L’exitós full de ruta de Jasikevicius

En tot just 10 mesos, el tècnic lituà, de 45 anys, ha tornat el somriure a l’aficionat i ha capgirat radicalment la situació. És el temps que ha necessitat per situar el Barça entre els quatre millors clubs d’Europa, i l’ha classificat per a la ‘final four’ que se celebrarà a Colònia del 28 el 30 de maig, mentre aixecava una Copa pel camí (el febrer passat davant el Madrid al WiZink Center) i armava un equip capaç de lluitar per la tercera Eurolliga de la seva història, cosa que pot explicar l’eufòria amb la qual va celebrar la classificació. «L’important al final és que vam mostrar la veritable cara de l’equip. Vam mostrar el nostre nivell físic. Els nois van sortir a morir i ho van fer molt bé. És per sentir-se orgullós, no només per guanyar, sinó per jugar bé», va proclamar.

Reunió a Kaunas

Set anys ha necessitat el Barça per tornar al gran escenari europeu. Després del CSKA, amb 19 aparicions en la fase final, el Barça era l’equip més amb 15 presències. L’espera mai havia sigut tan llarga. Però darrere d’aquest assoliment, que pot explicar-se per la química d’un tècnic d’enorme talent i una plantilla de luxe, amb jugadors de primer nivell com Mirotic, Calathes, Higgins o Davies, als quals s’ha unit en aquest tram final una llegenda com Pau Gasol, hi ha un llarg procés de maduració que va iniciar Nacho Rodríguez l’estiu del 2018, amb un viatge a Kaunas, en el primer intent de portar Jasikevicius de tornada a Barcelona.

En aquella reunió, tots dos van parlar d’interessos comuns, de filosofia de club, de planter, de fitxatges, d’un projecte guanyador. Rodríguez, ja exmanager blaugrana, va seguir en aquests últims anys de forma fidel el full de ruta, perquè la negociació amb Jasikevicius fructifiqués. L’arribada de Davies, de Higgins o Calathes han format part d’aquestes línies mestres que van dibuixar, en certa forma, el preparador lituà i Rodríguez i la que explica la filosofia exposada pel tècnic després de segellar el bitllet per a Colònia. Els fitxatges de Mirotic i Abrines, al final, només van acabar d’enriquir-la. «Som en el Barça. És un gran club i és on ha de ser gairebé sempre a la ‘final four’. Com va dir Navarro, set anys són molts. Ho hem aconseguit una vegada, però estem intentat construir un projecte amb el qual puguem ser-hi moltes més vegades. Tant de bo puguem encadenar uns quants anys més. La clau és arribar a les finals per donar-te una oportunitat per guanyar».

 El repte del Lanxess Arena

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Colònia s’ha convertit, així en la nova terra de promissió blaugrana, després que els jugadors del Barça es guanyessin el dret a ser un dels quatre aspirants a aixecar el títol, juntament amb l’Armani de Milà, el seu rival en una de les semifinals, l’Anadolu Efes, actual subcampió europeu, i el CSKA de Moscou, l’encara vigent campió, ja que l’edició del 2020 es va suspendre a causa de la pandèmia. El Lanxess Arena, un espectacular pavelló amb capacitat per a 20.000 persones, seu habitual de les finals europees d’handbol, acollirà les semifinals el dia 28 i la final del dia 30, tot i que ho farà sense presència de públic per la situació de pandèmia.

La recompensa per al Barça va arribar després d’una fase regular modèlica, amb la primera plaça de la fase regular, però també després de saber patir i reaccionar en una sèrie agònica davant el Zenit de Sant Petersburg, que va necessitar el desempat. «Després d’aquests 10 mesos, no havíem arribat bé. Però ens vam classificar. S’ha d’aprendre de com arribarem millor a la ‘final four’ i com treballar pensant en alguns dels objectius que ens queden», reconeix el tècnic després d’una sèrie que ha sigut una lliçó obligada, que servirà de base per encarar la semifinal davant l’Armani de Milà, l’equip d’Ettore Messina, del base canari Chacho Rodríguez i de l’exblaugrana Malcolm Delaney. L’equip italià tornarà a la ‘final four’ 19 anys després i buscarà el seu primer títol des del 1988. Tot un desafiament per als barcelonistes.