Andrés Feliz, el nou heroi de Badalona: «El bàsquet ha sigut la meva via d’escapament a la delinqüència»

 «Em sento genial per la paternitat, perquè el nen i la mare es troben bé i també per la victòria», va resumir Feliz aquest dilluns en una conversa amb EL PERIÓDICO, «perquè vam guanyar un gran equip, un dels millors d’Europa, i amb el pavelló ple i era molt important per a nosaltres».

🔥 ¡@verdadero_andre habla el idioma de la felicidad!

2⃣1⃣ puntos
1⃣8⃣ de valoración
👶 ser padre #LigaEndesa#GameDayMovistar pic.twitter.com/hTQOY5lwxR

— Liga Endesa (@ACBCOM) 27 de marzo de 2022

No hi havia massa referències d’Andrés Feliz, que va arribar el febrer del 2021 a Espanya per incorporar-se al CB Prat, en la LEB plata, la tercera divisió del bàsquet. El final de la seva etapa universitària va coincidir amb la pandèmia i la seva recerca d’un bon contracte es va complicar fins a creuar-se al seu camí el filial de la Penya, al qual va ajudar a ascendir amb mitjanes de 19 punts.

La seva trajectòria havia sigut discreta fins ara (5,4 punts i 1,4 assistències de mitjana). Però les baixes per lesió dels dos bases que han limitat la seva presència, Guillem Vives i Ferran Bassas, li van donar una titularitat davant el Barça que va saber aprofitar. «Per a mi significa molt, perquè se’m va donar una oportunitat i va poder respondre amb l’ajuda dels meus companys», remarca Feliz, que disfruta de la seva primera experiència professional, amb un contracte fins al juny del 2023, i assegura que continua aprenent. «El salt a l’ACB era difícil perquè el nivell és molt alt i el rival et castiga cada error que comets».

Crescut als difícils carrers de Guachupita, un barri marginal de Santo Domingo, amb talls d’aigua i llum diaris, Andrés Feliz reconeix que el bàsquet li ha permès escapar-se d’una vida dura. «Era un barri difícil, molt pobre, on la droga i la delinqüència són molt a prop. El bàsquet va ser per a mi una via d’escapament a tot això. Agraeixo el coratge i la valentia dels meus pares, que  em van apartar d’aquest camí. Avui soc la prova que tot i que siguis d’un barri molt pobre, si confies en Déu i t’hi esforces, en pots escapar», explica el base verd-i-negre, que es reconeix molt creient.

Elogis de Duran

La seva destresa en un camp de bàsquet, on el seu pare el portava des de ben petit, li va obrir primer les portes de les categories inferiors de la selecció dominicana. I després, en un viatge a un Centrobasket, li va donar l’oportunitat d’anar becat als EUA per ingressar en la West Oaks Academy a Orlando. «Al principi va ser dur, amb 16 anys, sense saber ni una paraula d’anglès, allunyat de la meva família. Però això em va permetre enfocar-me i aconseguir acabar els meus estudis universitaris i ser ara un exemple per a molts joves», remarca el dominicà, que se sent orgullós de formar part d’un club amb tanta història pel qual han passat jugadors com Ricky Rubio. «Sempre he seguit  Ricky per la seva manera de controlar el joc, també Tony Parker i m’inspira el lideratge de Lebron».

👶 ¡Que sigan las alegrías, @verdadero_andre!

🎁 Drelén ja té el seu primer regal verd-i-negre!#BadalonaÉsFutur #ForçaPenya pic.twitter.com/WqIenV2ZJn

— Club Joventut Badalona (@Penya1930) 28 de marzo de 2022

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

La seva actuació també va fer feliç Carles Duran, el tècnic de la Penya. «Andrés és l’exemple de quan entres en aquesta Lliga necessites un temps d’adaptació per entendre el joc i conèixer els teus companys. I si Andrés té una cosa, és que creu molt en si mateix, però alhora és molt humil», assenyala el preparador verd-i-negre. «D’una banda, no vol ser un base anotador, però té molts punts a les mans i, es tracta d’un base físic, que pot atacar i defensar i que al març està sent el nostre motor», sentencia Duran.