El Barça destrona el Madrid i dispara l’era Jasikevicius

Tots els senyals que emetia el Barça des de l’inici de temporada, des de l’arribada de Jasikevicius a la banqueta, tant en l’actitud dels jugadors, com en la dinàmica i els resultats, convidaven a l’optimisme. Ara ja no són només sensacions. Des d’ahir, a la final de Copa, és una realitat: el Barça torna a lluir un perfil de campió. En una actuació impressionant, l’equip blaugrana va aixecar el títol de Copa i va destronar el Madrid a la seva pista (73-88).

No és una corona més. Per al Barça té un significat especial. Jasikevicius hi va arribar per canviar la mala dinàmica dels últims anys, i el seu primer examen confirma que és al bon camí. En fa dos també va vèncer el Madrid al Wizink Center a la final de Copa. Però aquella victòria va arribar a contracorrent, com una taula de salvació per a un equip amb l’ego castigat. Aquesta, amb una plantilla de primera línia, que traspua futur, deixa intuir un canvi de cicle, el llindar d’una nova etapa després d’una dècada d’hegemonia del quadro de Laso. Curiosament, per als blancs el seu punt de partit va ser la Copa del 2012 davant l’equip blaugrana al Sant Jordi.

Defensa brillant

La posada en escena del Barça va ser modèlica. Va demostrar una enorme concentració defensiva, negant-li tirs fàcils al Madrid, i va aprofitar l’absència de Tavares en el quintet titular dels blancs per sumar punts dins de la zona. Quan Laso va decidir donar-li l’oportunitat al pivot blanc, relegat a la banqueta per un turmell lesionat, el Barça ja havia obert una bretxa clara amb un parcial de 0-14, que el va portar ja a dominar el primer quart (11-20). Els blaugranes van reforçar la seva confiança amb un pla de partit que va limitar al màxim el ‘punch’ dels blancs, sense ritme en atac, i que el va portar a dominar gairebé tots els aspectes del joc.

La defensa del Barcelona es va anar fent impermeable així que passaven els minuts, i va concedir només 20 punts en els primers 15 minuts. Però no va ser només darrere on l’equip de Jasikevicius va resultar intractable. En atac va aparèixer Davies per als blaugranes, molt apagat a quarts i semifinals. També ho van fer Higgins, brillant en tot el torneig, sensacional a la final, i Smits. I malgrat els seus problemes físics, també ho va fer Mirotic amb alguns minuts excel·lents guanyant-li la partida a cada acció a Deck. La conseqüència va ser que l’avantatge no va parar de créixer per al quadro català, que es va situar per sobre de la vintena de punts en el descans (31-52) entre la cara de desesperació de Laso, incapaç de treure el seu equip del laberint.

Càrrega blanca

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Des d’accions i tirs personals, Llull va intentar canviar la dinàmica a la tornada del vestidor i amb l’ajuda de Tavares en defensa va aconseguir elevar l’ànim del Madrid. També va generar alguns dubtes al Barça, que es va frenar en atac durant diversos minuts. Però amb els punts de Higgins i un triple providencial d’Abrines, l’equip blaugrana va aconseguir mantenir el cap fred i anar-se’n amb 19 punts de marge a l’últim període (50-69). L’última càrrega blanca va arribar de forma desesperada dels més joves, Abalde, Alocén i Garuba. Però el Barça va ser capaç de tornar tots els cops per aixecar de nou el trofeu de campió.