Rafa Martínez, una vida extra a Manresa

La xifra diu molt, d’una banda, de la seva qualitat i compromís al camp (ningú aguanta tant en l’elit si no ho té), tant com el seu desig i el seu amor per aquest esport, que el van portar aquest estiu a acceptar una nova ampliació de contracte i li permetran complir els 40 anys en actiu.

«El que empeny és continuar disfrutant. Venim de fer un gran any, jo personalment m’he trobat molt bé i soc feliç aquí, perquè soc a casa», diu aquest escorta, d’1,90, de Santpedor, a tot just nou quilòmetres de Manresa, que va iniciar la seva carrera professional en el Congost (2003 al 2008), que després va tenir uns anys feliços a València i un pas fugaç per Bilbao (2019/20) abans de decidir tornar a Manresa, el club de la seva vida. «No vaig a buscar cap rècord de longevitat ni res d’això. Això ho deixo per a Albert Oliver, que ja està en 43 [riu]. Per mi, simplement poder continuar jugant és un regal, una vida extra», remarca.

En la seva última etapa a València i el seu any a Bilbao, trencat per l’inici de la pandèmia, tot semblava apuntar a un final molt menys idíl·lic. Una operació al genoll dret, amb persistents molèsties, el va portar a plantejar-se fins i tot la retirada. Però a Manresa ha tornat a recuperar el somriure, les molèsties han desaparegut i un canvi d’alimentació el van portar a replantejar-se la situació. «Amb Pedro (Martínez, el tècnic manresà) tinc molt bona relació. Vam tenir una xerrada, em va dir que em pensés si seguir un altre any i al final, tant la presència de Pedro, com el fet de ser a casa, com també la tornada dels aficionats als pavellons m’ha ajudat a decidir-me», explica Rafa, tot i que no amaga, per altra banda, que hi ha un desig afegit. L’oportunitat que encara el puguin veure jugar els seus dos fills: Paula, que al novembre farà els 5 anys, i el petit Adur, d’any i mig. «Que vinguin els meus amics, la meva família, és un extra».

Dues competicions

La continuïtat de Rafa Martínez és una àncora imprescindible per a la identitat d’un club com el Baxi Manresa, al qual han arribat aquest estiu vuit jugadors nous, en certa manera obligat a renovar cada temporada el vestidor. També és la principal referència per a un vestidor jove, necessitat de consells i guia. «A mi no em costa ajudar. Sempre ho he fet i em sento còmode en aquest paper», aclareix.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Aquesta revolució anual s’explica tant per raons econòmiques com la projecció que aconsegueixen els seus jugadors en un equip que, any rere any, repeteix el miracle del bon joc i excel·lents resultats (ho acaba de demostrar adjudicant-se la Lliga Catalana davant el Barça) però que mai deixa de tocar amb els peus a terra. «La garantia que tenim és d’un entrenador com Pedro Martínez, que saps que farà jugar bé l’equip, i de tenir un president com a Josep Sáez, que és l’ànima d’aquest club. «És veritat que aquest títol és molt important per a tothom, però ara comença el més important, la d’aconseguir ser un equip competitiu i més aquesta temporada que estem en competició europea (la BCL de la FIBA). Per a nosaltres és tot un repte. La sort és que tenim 13 jugadors que poden jugar i que generaran una competència que és bona».