921 denúncies per robatori de bicicletes
El 60% de les sostraccions ocorregudes el 2024 es van produir a la via pública, sobretot als districtes de Sant Martí, Eixample i Ciutat Vella, segons un estudi del BACC i l’ICTA-UAB. Per als experts, les xifres no mostren la realitat perquè dos de cada tres casos no es reporten.
Barcelona va comptabilitzar un total de 921 denúncies per robatoris de bicicletes el 2024. Dit d’una altra manera, se’n van sostreure diàriament una mitjana de 2,5, segons un informe elaborat per Bicicleta Club de Catalunya (BACC) i l’equip d’investigació City Lab de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA-UAB).
No obstant, per als experts les xifres no mostren tota la realitat ja que dues terceres parts dels robatoris no es denuncien per "una percepció d’impunitat generalitzada", segons indica l’estudi. De fet, anar a buscar la bici i veure que ha desaparegut és bastant comú: fins a quatre de cada deu persones que la utilitzen en els desplaçaments afirmen que han sigut víctimes de robatori.
És clar que també hi ha bones notícies per als ciclistes: la xifra de denúncies oficials, que procedeix de les dades facilitades pels Mossos d’Esquadra, suposa una caiguda del 20% respecte a les 1.167 bicis robades l’any anterior, a la vegada un centenar menys que el 2022. En l’època de la pandèmia es va registrar el mínim, 870, però és lògic: se circulava molt menys.
Per districtes
Els robatoris es concentren principalment en els districtes de Sant Martí, Eixample i Ciutat Vella, segons l’estudi, a causa que es tracta de zones amb una alta afluència turística i d’oci. La majoria dels casos, el 60%, es produeixen a la via pública, mentre que un 20% té lloc a l’interior d’aparcaments privats o públics i un 20% dins d’habitatges, oficines o zones comunitàries, segons reflecteixen les dades policials.
El lloc més insegur per aparcar la bici és un aparcament a la via pública. Quatre de cada deu bicis robades es trobaven subjectes als ancoratges en U invertida, i una quantitat una mica menor però gairebé semblant estaven subjectes a mobiliari urbà, com senyals, tanques, arbres o baranes. L’informe reflecteix altres dades curioses: hi ha més robatoris del gener al març, mentre que els mesos de vacances, del juliol al setembre i al desembre, n’hi ha molts menys. Els lladres també descansen de nit. El pic de sostraccions passa de les 18.00 a les 22.00 hores, coincidint amb "una activitat pública elevada".
Així mateix, l’informe indica que els 921 robatoris de bicis reportats són menys dels realment denunciats, a causa que no figuren els casos en els quals la víctima no va poder mostrar un número de bastidor o una manera d’identificar la bici. La policia les inclou a la base de dades com a "sense marca", i posteriorment no s’afegeixen a les llistes de traçabilitat de denúncies.
Desincentivar-ne l’ús
Per al BACC, aquests robatoris són un greu problema perquè "desincentiven l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport". Un estudi anterior indicava que a la ciutat un 17% de les víctimes no tornaven a comprar-se una nova bici. A més de la infradenúncia, per al portaveu del BACC Adrià Arenas, el principal problema que hi ha darrere dels robatoris és la falta d’aparcaments segurs. Actualment, Barcelona disposa de prop de 39.000 places d’aparcament tipus U invertida en la via pública, però els estudis presentats indiquen una oferta insuficient en entorns residencials, laborals i estacions de transport públic, així com importants desequilibris territorials.
Notícies relacionades"L’Ajuntament de Barcelona encara no ha presentat cap pla en aquesta legislatura per incentivar la bicicleta ni habilitar nous aparcaments segurs", lamenta Arenas, que sí que posa com a model el desplegament de BiciBox, els espais tancats on aparcar els cicles, que porta a terme l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El BACC i l’ICTA presentaran els resultats de l’informe dijous vinent en la trobada de l’Espai de Coordinació contra el Robatori de Bicicletes, que reuneix l’Ajuntament i la Generalitat, la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i les entitats ciclistes per respondre a aquest greu problema.
Entre les prioritats que s’ha marcat aquest grup es troben millorar la recollida de dades, integrar plataformes de revenda online, impulsar els aparcaments segurs, desenvolupar projectes pilot de seguiment amb GPS i impulsar campanyes de sensibilització. Una de les iniciatives en marxa és el Biciregistre. Es tracta d’un sistema de registre públic de bicicletes per facilitar-ne la identificació i recuperació en cas de robatori.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
