Figura influent

Ferran Adrià: «Veus tot el que hi ha d’El Bulli a ‘MasterChef’ i al·lucines»

  • El xef celebra que el llegat de la seva cuina, com els sifons i les esferificacions, hagi arribat fins i tot al concurs televisiu

  • El geni dels fogons ha començat a omplir de contingut el museu El Bulli 1846 a Cala Montjoi, el qual preveu inaugurar el 2022

Ferran Adrià: «Veus tot el que hi ha d’El Bulli a ‘MasterChef’ i al·lucines»
Es llegeix en minuts

Nens i adults fent esferificacions i manejant amb facilitat el sifó a ‘MasterChef’ suposa només una de les herències visibles d’El Bulli, en el qual el procés de dotació de contingut com a museu acaba d’arrencar per «preservar el seu llegat» i que els visitants entenguin «el perquè de la seva influència mundial».

Així ho explica en una entrevista amb EFEFerran Adrià, que reconeix que fins i tot els espectadors del concurs televisiu poden comprovar l’herència bulliniana: «Veus tot el que hi ha d’El Bulli a ‘MasterChef’ i al·lucines», tot i que al museu El Bulli 1846 (xifra total de plats creats al restaurant de Cala Montjoi) es demostrarà que la seva repercussió va anar «més enllà d’esferificacions i sifons».

Perspectiva d’inauguració el 2022

Una vegada acabades les obres de condicionament de l’espai, ubicat a Roses (Girona), aquest any ha arrencat amb la dotació de contingut museístic i la perspectiva d’inauguració el 2022, tot i que Adrià adverteix que «depèn molt de la Covid perquè és un projecte basat en el turisme internacional».

«No és un museu com altres. Mai un restaurant s’ha convertit en un museu. D’aquí a 100 anys, la gent vindrà per veure on era i què passava aquí, perquè mostrarem el perquè de la seva influència. El Bulli va fer pensar, va crear una filosofia de cuina creativa que es va estendre fins i tot a països on no era normal», apunta amb orgull.

Vaixelles, bibliografia, portades, premis...

El Bulli 1846 mostrarà les seves vaixelles i estris, com les pissarres o les pinces d’emplatar, tan noves llavors com esteses avui; la bibliografia que va generar, les portades de mitjans nacionals i internacionals que va protagonitzar, la relació amb el Japó, que va ser «un canvi de paradigma a Occident», la participació en congressos per a l’«extensió del coneixement» i premis com el que el va coronar cinc anys com el millor restaurant del món.

«És curiós, perquè des del 2010 fins aquí –El Bulli dirigit per Ferran Adrià i Juli Soler va funcionar de 1983 al 2011– no hi ha eines ni gairebé maquinària nova», remarca envoltat de tot el que aquest ja mític restaurant va aportar en aquest aspecte.

«Un ‘lab’ expositiu»

Però aquest projecte, nodrit per l’aportació d’equips multidisciplinaris dedicats a la investigació, va més enllà, perquè Adrià el defineix com un «’lab’ (laboratori) expositiu» on també s’estudia i experimenta per «generar coneixement relatiu a l’eficiència en innovació, tant bàsica com aplicada, amb el focus posat especialment en les pimes».

I és que més enllà d’estris i receptes, El Bulli va suposar «qüestionar què era la cuina i què era una experiència», a més de la «sistematització de la innovació» quan cap restaurant tenia departament de R+D.

‘Newsletter’ Cata Mayor

Pau Arenós us explica cada setmana els secrets més ben guardats per disfrutar del bon menjar dins i fora de casa.

Subscriviu-vos-hi

Aquesta és només una de les ramificacions d’El Bulli Foundation, que compta també amb La Bullipedia, un magne projecte editorial –«si arribo a saber l’embolic, no m’hi poso», confessa Adrià– que compta ja amb una vintena de publicacions dedicades al vi, la cocteleria, la història de la gastronomia des del Paleolític o productes com el tomàquet.

«Cada un d’aquests llibres són més que tesis doctorals, tenen un cost d’entre 70.000 i 100.000 euros i dos anys de treball. És un treball únic, un esforç brutal. Volem que siguin un far i que ajudin la gastronomia», afegeix.

Mètode ‘Sapiens’

S’elaboren a partir del mètode ‘Sapiens’, una altra aportació bulliniana consistent en «una metodologia per comprendre el coneixement i ordenar la informació», que tindrà el seu propi volum al juny; aquest any es publicaran, entre d’altres, una monografia sobre el cacau i sobre el sistema d’innovació a El Bulli.

Des que va tancar el restaurant per transformar-lo, Adrià ha ofert a més unes 500 conferències sobre innovació i prepara un documental amb Movistar+ i Telefónica sobre el restaurant que va canviar la manera d’entendre la gastronomia al món. «Ara m’interessa crear creadors, no plats. Vull aportar tot el meu coneixement», resumeix.

Recolzament a l’avantguarda gastronòmica

Et pot interesar

Sobre la situació de l’hostaleria en la pandèmia, no dubta a qualificar-la de «dramàtica», tant pel seu cost econòmic de tancaments de negocis i destrucció d’ocupació, com pels seus efectes «emocionals».

»¿Quant temps es tardarà a crear una altra vegada una xarxa de restaurants del nivell que hi havia? Es diu que és el moment d’estar tranquils, però com no hi hagi deu ‘bojos cariocos’ que intentin fer avantguarda... Aquest país va arribar on va arribar gastronòmicament per l’avantguarda, per això cal recolzar-la a mort. Sense Barça, Madrid i Atleti no hi ha futbol. Per això és obligatori ajudar aquests restaurants», raona.