El pla per fer pisos més petits a les Tres Xemeneies del Besòs encén el debat de la densificació

Entre les organitzacions contràries hi ha la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies, partícip en el contenciós pendent de resolució contra el Pla Director Urbanístic (PDU), amb el qual la Generalitat va traçar el futur barri amb almenys 1.783 pisos i un complex de la indústria audiovisual. L’entitat s’oposa a augmentar la densitat dels habitatges de protecció oficial, com figura en un acord amb 28 objectius subscrit pel Consorci del Besòs (integrat per la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià i Montcada i Reixac) i la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs (CVBB), formada per les federacions d’associacions de veïns d’aquestes cinc ciutats.

Al seu torn, ERC desconfia que en l’entorn de l’antiga planta elèctrica es pugui posar en pràctica la densificació, la idea que el president de la Generalitat, Salvador Illa, predica davant les dificultats per disposar de sostre a un preu accessible.Els Comuns s’hi mostren favorables d’entrada, però reclamen concrecions de com s’aplicarà al límit entre Sant Adrià i Badalona per alleujar la demanda d’habitatge protegit. Els socialistes de Badalona defensen la proposta sempre que no suposi «una massificació a la zona», mentre que Guanyem Badalona la titlla d’«irresponsabilitat».

Inundabilitat davant habitatge assequible

La Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies jutja que «augmentar la densitat significa incrementar el risc» per inundabilitat al nou barri, als voltants de la desembocadura del riu Besòs i la platja. Argumenta que «augmentar el nombre d’habitatges, tot i que es mantingui el sostre edificable i siguin més petites, no garanteix que no augmenti el nombre d’habitants del futur barri». A més, augura que engrandir el parc d’habitatges «no vindrà acompanyat del necessari increment de zones verdes ni d’equipaments» i nega que respongui a demandes de particulars, «sinó de fons d’inversió i inversors internacionals per especular».

És un plantejament similar al de Guanyem Badalona, que veu la proposta «amb molta preocupació». La considera una «operació de ‘social-washing’ per fer més rendible un projecte que neix amb grans carències». La formació de l’exalcaldessa Dolors Sabater argüeix que «fer els pisos més petits i augmentar la densitat és una trampa» perquè es proposa partint de la «necessitat de pisos socials». A més, troba a faltar la creació d’escoles o centres de salut en el futur barri. Per tot això, resumeix que densificar a les Tres Xemeneies seria «un nyap especulatiu que ignora les recomanacions dels experts i les demandes històriques dels moviments socials».

Al contrari, la CVBB es reafirma que les promocions al costat de la vella planta són una «oportunitat d’or» per comptar amb més pisos a preu fora de mercat per a diferents llars –solters, famílies monoparentals, parelles amb fills o sense– i proporcionar més domicilis per al programa Vesta, que atén dones amb fills a càrrec en situació d’exclusió. La Federació d’Associacions de Veïns de Sant Adrià –integrada a la CVBB– també recolza la proposta.

Al seu torn, l’Associació de Veïns de Sant Joan Baptista –on es troba l’antiga central– confia que la densificació sigui un mitjà «positiu per canviar la tipologia d’habitatge i oferir un ventall més gran de possibilitats» a habitants de l’entorn, pensa el seu president, Ginés Romero. «Hi ha un problema amb l’habitatge que no és fàcil arreglar i no se soluciona des de l’idealisme polític o mediambiental», esgrimeix el dirigent veïnal, que recalca que l’entorn de les Tres Xemeneies no s’ha de convertir en un «barri elitista»: «No volem que quedi al marge i sigui com a la zona marítima de Badalona, on s’ha construït sense control i les zones verdes són les justes, sinó que s’integri amb la resta de la ciutat i els nostres fills puguin viure també allà».

En línia amb el govern socialista de Sant Adrià, el PSC de Badalona recolza la idea des de l’oposició. «La crisi de l’habitatge és molt més intensa que fa uns anys i és necessari adaptar el model urbanístic a aquesta nova realitat», afirma el president del grup municipal, Fernando Carrera, que defensa «incorporar més diversitat de tipologies d’habitatge per donar resposta a les necessitats de nous veïns». Això sí, remarca que aquesta aposta «no ha d’anar en detriment de la qualitat dels habitatges ni suposar una massificació de la zona».

Preguntes i dubtes

Per la seva banda, ERC estudia preguntar sobre la mesura. «Redensificar és un mal auguri, ja sabem el que passa: es guetifica, hi ha més conflicte social i es posa molta gent al mateix lloc, cosa que dificulta la convivència», declara el portaveu dels republicans a Sant Adrià, Rubèn Arenas. «No s’ha de redensificar més quan no tenim dissenyats els equipaments per al barri i, si ho hem de fer, hauríem de tornar a valorar quines necessitats fan falta en aquest espai si ve molta més gent», argumenta.

Notícies relacionades

La Barcelona metropolitana es marca duplicar l’habitatge planificat i densificar la segona corona

Els Mossos detenen a Badalona un home després de robar a la mateixa benzinera cinc vegades en dues setmanes

El líder d’ERC a Badalona, Àlex Montornès, coincideix que tampoc li agrada el concepte, tot i que suggereix estudiar-lo «en detall». «Les famílies han canviat moltíssim, té lògica que no tots els pisos tinguin tres habitacions i les necessitats d’habitatge no són les mateixes que anys enrere, estem disposats a parlar per adaptar l’oferta a com són les famílies, però no a densificar per densificar per posar la gent en algun lloc», distingeix.

La portaveu dels Comuns a Sant Adrià, Irene Aldabert, recorda que hi ha «una llarga llista d’espera» de demandants d’habitatge protegit, per la qual cosa planteja «ajustar aquesta demanda amb la densificació» a les Tres Xemeneies. «Però no pot ser l’única solució, tenim més de 1.000 pisos buits a Sant Adrià», xifra la regidora. Encara més, recalca que queda per resoldre quant costaran aquests nous habitatges, com es farà front al risc d’inundació i si els constructors assumiran més càrregues per condicionar el veïnat, si obtenen més beneficis a l’augmentar la construcció.