ampli, habitual, preocupant.
Conec un munt de persones amb el fetge gras (no només per la beguda, és clar), malaltia silenciosa que avança. A l’aguait, altres patologies.
«Sempre m’ho he volgut passar bé», diu el David. Jo també. L’alcohol és divertit fins que deixa de ser-ho.
¿Solució? Reduir-ne el consum. Qui ho pugui fer. Qui no, que l’abandoni, perquè, clarament, sí que té un problema. No hi ha aquí una pretensió moralitzadora, ni castradora, sinó posar sobre la taula, amb o sense estovalles, una situació visible que es pretén invisibilitzar.
Notícies relacionadesL’alcohol genera capitals, milions, i bons impostos.
¿Alcohol, addiccions i hostaleria? Alcohol, addiccions i societat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Temporal Una llevantada intensificarà les pluges i les nevades a Catalunya aquest dilluns i dimarts, i deixarà acumulacions de fins a 200 litres.
- Conclave del PP Feijóo assegura que Sánchez «encoratja l’enfrontament» amb el model de finançament autonòmic
- ‘Declaració de Saragossa’ Els barons del PP firmen una declaració amb una proposta de finançament autonòmic
- Relacions infantils ¿És normal que els nens es barallin? Carlos González, pediatre, resol la pregunta: «El nostre fill no és un monstre»
- HORITZONS Desglaç de l’Àrtic i geopolítica: La Xina busca alternatives a Suez amb la ‘Ruta de la Seda Polar’