El Barça assalta la pista del Bayern amb una sòlida actuació

Hi ha equips que se t’ennueguen sense saber per què. No hi ha raons aparents, però amb el temps acaben per ser un mal de queixal. Això li passa al Barça amb el Bayern Múnich en aquestes dues últimes temporades. Sol suar la cansalada l’equip blaugrana per tirar endavant els seus enfrontaments i aquest dijous va necessitar la seva versió més consistent per sotmetre l’equip alemany al seu camp de l’Audi Dome (72-80). La solvència de Mirotic (11 punts, 4 rebots, 19 de valoració) i l’aparició de Higgins en la segona meitat (16 punts, 5 rebots, 25 de valoració) van facilitar les coses.

Al darrere de tanta incomoditat, sempre hi ha una explicació. En el cas del Bayern, cal buscar-la a la banqueta. En l’excel·lència del tècnic italià Andrea Trinchieri, que ha convertit l’equip de Munic en un bloc consistent, dur, que sol controlar el ritme, fa poques concessions i no sol anar-se’n dels partits.

La ratxa de Jokubaitis

La història es va repetir aquest dijous perquè a més el Bayern, que ja va completar la seva millor actuació europea la passada temporada, s’ha reforçat bé per fer nous passos endavant, tot i que es va presentar al partit amb moltes i importants baixes (Lucic, Dedovic, Radosevic...).  Als jugadors blaugrana els va costar enganxar-se al partit i van ser Hilliard (ex-Baskonia,entre d’altres), DeShaun Thomas (ex-Barça) i Rubit els que van marcar els primers minuts i van donar la iniciativa a l’equip alemany.

El Barça no trobava fluïdesa d’inici de cara al cèrcol. L’aparició de Jokubaitis va canviar aquesta impressió. El base lituà té aquesta espurna capaç d’encendre un equip. Gairebé nou minuts consecutius van aclarir la boira per als blaugrana, que es van anar assentant per anar-se’n al descans amb avantatge, després d’una escomesa final de Davies i Mirotic (33-44).

Reacció de Higgins

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

L’apagada inicial de Higgins, segurament, va tenir a veure en els problemes ofensius del Barça, limitat també per la baixa del pivot Sertac Sanli. Però en línies generals, l’equip blaugrana va mantenir la seva consistència enrere, el que sol ser una de les seves senyes d’identitat, i va saber tenir prou paciència per anar aprofitant les seves oportunitats i fer créixer els seus avantatges quan Higgins va fer un pas endavant i va començar a sumar en atac (11 punts en el tercer període). A l’escorta nord-americà s’hi van sumar en moments puntuals Mirotic o Kuric i això va permetre atresorar un avantatge confortable amb què afrontar l’últim període (47-63, m. 30), després de portar-lo fins a la vintena.

No va abaixar els braços el Bayern, un bloc disciplinat, amb jugadors aguerrits, que percuden una vegada i una altra en el cos a cos, un joc en el qual els blaugrana no solen trobar-se còmodes i que els va portar a acumular moltes més pèrdues de les habituals (fins a 18), un aspecte fonamental per entendre que no tanqués el partit abans malgrat el seu control. Amb la soga al coll, els jugadors de Trinchieri encara van tenir forces per pressionar en el marcador en els últims dos minuts (68-74), tot i que no per evitar la segona victòria barcelonista en la competició.