Joel Parra, el nou estendard de la Penya

«Mantenim un bloc de l’any passat molt fort i amb les noves incorporacions crec que tenim molt bon equip per aspirar per tot i lluitar i competir. És un projecte il·lusionant per a tots i tenim moltes ganes de començar», explica Parra sobre l’estrena el cap de setmana contra el Bilbao Bàsquet. «L’objectiu és mantenir la mateixa línia de l’any passat i continuar creixent. Barallar-nos amb els grans. Volem tornar a ser aquell equip gran de quan hi havia Villacampa o Jofresa. I, per què no, tornar a ser aquest equip que aspirava a tot i podia lluitar i competir contra el Barça, el Madrid i contra tots».

La Penya ha perdut referents aquest estiu, gent formada a la casa (Dimitrijevic i López-Arostegui, fitxats pel València), però continua recuperant referents formats a la casa (Guillem Vives) i apostant per la gent del bressol, com el jove Pep Busquets, cosa que fa que Parra sigui optimista amb el que s’acosta. «És veritat que Dimitrijevic i Xabi van fer una molt bona temporada i que hi hagin anat pot crear dubtes. Però els joves també hem d’agafar aquesta responsabilitat i fer un pas petit endavant. Cada any que passa tenim més experiència i crec que aquestes dues baixes, de gent important, les podem suplir molt bé amb els fitxatges que hem fet i amb la gent de la casa.

Bàsquet als gens

El cas de Joel Parra és paradigmàtic de la filosofia del Joventut. La passió dels seus pares pel bàsquet (la seva mare va arribar a jugar a la Penya) el va portar a fitxar pel planter del club als cinc anys. «Sí, suposo que ho porto als gens», explica. «Però no soc l’únic, en el meu cas hi ha Pau Ribas o Albert Ventura», recorda. Des d’aleshores no ha parat de progressar fins a arribar al primer equip. Aquest estiu, el club va decidir fer una aposta per ell i li va ampliar dos anys més, fins al juny del 2025, el contracte que tenia. «Per mi la Penya ho és tot, m’ho ha donat tot. M’ha ensenyat des de ben petit. Tinc la confiança del Carles [Duran], del president, dels companys. Sempre me l’han mostrat i jo estic molt agraït i amb ganes de tornar-los-hi i intentar donar el màxim», explica.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Quan Joel Parra va començar a l’escola de la Penya, l’equip vivia una època d’esplendor amb Ricky, Rudy i Pau Ribas, un equip que va guanyar la Copa. «Eren els meus referents. El somni de tots els que érem aquí era ser un jugador important en el primer equip i jo he tingut la sort d’arribar-hi», valora. «Ara mateix tenim nou jugadors formats a la casa. Això és una cosa que pocs poden dir i és que ens fa diferents», afirma Parra, orgullós de la filosofia verd-i-negra i de ser ell també una baula més a la cadena de referents que produeix la Penya.

Parra és conscient que encara està en procés de formació i té coses per millorar. Però també que ja és el jove a qui se li perdona tot. «És que he de fer un pas endavant i ajudar l’equip», comenta l’aler barceloní, per a qui un dels models de referència va ser el nord-americà Pete Mickeal. «Va tenir una època al Barça molt bona, un tres gran, poderós, que podia jugar al pal baix. Feia una mica de tot. Era físic i amb caràcter», admet Parra, un jugador que ha sigut en el radar des de molt jove. L’any 2016 va ser un dels elegits per disputar el prestigiós Jordan Brand Classic, que agrupa els millors cadets, i també dos anys després, en la concentració de promeses mundials que va organitzar l’NBA durant l’All-Star de Los Angeles, i tot i que reconeix que l’NBA és una opció que no descarta (aquest any es va esborrar en l’últim moment del ‘draft’) assegura que no és dels jugadors obsessionats amb la lliga nord-americana. «Aquí ara estic bé. No puc ser ara mateix en un lloc millor»