La beatificació de Gaudí "ja està en estudi"

"El miracle ja està en estudi", diu, en entrevista amb aquest diari. Però de seguida posa límits. "No és que es pugui dir gaire perquè estem encara en aquella fase", afegeix. Tot i així, deixa entreveure una història que sembla escrita per alimentar l’imaginari al voltant de l’arquitecte de la basílica de la Sagrada Família: una família catalana vinculada a Gaudí, tractaments mèdics a Holanda i Alemanya, i finalment Barcelona. Ells serien –o més ben dit, el seu fill– l’origen del presumpte miracle: "Es tracta d’un nen, un nounat. És una història molt particular".

La causa finalment no es fonamenta en els dos miracles (la curació d’un maluc i d’un problema de la vista) que els promotors havien esgrimit durant els últims anys. El cas presentat finalment a Roma, assenyala, va començar abans del naixement. "Ja es veia [el problema de salut del nen] al ventre de la seva mare. I malgrat les complicacions i els suggeriments que va rebre, va decidir tirar endavant aquest embaràs". Després va venir "una lluita que van tirar endavant amb una certa tenacitat". L’episodi hauria ocorregut entre el 2023 i 2024. Ara el nen, diu Ramírez Herrera, "ja camina". No pot revelar gaire més.

La documentació va arribar a Roma l’any passat, enviada per l’arxidiòcesi de Barcelona mesos després de la declaració de Gaudí com a venerable. Ara estan en la fase menys èpica i més romana (com es diu en argot vaticà) de l’assumpte: traduccions, annexos, precisions documentals. Després vindrà la comissió mèdica encarregada pel Dicasteri per a les Causes dels Sants. "Ells són els que han de dir ‘això no ho podem explicar [científicament]’, mai diran ‘això és un miracle’".

Viatge a Espanya

Entorn de Gaudí circula des de fa mesos un rumor persistent: que el papa Lleó XIV podria anunciar la seva beatificació durant el seu pròxim viatge a Espanya. Ramírez Herrera, el seu postulador –una espècie d’advocat defensor, en llenguatge religiós–, refreda l’expectativa. "És poc probable". Armand Puig, membre de la comissió pro beatificació de l’arquebisbat de Barcelona, hi coincideix: "Crec que ho podem excloure. És bastant improbable, no impossible, però els terminis no deixen marge". Explica el postulant que el procediment té temps propis i que "fins que els metges no donin el seu plàcet és molt difícil que el Papa s’avanci". A més, les beatificacions, recorda, no solen anunciar-se en un escenari solemne, sinó a través d’"el butlletí oficial [de la Santa Seu]" o la diòcesi local. I l’estudi dels metges sol durar "de dos a tres mesos, pot ser que algun mes més". "I se solen reclamar ampliacions d’informació", afegeix Puig. Però això a més no seria el final. Després vindria la revisió dels "teòlegs i dels cardenals, i d’allà, passa al Papa", que ha de donar el vistiplau definitiu. Mínim: uns quatre mesos.

"La nostra il·lusió és que l’aprovació del miracle, i per tant la beatificació, coincideixi amb l’any centenar", diu Ramírez Heredia. És a dir, amb el centenari de la mort de Gaudí, el 2026. Però no abans, perquè "no dona temps". "El Papa s’hauria d’aixecar i dir que ens estalviem l’estudi del miracle; el Papa té la facultat i autoritat per fer-ho". El difunt Papa Francesc, per exemple, ho va fer en alguna ocasió. Però "va ser una excepció", remarca. Només en dos casos és possible prescindir del miracle: que el candidat sigui un màrtir per "odi a la fe" o la voluntat papal quan hi ha una "fama de santedat" reconeguda tradicionalment.

La causa, vista des de fora, sembla un engranatge immens. Però el postulador riu quan se li pregunta quanta gent hi treballa realment. "Potser menys de la que probablement imaginen". Enumera una petita xarxa: una oficina a Barcelona, el responsable de les Causes dels Sants de l’arxidiòcesi, Josep Maria Blanquet, un dels consellers de l’Associació Canònica pro Beatificació d’Antoni Gaudí, Armand Puig, el vicepostulador Josep Turull, alguns historiadors i teòlegs, i ell mateix, que es defineix com "un intermediari entre l’arxidiòcesi de Barcelona i la Santa Seu".

Notícies relacionades

Talls a Barcelona aquest diumenge per la Cursa d’El Corte Inglés: carrers afectats i canvis en 40 línies de bus

Ciutat Vella ‘renovarà’ 7 eixos per millorar els seus barris

La història de la beatificació de Gaudí tampoc va començar a l’Església catòlica, almenys no directament. "És curiosa la gènesi de la causa", explica. "No es va iniciar formalment a través d’una petició de l’església local, sinó a través d’una junta anomenada Associació pro-beatificació de Gaudí, bàsicament un grup de laics, que van començar a treballar als noranta". Des de l’any 1992 el seu impulsor va ser l’arquitecte José Manuel Almuzara i només el 2023 l’arquebisbat va decidir fer seva la iniciativa amb la creació de l’associació canònica presidida pel mateix cardenal Joan Josep Omella.

Ramírez Herrera és ja el tercer postulador de la causa. Abans hi havia la italiana Silvia Correale i la religiosa catalana Ramona Gabarró Canals, que va abandonar perquè la van transferir a Veneçuela. Ell va arribar l’octubre passat, tot i ja que coneixia l’expedient des d’abans. Pertany als Fills de la Sagrada Família, congregació vinculada al responsable de les causes de sants a Barcelona, i avui és rector de l’Església de Santa Bibiana als jardins Licinians de Roma. "El postulador ha de residir a Roma segons les regles", aclareix.