La Penya avergonyeix el Barça al Palau i iguala la semifinal

El Joventut va assaltar el Palau i va treure els colors al totpoderós Barça, arrencant una victòria (81-87) que aclareix els pocs dubtes, si algú encara els tenia, sobre la tornada de l’equip verd-i-negre al mig de l’escena. Des del 2014, no vencia al Palau.

Va ser una lliçó en tota regla la que va rebre un Barça menor, encongit, sense capacitat de resposta, amb les seves estrelles desaparegudes, accelerat durant molts minuts i superat pel desplegament físic i l’ambició dels badalonins. En aquest segon partit de la semifinal, l’equip gran va ser la Penya i amb la seva victòria no només va equilibrar la sèrie a un, sinó que va prendre-li al rival l’avantatge de pista, i es va guanyar l’oportunitat de sentenciar aquesta setmana vinent a Badalona, on es jugaran els dos següents partits.

Va ser un episodi més en la línia del Barça dels dos últims mesos, en què ve emetent signes molt negatius, i aquest amb l’afegit de la derrota en un derbi i contra un equip que va tenir entre els seus millors homes un exblaugrana, Tomic (24 punts, 5 rebots i 22 de valoració), cosa que encara fa més gran l’escarni.

«Estem contents, tot i que l’últim minut ha sigut una merda (per la lesió de Feliz)», va dir Carles Duran. «És un 1-1 i té molt mèrit guanyar aquí, però encara no hem aconseguit res. Ara anem a l’infern de Badalona i espero que sapiguem guanyar-ne almenys un», va remarcar el tècnic de la Penya. «Hem sortit a guanyar i aquesta ha sigut la gran diferència respecte al primer partit. Així podem sorprendre qualsevol», va apuntar Tomic, que va assegurar que tot i que se sent estrany per jugar al Palau després de la seva etapa en el Barça, ha girat full. «Mentalment ja no soc aquí».

Canvi de mentalitat

Duran va demanar atreviment als seus homes per revertir el domini blaugrana en la semifinal després del primer partit i els seus jugadors l’hi van donar de sobres. L’agressivitat des de l’inici, intentant igualar el nivell físic del rival, la verticalitat dels seus exteriors, la seva solvència interior i la seva concentració defensiva, va donar la iniciativa al Joventut i va portar el Barça a viure sobre l’abisme des del salt inicial.

La Penya va jugar amb intel·ligència i també amb molta paciència per mantenir el control, davant les ratxes dels blaugranes que van trobar, d’inici, una sortida a la seva espessor en el desplegament d’energia d’Exum, que va anotar 8 punts d’inici i va canviar l’escenari inicial (27-21).

Però el Barça va estar molt espès, va acumular massa pèrdues (15), va concedir accions dels bases verd-i-negres fins a sota del cèrcol i això el va penalitzar. El mal dia de Calathes i també de Laprovittola, la desaparició de Davies i Smits, i la irregularitat de Mirotic van ser una pesada llosa en la motxilla blaugrana.

Tercer quart clau

L’encert de Ribas, Vives, Feliz i Bassas, en canvi, va fer anar de corcoll la defensa barcelonista, que no va trobar la forma de dominar el ritme i la Penya, a més, va reduir la seva inferioritat en el rebot i va equilibrar un apartat que el Barça va dominar en el primer partit: els triples.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

En aquest escenari favorable, la Penya no es va deixar portar per la pressió, sinó que va elevar la seva intensitat en un tercer quart formidable, en el qual va portar els seus avantatges fins als 15 punts, dominant totes la facetes del joc, mentre els blaugrana es descomponien i entraven en guerres individuals que no conduïen a res.

L’últim període va ser un esprint contra el rellotge del Barça, però només li va servir per allargar l’agonia i accentuar el mal d’una derrota que li costarà pair. En canvi, la Penya va poder disfrutar d’un triomf merescut i l’únic revés va ser la lesió al turmell, en l’últim instant, del base dominicà Andrés Feliz, la presència del qual dimecres queda en l’aire.