La tornada dels bons temps per al Joventut

«Hem tornat a unes semifinals de la Lliga i vivim una eufòria continguda, tot i que no hem guanyat res», valora el tècnic verd-i-negre Carles Duran. «Això no és cap títol, però els que som de la Penya sabem el camí que hem recorregut. L’equip ha tornat a funcionar amb set del planter. Fins i tot l’entrenador és de la casa. És una idea molt romàntica, que no és fàcil, però és real», remarca.

El lideratge de Juanan Morales

Quan s’analitzi amb el temps la tornada de la Penya als bons temps, caldrà donar el valor que es mereix al president del club, Juanan Morales. L’actual dirigent verd-i-negre va assumir la presidència de la Penya el 2017, en un moment crític per al club, ofegat per la falta de recursos i la caiguda d’una plantilla que, a poc a poc, es va anar quedant sense referents (Rudy, Ricky Rubio i Pau Ribas eren en aquell equip que es va enfrontar al Barcelona), i va veure clara l’única sortida, recordant la recepta de la seva època de jugador, segurament la millor de la història amb Villacampa i els germans Jofresa, entre molts d’altres.

En aquests cinc anys, no només ha revertit la situació econòmica amb l’ajuda inestimable de la família Grifols, que va aconseguir el control majoritari del club el 2018, a través del grup inversor Scranton Enterprises, sinó que en l’àmbit esportiu ha recuperat les seves essències i en les semifinals contra el Barça, igual que durant tota la temporada, la Penya presentarà una nòmina amb set jugadors de la base (Vives, Bassas, Ventura, Ribas, Busquets, Parra i Maronka) i un altre, el pivot Simon Birgander, que des dels 19 anys que és al club. I, si es mira una mica més avall, al darrere apareixen nous talents com l’holandès Yannick Kraag (19 anys) o el letó Kriss Helmanis (20), que juguen amb el Prat, l’equip vinculat de LEB Or, però que ja han debutat a l’ACB.

D’aquella plantilla que va disputar l’últim ‘play-off’ només queda Pau Ribas 14 anys després, que continua tenint un rol important en una plantilla en la qual sobresurt ara Joel Parra, un aler de 2,03 i 22 anys, pel qual ja han mostrat el seu interès tant el Madrid com el Barça, que el club verd-i-negre remet a la clàusula de rescissió (un milió i mig d’euros), igual que en temps recents va fer amb la sortida d’Abalde, López-Arostegui o Dimitrijevic.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

 «Que la Penya torni a estar entre els quatre millors equips demostra que el bàsquet no està mort. Cal remuntar-se a les èpoques de Jordi Villacampa i Rafa Jofresa per trobar una cosa així», s’enorgulleix Duran, que ja fa un any va portar la Penya als ‘play-off’, tot i que el seu camí es va acabar en els quarts de final, en una sèrie a tres partits amb el Barça, que ha caigut en les seves dues últimes visites a Badalona.

El tècnic barceloní, de 46 anys, és una de les peces fonamentals de l’engranatge esportiu, renovat a mitjans de març fins al 2025 per donar continuïtat al projecte. L’altra és el director esportiu, Jordi Martí, la persona que tutela el planter, que ha anat recuperant jugadors en el camí que s’havien format al club com Bassas o Ribas i que ha donat solvència al grup amb fitxatges oportuns com Tomic, descartat pel Barça, i amb apostes encertades com Willis o Brodziansky, o el dominicà Andrés Feliz que gairebé no es coneixien.