L’Ajuntament activa el seu primer pla per lluitar contra el racisme

El pla, presentat al Saló de Cent durant el Fòrum Barcelona 2026 sobre justícia racial, es desplegarà fins al 2036 amb un pressupost de 3,47 milions d’euros i amb la participació de totes les àrees municipals. Durant la seva intervenció, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va defensar que la lluita contra el racisme ha de deixar enrere les "declaracions simbòliques" i traduir-se en "polítiques públiques, recursos i acció sostinguda". "Barcelona fixa avui una posició molt clara", va afirmar l’alcalde, per afegir que "la lluita contra el racisme forma part de la possibilitat de conviure". Collboni va afirmar a més que "la diversitat de la ciutat no garanteix per si sola la igualtat" i va reivindicar el paper de les institucions a l’hora de generar "confiança social i política davant les desigualtats".

Compromís i solidaritat

L’exfutbolista del Barça i activista francès Lilian Thuram va intervenir en l’acte a través d’un missatge en vídeo, en el qual va reivindicar el paper de les ciutats i de les institucions davant el racisme. "¿Què hi ha millor que una ciutat que resisteix amb un alcalde que resisteix?", va afirmar, abans d’expressar el seu desig que Barcelona sigui "un far" per a altres ciutats europees. Thuram va defensar la necessitat d’institucions que "es comprometin" i despleguin "polítiques de solidaritat".

Un dels principals eixos de l’estratègia se centra en la transformació de l’Administració. El consistori barceloní preveu incorporar la perspectiva antiracista en tota l’acció municipal per evitar la reproducció de desigualtats i combatre l’anomenat racisme institucional. La traducció pràctica d’aquest compromís passa per revisar procediments interns, incorporar clàusules antiracistes en la contractació pública, promoure més diversitat en la plantilla municipal i crear un protocol específic contra la discriminació racial en l’accés a l’habitatge.

A més, l’Ajuntament posarà en marxa un Observatori Antiracista de Barcelona, concebut com un organisme independent encarregat de fer seguiment del pla, elaborar estudis i avaluar l’impacte de les polítiques públiques relacionades amb la discriminació racial. Per afinar el diagnòstic, l’estratègia preveu incorporar categories d’autoidentificació etnicoracial en enquestes i estudis municipals, a més de preguntes específiques en l’Enquesta de Salut de Barcelona, amb l’objectiu de mesurar millor l’abast de les discriminacions.

L’apartat de prevenció i sensibilització concentra bona part de les mesures vinculades a l’educació i la cultura. El consistori reforçarà projectes com Prometeus, orientat a l’acompanyament de joves migrats, i elaborarà materials pedagògics antiracistes per a centres educatius i escoles infantils. A més, el pla contempla ampliar l’estratègia digital contra la desinformació racista i reforçar la Xarxa BCN Antiumors.

Un 30% se sent discriminat

La decisió arriba en un moment en què les dades municipals constaten la persistència de la discriminació racial a la ciutat. Segons l’Observatori de les Discriminacions, el racisme ha sigut el principal motiu de discriminació detectat a Barcelona des del 2018 i els casos registrats han augmentat fins als 314 el 2024. L’Enquesta d’Interculturalitat del mateix any eleva el diagnòstic: un 30,3% dels residents assegura haver patit discriminació per motius culturals, religiosos o ètnics durant el 2024.

Notícies relacionades

Josep Rius es descarta com a candidat de Junts a Barcelona

921 denúncies per robatori de bicicletes

Collboni va situar aquest diagnòstic en un context ampli, marcat per l’auge dels discursos xenòfobs i pel debilitament de consensos democràtics en diferents ciutats europees i occidentals. L’alcalde va defensar que Barcelona ha d’actuar com a "espai de resistència democràtica" i va afirmar que la lluita contra el racisme ha de formar part d’una política pública estable, "amb recursos i acció sostinguda".

La presentació del pla s’emmarca dins les jornades internacionals sobre el lideratge de les ciutats en la justícia racial organitzades amb la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme i amb el suport de la Unesco. Barcelona, que ocupa la vicepresidència de la xarxa europea, vol reforçar amb aquest pla la seva projecció internacional en polítiques antiracistes i consolidar un full de ruta municipal fins a l’any 2036.