L’avinguda de Gaudí deixarà de tenir fixes les terrasses entre la visita del Papa i el Tour

La confusió, cada dia que passa, és més gran. Els veïns comencen a tenir clar que per accedir als seus domicilis, si viuen al radi més immediat del temple, hauran d’acreditar documentalment que aquella és casa seva. Els amos de les botigues d’aquest mateix perímetre de seguretat no tenen l’obligació de tancar, però se’ls aconsella que ho facin. La sorpresa ha sigut ara, per a alguns d’ells, que fins al 4 de juliol hauran de transitar una mena de provisionalitat per a la qual no estaven preparats. A través de l’associació de comerciants que els agrupa han intentat trobar un proveïdor provisional de para-sols amb rodes, és a dir, que no necessitin estar ancorats al terra. De moment, aquesta via és un carreró sense sortida.

Espai públic, finalitats privades

Fa uns anys, aquesta solució, la de fer obres privades a l’espai públic, era un anatema normatiu. Tots els portatestos, gelosies, taules, cadires i tendals que eren instal·lats durant l’horari comercial al carrer s’havien de retirar a la nit. Aquell zel municipal no només va saltar pels aires, sinó que fins i tot en ocasions els amos dels establiments van aixecar petits murs per delimitar l’espai de les seves terrasses. Arribats al 2026, el buidatge total de l’avinguda de Gaudí, que exigeix l’Ajuntament per la visita del Papa i del Tour, no fa més que reobrir, tot i que tímidament, com es fa servir l’espai públic per a finalitats privades.

La qüestió, en tot cas, és que la notícia que del 9 de juny al 4 de juliol s’obre un incert parèntesi comercial no ha caigut en una plàcida bassa d’oli, sinó que ha impactat en un entorn en el qual dues polèmiques fa mesos que tenen els ànims en encesos.

Notícies relacionades

Badalona obre el termini per optar als vuit pisos de lloguer assequible del Gorg

La física de l’ou com balla

D’una banda, l’Institut Municipal de Paisatge Urbà segueix endavant amb la seva campanya perquè l’ús de rètols i il·luminacions exteriors dels comerços s’ajusti a la norma sense cap tipus d’excepció als voltants de la Sagrada Família. Moltes botigues han hagut d’encarar multes i obres per posar-se al dia. L’enuig ve perquè aquesta mateixa norma no s’aplica a penes a la resta de la ciutat. De fet, n’hi ha prou d’allunyar-se un parell de carrers per comprovar que tot continua igual, amb cartells en bandera, rètols que sobresurten de la façana i fins i tot aparadors que trepitgen la vorera.

El segon motiu d’enuig és l’evident mal estat de l’avinguda de Gaudí, que manté encara l’enrajolat de la reforma de la primera meitat dels anys 80, malmès, salta a la vista, i sense que hi hagi en el calendari una data per arreglar aquesta avinguda, no perquè connecti dos monuments de la ciutat, la Sagrada Família i el Recinte Modernista de Sant Pau, sinó perquè és el principal espai de vida veïnal al barri.