Ciutat Vella ‘renovarà’ 7 eixos per millorar els seus barris

Gairebé dos anys després de presentar el seu ambiciós Pacte per Ciutat Vella, l’Ajuntament de Barcelona ha diagnosticat la situació i planificat el full de ruta del districte central de la ciutat fins al 2035. La seva nova estratègia Urbana parteix d’haver identificat set eixos verticals i 15 horitzontals que es "reprendran" per dinamitzar el districte i la vida social dels veïns. Un exemple paradigmàtic serà l’eix Raval-Universitat-Mar, que articula la connexió mar-muntanya i alinea diferents equipaments, amb plans per millorar tant la seva connectivitat com la seva oferta de serveis i espais públics. Però hi ha molt més territori per reinventar, més enllà de l’urbanisme.

"Reforçar la vida quotidiana i el paper de l’espai públic" és precisament el motor dels canvis que està planificant el districte amb més densitat de la ciutat (858 habitants per hectàrea), amb més població estrangera (54%) i més pes turístic (14.000 viatgers per quilòmetre quadrat i 28.470 places d’allotjament), però també amb menor renda per càpita de la ciutat (16.838 euros anuals de mitjana) i menor esperança de vida. Tenint en compte que el 69% dels nous residents són estrangers, generar vincles i arrelament serà un altre dels reptes. El comissionat de Ciutat Vella, Ivan Pera, apunta que articular el futur del districte passa per modificar el pla general metropolità (PGM), per guanyar sòl residencial, per exemple, però que altres àmbits en els quals treballar no afecten l’urbanisme.

Després de radiografiar la realitat del territori –marcada per grans contrastos entre zones i per la convivència entre 1.561 béns culturals protegits i un 36,6% de la població en risc de pobresa relativa–, el districte, de la mà de Foment de Ciutat Vella i Barcelona Regional, ha definit el seu pla d’acció i els seus principals projectes. L’Ajuntament considera que l’evolució de Ciutat Vella durant els darrers anys exigeix una nova mirada i un enfocament que estigui allunyat de les receptes aplicades fins ara, tant de les grans intervencions dels anys vuitanta i noranta per esponjar el teixit urbà com de la creació d’equipaments. El planejament urbanístic vigent es considera "esgotat", i aquesta nova etapa aposta per una visió més integral, connectada amb els habitants i la vida comunitària, amb l’objectiu de fer barri i reactivar el districte.

L’Ajuntament assegura que cada intervenció, des de l’habitatge fins al comerç o la mobilitat, estarà "molt pensada" de forma integradora i no només apedaçant àmbits concrets, sinó en el conjunt de zones o els anomenats "nodes". Per ordenar les actuacions, s’ha optat per identificar els principals recorreguts de vianants, que cusin el districte amb la resta de la ciutat.

Del Raval a Ciutadella

En l’eix vertical, el pla identifica set àmbits d’actuació. L’esmentat Raval-Universitat-Mar (plaça Universitat-Joaquim Costa– Rambla del Raval-Drassanes), reconegut com a peça clau per reforçar la centralitat del Raval. La concreció s’anirà desenvolupant, però part de reestructurar els recorreguts quotidians i millorar la connectivitat interna i externa, actuant a l’avinguda de Drassanes per millorar la connectivitat al mar i que deixi de ser "el pati del darrere" del barri. Les intervencions de millora dels equipaments es plantegen més enllà d’actuacions aïllades, amb la voluntat d’interrelacionar-les. Així, si es reforma un equipament esportiu –com el poliesportiu, que es convertirà en pavelló, com ja s’havia avançat–, la intervenció també es vincularà amb les escoles de l’entorn, l’increment del verd urbà i la renovació de l’espai públic adjacent. Una necessitat especialment evident en un districte on ara el 47% dels carrers no tenen arbres.

Altres eixos que vertebraran les millores i connectaran més el districte amb la ciutat gradualment són el de Passeig de Gràcia - Mar (Portal de l’Àngel-Bisbe-Ciutat-Regomir), "hereu del traçat històric del decumanus com a via natural de connexió del Gòtic". El projecte preveu integrar comerç, espai públic i una xarxa cohesionada d’edificacions, així com els anomenats "intersticis d’oportunitat".

Notícies relacionades

Talls a Barcelona aquest diumenge per la Cursa d’El Corte Inglés: carrers afectats i canvis en 40 línies de bus

La beatificació de Gaudí "ja està en estudi"

Un altre és Girona-Mar (Méndez Núñez-Pl. Sant Pere-Pl. St. Agustí Vell- Tantarantana- Reguera - Pau Vila) amb el potencial de connectar l’Eixample amb el litoral a través de l’antic Baluard i d’un sector de l’estació de França. Així mateix, l’eix Joan de Borbó també es considera el corredor litoral que uneix nord, centre i sud del barri.

El de Ciutadella (Lluís Companys -Passeig Picasso-Circumval·lació) es perfila com una "frontissa urbana", assenyala el document municipal, amb un dels principals parcs de Barcelona.