La dieta al planeta vermell

Arribarem a Mart, però ¿què menjarem allà?

  • Una de les claus perquè algun dia sigui factible una colònia humana fora de la Terra és l’alimentació

  • Com que no es poden acumular prou productes liofilitzats, l’única opció és cultivar allà els mateixos aliments

  • Ja hi ha avenços en agricultura espacial, però el gran repte que cal superar continua sent la gravetat

  • El científic espanyol Francisco Javier Medina lidera les recerques internacionals en aquest terreny

Arribarem a Mart, però ¿què menjarem allà?
4
Es llegeix en minuts

L’aterratge exitós del Perseverance ha tornat a posar Mart de moda, i ja han començat les especulacions sobre quan l’ésser humà hi posarà els peus. Abans d’això, la NASA planteja el 2024 la posada en marxa d’una estació que orbiti la Lluna, i que serveixi de base per a un nou viatge tripulat. Però el planeta vermell seguirà en l’horitzó i, de fet, el propietari de SpaceX, Elon Musk, preveu que el primer viatge pugui ser el 2026, tot i que les prediccions més realistes assenyalen la dècada dels 30. Una cosa que, en tot cas, obrirà les portes per a l’establiment d’una colònia. I entre els ingents reptes tecnològics que això suposa, sorgeix una pregunta més important del que sembla: ¿I què es menja a Mart?

Des dels inicis de la carrera espacial, els astronautes han sobreviscut amb aliments deshidratats i, posteriorment, liofilitzats. Una tècnica de conservació que permet una llarga conservació sense necessitat de refrigeració i que, a més, en redueix la mida. Això sí, no és que el plaer gastronòmic sigui res de l’altre món. El problema, no obstant, no és aquest. Per a llargues estades no es poden acumular prou aliments i tampoc és viable enviar cada cert temps un coet de repartiment per reposar existències. Així que l’única manera de garantir la colonització d’altres planetes és que els viatgers cultivin els seus propis aliments.

Un hivernacle a l’EEI

Aquesta és, de fet, una de les línies que fa temps que investiguen les agències espacials, amb alguns èxits significatius. Per exemple, el 2015, els habitants de l’Estació Espacial Internacional van menjar per primera vegada un enciam fresc cultivat per ells mateixos. I també s’han aconseguit raves i colza. El 2018, la NASA hi va instal·lar l’Advanced Plant Habitat, un hivernacle espacial que reprodueix les condicions òptimes per al creixement de vegetals dins de l’estació. Una cosa que, diuen els experts, permet alhora als astronautes portar a terme una activitat relaxant i agradable, que és una cosa que cal tenir en compte quan s’està tan lluny de casa.

Perquè, tot i que la ciència-ficció hagi especulat de vegades amb sembrar les superfícies de la Lluna o de Mart, i fins i tot s’hagin estudiat a través de la biogenètica quins vegetals podrien créixer en condicions extremes, el cert és que l’agricultura espacial només serà possible en aquest tipus d’instal·lacions cobertes. És a dir, que les patates que cultiva Matt Damon a ‘The Martian’, utilitzant els seus propis excrements com a adob, no deixen de ser una enginyosa idea de ficció. De tota manera, l’International Potato Center, amb seu a Lima, continua experimentant per trobar espècies resistents que creixin en terres àrids, però més pensant en el canvi climàtic que en la conquesta espacial.

El repte de la gravetat

De tots els problemes que poden condicionar el cultiu espacial –composició del sòl, falta d’aigua, falta d’oxigen, radiació còsmica...– el més crucial de tots és el de la gravetat. És a dir, les plantes es desenvolupen correctament amb les condicions gravitatòries de la Terra (9,8 m/s²), però si ho haguessin de fer a la Lluna o Mart, amb 1,62 i 3,71 m/s² respectivament, creixerien totalment desorientades (dit en termes no científics) i patirien alteracions genètiques, per això no seria factible.

Aquí entren en joc les recerques que està portant a terme l’equip del científic Francisco Javier Medina, del Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC). Va ser ell el responsable que Pedro Duque, llavors astronauta i no ministre, portés a terme el primer experiment amb plantes a l’EEI i ara està centrat en el projecte Seedling Growt de la NASA i l’Agència Espacial Europea, que pretén aconseguir un mètode fiable per cultivar plantes en microgravetat.

«La gravetat és fonamental per a una cosa tan simple com que la planta creixi cap amunt i la seva tija, cap avall», explica Medina. En aquest sentit, el científic remarca que hi ha elements que es poden transportar des de la Terra o recrear a l’hivernacle, com «l’oxigen, la pressió atmosfèrica, nutrients, un terra amb microorganismes, la temperatura, la humitat...». No obstant, les condicions gravitatòries són les que són a cada planeta, així que cal saber adaptar-s’hi.

Llum vermella per contrarestar

La idea per contrarestar la diferència de gravetat és subministrar un altre tipus de referents per al creixement de les plantes, com «la llum vermella, que, a més d’orientar el creixement, és capaç d’activar una sèrie de processos cel·lulars que s’alteren en absència de gravetat». O estudiar quins gens de la planta són capaços d’orientar millor la planta i millorar la seva supervivència, així com protegir-la de la radiació existent a Mart o qualsevol altre planeta.

Notícies relacionades

En aquest sentit, el gran objectiu que afronta Medina és «comprendre quins mecanismes genètics permeten a la planta superar l’estrès gravitatori» i créixer igual que ho fa a la Terra. «Amb això, sabrem com reproduir-les», afegeix. No estem parlant de dècades, sinó que calcula que quan es plantegi una estada més o menys llarga a Mart, ja existirà un programa de suport vital amb plantes.

S’hauran fet així els primers passos d’una agricultura espacial que ajudarà l’ésser humà a colonitzar altres planetes en un futur. Tot i que, vist que el preu que cal pagar serà una gastronomia poc diversa i saborosa, potser és una bona idea centrar part dels esforços a no destrossar la nostra llar actual.

Temes:

Mart Gastronomia