Anar al contingut

ELS ÈXITS DE LA FEINA DE FORMACIÓ

Un futur d'altura per al bàsquet espanyol

L'or de la selecció sub-16 completa una actuació rodona aquest estiu amb podis de les tres seleccions masculines

"Soc optimista, tenim el relleu garantit durant els pròxims anys", assegura Alberto Lorenzo, coordinador de la federació

Luis Mendiola

Un futur d'altura per al bàsquet espanyol

SERGIO REYES ROBLEDO

El president de la Federació Espanyola de Bàsquet, Jorge Garbajosa, pot treure pit amb orgull. La collita de medalles de les seleccions de formació aquest estiu torna a ser espectacular. Ja no és cap novetat. No és només mèrit de la federació. També dels molts clubs i tècnics que treballen amb els joves. Però els resultats no deixen de sorprendre. L’últim, l’aconseguit aquest diumenge per la selecció sub-16. L’equip dirigit per Dani Miret es va proclamar campió d’Europa a Udine (Itàlia) tot just dues setmanes després que la sub-18 s’emportés l’or europeu i un mes després que la sub-20 fos subcampiona d’Europa. El bronze Mundial de la sub-19 femenina i l’or a l’Europeu de l’absoluta femenina afegeixen més valor al botí.

“El balanç és molt positiu. Vam saber superar els moments més complicats de la competició, el grup va anar creixent cada dia i al final van aparèixer jugadors determinants, la qual cosa ens va permetre estar a un gran nivell i aconseguir aquest grandíssim resultat”, assegura Miret, que aquest any farà d’ajudant de Carles Duran al Joventut i es manté com a entrenador del Prat, el filial verd-i-negre. “Podem dir que el bàsquet a Espanya travessa un bon moment. Els nois que pugen tenen qualitat i pressionen”, afegeix.

El treball en equip d’algunes de les grans perles que el bàsquet espanyol cuida en les seves categories inferiors va permetre sobresortir a la final contra França, un equip amb pivots dominants (Wembanyama, de 2,18 i Raynaud, amb 2,12) que va acabar rendit (61-70). L’encert del base Juan Núñez (1,90; Reial Madrid) o de l’aler Michael Caicedo (1,97; FC Barcelona) o de l’escorta Rubén Domínguez (1,97; Estudiantes) va marcar diferències. El blaugrana va tancar el partit amb tres triples en els últims quatre minuts i va acabar amb 21 punts, els mateixos que Núñez, mentre que Domínguez, que va ser escollit l’MVP del torneig, va acabar amb 15.

Estructura competitiva 

No és la primera vegada que les tres seleccions (sub-20, sub-18 i sub-16) pugen al podi el mateix estiu (va passar una cosa semblant el 2011 i el 2013), però sí la primera vegada que les tres disputen la final continental de les respectives categories. I els èxits no paren d’acumular-se. Una mirada a l’últim lustre reflecteix un balanç espectacular: 17 medalles en categories de formació (10 ors, 6 plates, 1 bronze), 9 en la competició femenina i 8 en la masculina.  

"El bàsquet a Espanya travessa un bon moment", diu Dani Miret

 “Has sigut un estiu molt millor del que somiàvem, però darrere d’això hi ha el treball de molta gent, començant per Scariolo, el recolzament del qual és determinant. I tot i que soni exagerat fa un seguiment diari i és molt exigent”, explica Alberto Lorenzo, el coordinador de la federació des de la categoria sub-16 fins a la sub-20, que admet el pes dels clubs petits, de l’estructura competitiva a Espanya i, sobretot, de l’alt nivell dels entrenadors, en els resultats.

Garuba i Aldama, dues de les estrelles de la sub-18, amb l’or europeu  / feb

De la sub-20 que fa un mes va caure davant Israel apareixen noms molt interessants com els del base Carlos Alocén, fitxat pel Reial Madrid (18 anys, 1,94), del Saragossa, on encara jugarà cedit aquesta temporada, Joel Parra, aler del Joventut (19 anys i 2,01) o Sergi Martínez (20 anys i 2,02). Però genera moltíssima il·lusió la sub-18 de Javier Zamora, que fa 15 dies va guanyar Turquia amb aparicions enlluernadores com les de Santi Aldama, un aler de 2,11, que va fer 21 punts i que aquest any iniciarà la seva etapa universitària a la NCAA amb Loyola Maryland, o la de del pivot del Madrid, Usman Garuba, que va sumar 11 punts i 14 rebots.

“Hi havia una mica de pessimisme respecte al relleu de la generació del 80 (la de Pau Gasol, Reyes, Navarro)”, assegura Lorenzo, “però jo soc una mica més optimista. Venen jugadors molt interessants per quedar-se i garantir el relleu durant els pròxims anys”.