Juan Carlos Iglesias: «Vam perdre tots els nostres estalvis i els dels nostres pares» | PÒDCAST Taula per a dos

La xerrada que manté el restaurador Juan Carlos Iglesias amb Pau Arenós durant la nova entrega de la sèrie ‘Taula per a dos’ és realment impactant. De les que esglaien. Perquè el relat de Juan Carlos Iglesias esgarrifa. L’empresari que amb els seus germans, Borja i Pedro, va crear alguns dels millors restaurants de Barcelona dels últims anys (Tickets –ara és Teatro–, Rías de Galicia, Espai Kru –ara és Rías Kru–, Casa de Tapas Cañota...), gairebé mor a l’uci víctima de covid i va perdre el negoci familiar, ara en mans del seu amic Manuel Lao (Cirsa), que els manté al capdavant dels locals.

Tot el que podia anar malament per a Juan Carlos Iglesias i els seus va anar molt malament. Pitjor impossible, en realitat. Les restriccions que obligaven a tancar els seus restaurants va fer inviable tirar-los endavant perquè havien de fer front a salaris dels treballadors, lloguers dels locals (300.000 euros) i crèdits dels bancs (80.000), impassibles, a la tempesta perfecta que hi va planar. No van voler suavitzar temporalment les condicions de pagament del deute.

«Et plantes amb més d’un milió de pèrdues en un any, i això no ho vam poder afrontar», justifica. Així que van haver de presentar un concurs de creditors. «Vam perdre tots els nostres estalvis i els dels nostres pares, que reinvertíem en l’empresa».

«Una lliçó de vida»

«Quan vam dir al nostre pare que ho perdríem tot, pensava que el mataríem del disgust, als seus 84 anys, però l’únic que va dir va ser: ‘Tranquils, fills, que he sigut pobre un terç de la meva vida i de la pobresa se’n surt treballant. I si jo en vaig sortir sense saber d’hostaleria, a vosaltres, que sou molt bons en això, us resultarà molt fàcil, ja tornarem a començar’». Iglesias s’emociona al recordar aquella conversa que va ser, per a ell, «una lliçó de vida».

Els restaurants dels Iglesias han reobert amb ells al capdavant, però l’amo és Lao, amic de la família des de fa 40 anys, quan freqüentava els seus restaurants com a client. Un gest «absolutament inusual» que Juan Carlos agraeix profundament perquè poden continuar treballant en el que més els agrada (tot i que ell amb prou feines pot perquè està incapacitat).

Només li fa mal no poder ajudar els seus germans en aquesta nova etapa ni seguir en contacte amb els clients i amics que ha fet durant tants anys.

«Soc molt més feliç ara que abans de la covid»

En canvi, té el consol d’haver redescobert la seva família. Un tresor que val més que qualsevol altra cosa. «Soc molt més feliç ara que abans de la covid, malgrat haver-ho passat extremadament malament. Perquè he descobert la meva dona i els meus fills –diu entre llàgrimes–. Abans, amb la feina, em passaven desapercebuts i ara no em perdo res d’ells. Em fa feliç qualsevol cosa que m’expliquin. Quan arriben a casa em sento l’home més afortunat i feliç del món».

Un meravellós bàlsam per a la seva covid persistent, amb gravíssimes seqüeles derivades d’aquelles setmanes en les quals fins i tot els mateixos metges el van donar per «liquidat». «No donaven dos duros per mi», recorda. El malson va començar el març del 2020, quan es va contagiar de coronavirus. Era l’inici de la pandèmia, època, com apunta ell mateix, en què la meitat dels que entraven a l’uci morien. «Vaig estar a punt de morir diverses vegades; em van fer dues reanimacions. M’ha canviat la vida per complet», resumeix.

«Vull una Fanta»

En aquell moment el van salvar, però ningú creia que en sortís amb vida. Així ho explica Iglesias: «Em van sedar i em van deixar en una uci esperant que em morís». Però es va obrar el miracle quan una de les persones que feia guàrdia va sentir com deia «vull una Fanta». Quan la infermera va avisar els metges no s’ho van creure; de cap per avall i amb la ‘traqueo’ posada... Però sí, ho havia dit, i ho va repetir quan els metges s’hi van acostar. Van decidir salvar-lo com fos.

Notícies relacionades

Jordi Cruz «Li vaig dir per primera vegada ‘t’estimo’ al meu pare dues hores abans que morís» | VÍDEO Taula per a dos

David de Jorge: «Hi va haver un moment, amb 40 anys, que no m’hauria importat morir» | VÍDEO Taula per a dos

Està viu, però el preu que ha pagat és altíssim després d’haver sigut sotmès a dues traqueotomies. «Arran d’això va tenir set operacions de tràquea perquè se’m tancava i no podia respirar. També vaig patir un vessament cerebral; per problemes de circulació he perdut completament la visió d’un ull i el 70% de l’altre, m’he quedat tocat dels ronyons, dels pulmons, del cor...». I té uns malsons terribles.

Després de sortir de l’uci i tornar a casa, el van derivar a l’Hospital de Bellvitge, on va entrar en un programa nou d’atenció multidisciplinària en el qual diversos metges de diferents especialitats tracten pacients amb covid persistent com ell i posen en comú el seu coneixement per millorar la seva salut. «M’ha tret del clot en el qual estava ficat». En aquest programa ha fet nous amics i ha creat el grup de WhatsApp anomenat Los Chunguitos. Són tan forts els vincles d’amistat que han creat després de vuit mesos de tractament que els considera «amics fins a la mort».