Anar al contingut

BÀSQUET

Laia Palau: "Estic disfrutant més que mai"

La capitana de la selecció espanyola, or a l'Eurobasket, prepara una nova etapa de la seva vida a Austràlia

Luis Mendiola

Laia Palau: "Estic disfrutant més que mai"

ALVARO MONGE

Immersa en un remolí de sensacions es troba aquests dies Laia Palau (Barcelona, 1979), la capitana de la selecció espanyola de bàsquet. Feliç per l’or conquistat amb l’equip de Lucas Mondelo a la final de l’Eurobasket de Praga, l’última gesta del bàsquet femení, que suma cinc campionats consecutius al podi. Orgullosa perquè és la desena medalla que suma en el seu palmarès, cosa que li permet igualar en el rànquing Pau Gasol i Felipe Reyes, els dos grans referents de la selecció masculina. Ansiosa per desconnectar com més aviat millor, agafar la seva furgoneta i perdre’s per Espanya de vacances. I, sobretot, expectant pel gir que farà la seva vida al mes de setembre, quan es traslladarà a Austràlia per iniciar una nova etapa a Melbourne, després de quatre anys vivint a l’USK Praga de la Lliga txeca, amb el qual va arribar aquest any a la 'final four'.

«El que hem viscut a l’Europeu és increïble. Aquesta selecció és un espectacle. Un partit com el que vam fer contra les franceses en la final no sé quan el tornarem a fer. Va ser excepcional», explica la Laia en una conversa amb EL PERIÓDICO. La jugadora barcelonina encara no ha acabat de pair el que ha suposat l’or per a un equip que no deixa de fer història i llueix, ara mateix, en el seu palmarès el títol europeu i els subcampionats mundials i olímpics. «Estic disfrutant més que mai. Són els millors anys de la meva carrera. No crec que les noies que venen per darrere disfrutin al màxim, com jo ara, perquè sé d’on venim: del fang. Amb cinquenes posicions i algun bronze… I ara ser a dalt, a un nivell espectacular, t’omple d’orgull», remarca.

Laia Palau afirma que l’actual selecció femenina és un grup únic. «Hi ha talent, és clar. Però també treball i química», remarca la 'jefa', com la coneixen les seves companyes. «L’arribada de Sancho Lyttle ens ha fet arribar a finals. I després hi ha un grup molt potent en què s’ha ajuntat amb una generació única: Torrens, Xargay, Nicholls, Cruz, Domínguez...  a la qual segueixen arribant les joves», diu la base barcelonina, que ha situat en l’Eurobasket un rècord d’internacionalitats (262), ja que ha superat la marca d’Amaya Valdemoro i ha quedat lluny dels 239 que presenta Epi en els homes. «Estem construint un llegat que ens dona visibilitat. I tant de bo això animi les nenes a acostar-se al bàsquet i ajudi l’esport, al veure que la inversió val la pena, i que després els resultats arriben».

De moment, el que la motiva és l’aventura d’instal·lar-se a Melbourne i afrontar un nou desafiament. «Encara no estic preparada per dir adeu al bàsquet, perquè segueixo disfrutant i no estic cansada ni físicament malament», raona Palau, «Però necessito una nova experiència vital, un canvi d’escenari i seguir jugant a bàsquet».

ENDARRERIR LA RETIRADA

Després de tancar la seva etapa a la República Txeca, Palau havia anunciat el seu fitxatge pel Jayco Rangers australià i també el seu adeu a la selecció espanyola. Però s’està replantejat la seva decisió, tenint en compte que l’any que ve el Mundial es jugarà a Espanya. «Encara no sé què faré. Molta gent em demana que no ho deixi. Que es jugui a Espanya és un al·licient més ¿Què faré? Ja ho veurem quan arribi el moment. Crec que m’he guanyat aquest dret».