Glòria després de perdre-ho tot

«Fa just un any, el Ter va entrar a Fontajau i l’Uni Girona ho va perdre tot. Tot. Excepte les ganes de continuar lluitant», escrivia ahir al matí el president del club, Cayetano Pérez, a les xarxes socials. Havia sigut una nit llarga, molt llarga, enganxat al telèfon, sense poder dormir. Gairebé com la d’aquell nefast 23 de gener del 2020, quan el temporal ‘Gloria’, de sobte, va provocar una terrible inundació al pavelló, que gairebé es carrega el club. Això sí, amb una diferència abismal: un any després el final va ser feliç i aquestes ganes de lluitar, de seguir endavant malgrat tot, havien aconseguit la recompensa en forma de bitllet per als quarts de final de l’Eurolliga femenina. Una gesta per al bàsquet català, l’aconseguida divendres a la nit en un agònic partit davant l’Schio italià.

En l’última jornada de la lligueta prèvia, i amb un totpoderós Ekaterimburg rus ja classificat, els dos equips es jugaven el segon bitllet. A l’Spar Girona li valia una derrota per fins a quatre punts, els que tenia a favor del partit d’anada a Fontajau). Va ser pels pèls. Amb un ganxo fallat per la millor jugadora local, Achonwa (28 punts), sobre la botzina. Però el 77-74 va servir. Aquesta vegada sí, la glòria somreia a l’equip de Girona.

Els danys provocats pel temporal al club a Fontajau es van valorar entre 200.000 i 300.000 euros. Sumi’s la quantitat que va haver d’abonar l’Ajuntament (133.000) pel nou parquet, instal·lat la setmana passada, després de dos terres provisionals amb què la instal·lació va sortir del pas durant mesos. I després encara va arribar la pandèmia, que de forma abrupta va interrompre la temporada passada, i que complica molt, més enllà dels seus estralls en la salut, la supervivència dels clubs modestos.

Sense possibilitat de portar públic a Fontajau, i amb enorme dificultat per trobar patrocinis, tot i així, el director esportiu Pere Puig, el mag dels despatxos, va aconseguir formar un equip de somni. Va convèncer Sonja Vasic, una de les millors jugadores d’Europa, perquè seguís; va mantenir la incombustible Laia Palau, 41 anys, capitana de la selecció i palmarès inacabable; i ha vist explotar jugadores com María Araújo, que demana a crits estar a l’estiu en aquests Jocs que, qui sap, potser se celebren a Tòquio. La tornada de la base nord-americana Chelsea Gray va ser la cirereta.

A poc a poc

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

La classificació per a l’Eurolliga en una eliminatòria prèvia davant el Sepsi es va aconseguir amb Èric Surís a la banqueta, el tècnic que havia aconseguit la segona Lliga per a les gironines el 2019. Però l’1 de novembre saltava la sorpresa. El club va decidir que es necessitava un canvi a la banqueta i va optar pel relleu, amb l’arribada del veterà Alfred Julbe, exentrenador ACB d’equips com el Joventut, el Valvi Girona, el Saragossa o el Càceres, i que no treballava des de la seva sortida del Llemotges a finals del 2019. Julbe només ha perdut tres partits (Perfumerías Avenida a la Lliga i Ekaterimburg a l’Eurolliga) en aquesta etapa a Fontajau, escenari que coneix bé i que va estrenar amb el Valvi el 1993. Precisament l’equip de Salamanca serà el rival de l’Uni a quarts, a doble partit, entre el 14 i el 20 de març.

«Encara estem arrossegant una mica les conseqüències del temporal, i a sobre ens ha enganxat la Covid-19. Ho anem refent tot, a poc a poc, com podem. No hem tingut ajuda ni subvencions de cap institució, tot surt del pressupost del club. Hem patit, però seguim endavant», confessava ahir Cayetano Pérez, poc abans de rebre les seves heroïnes a Fontajau, de tornada de la batalla de Schio. La que ha consagrat aquest Uni, campió deLlliga el 2015 i 2019, entre els vuit millors equips del bàsquet femení europeu, al mateix nivell d’Ekaterimburg, Perfumerías Avenida, Galatasaray, Sopron, Asvel o Fenerbahçe.