Carles Ruiz: "El primer semestre de l’any que ve es posarà en funcionament l’R-Aeroport"

Estem pendents de l’acabament de les obres del túnel i la capacitat de posar en marxa els trens. Igual com ens està passant amb els quatre nous trens per a les Rodalies de Lleida-Terrassa, hi ha un procés previ: necessitem un temps per rodar-los, veure que funcionen en condicions adequades i homologar-los, treballant amb els maquinistes. Amb totes les inversions que s’estan fent en la infraestructura (d’Adif) és difícil trobar espai per fer aquestes proves. Posar dates exactes és molt difícil, però en principi el primer semestre de l’any que ve es posaria en funcionament.

¿Hi ha problemes amb l’entrega dels trens d’Alstom, com ja ha passat també amb la comanda de Rodalies?

Afortunadament, en aquests moments hi ha una demanda de trens molt important per part de Renfe i nostra. Hi ha un cert col·lapse dels fabricants per poder servir, i això s’està notant en retards per tenir les unitats. La part bona és que els usuaris tindran trens nous, una renovació de la flota del país. Ara anunciarem una nova compra per a la línia Llobregat-Anoia. Seran 38 trens, 18 per a la millora de freqüències i cobrir les necessitats de prolongació del servei entre plaça d’Espanya i Gràcia i 20 més per substituir els que es van adquirir el 1999, que han arribat al terme de la seva vida útil.

Ferrocarrils operarà a les vies d’Adif, que compartirà amb Renfe. ¿Creu vostè que podrà continuar complint horaris i mantenir la seva fiabilitat?

És una cosa nova i estem treballant tots en els protocols. És una experiència apassionant, que afrontem de forma positiva. Coincidirem en la línia R-Aeroport amb Renfe i Adif; mentre que en la línia de Lleida a Terrassa una part de les estacions les gestionarem nosaltres, però en d’altres operarem també juntament amb Renfe. Aquí nosaltres tenim clar que els nostres sistemes d’informació al viatger són una clau del nostre servei, i estem estudiant com integrar aquests sistemes amb les actuacions que porta a terme Renfe. És un repte per a totes les companyies, la titular de la infraestructura i les operadores.

FGC passarà a ser un gran operador ferroviari, també amb la gestió de les Rodalies de Lleida i la posada en marxa del TramCamp, el tramvia a Tarragona, ara prevista a finals del 2029.

Ferrocarrils ha crescut i creixerà en el futur: la previsió és passar dels 100 milions de viatgers actuals als 150 milions en cinc o sis anys. Per tant, hem de redissenyar tots els sistemes de control. La idea és generar un sistema en xarxa, amb centres de control a cada línia o àmbit i integrar-los en una plataforma única que ens permeti tenir el control del conjunt de la companyia.

El Govern estudia diversos projectes de tramvia per millorar la connectivitat, tant a l’àrea metropolitana de Barcelona com en altres zones territorials com el Vallès i el Baix Empordà. ¿Serà FGC l’empresa que assumeixi els nous projectes?

Estem preparant la companyia per gestionar nous serveis i sistemes ferroviaris fora del nostre entorn tradicional. Som un instrument del Govern, i estem fent canvis organitzatius i culturals per arribar als reptes que el Govern ens encarregui. Dins de l’estratègia ferroviària de Catalunya, està contemplant un creixement del sistema ferroviari i segurament sorgiran noves oportunitats. Ara estem concentrats a afrontar els actuals reptes, com gestionar el tramvia de Tarragona, la línia de Rodalies de Lleida i l’R-Aeroport. Suposen un canvi molt radical en la nostra manera de funcionar. Això ens donarà múscul i capacitat per abordar tot allò que el Govern consideri oportú.

També s’està estudiant que FGC faci la connexió ferroviària entre Castelldefels i Sant Boi.

El Pla Director d’Infraestructures contempla o bé una connexió des de Cornellà a través de la xarxa d’Adif o mitjançant Ferrocarrils des de l’estació de Molí Nou, a Sant Boi, de la línia Llobregat-Anoia. Això és el que s’està estudiant. L’actual prolongació d’aquesta línia fins a Gràcia implicarà ara la construcció d’uns nous tallers, l’arribada de nous trens i canvis de senyalització que la deixaran molt més preparada per poder fer aquesta interconnexió amb Castelldefels, que crearia una línia de Gràcia a Castelldefels. No és poca cosa.

¿Està en els plans assumir un altre gran projecte ferroviari, com és el cas de la línia orbital de Vilanova a Mataró?

El que veu el Govern són les previsions de creixement de població a Catalunya i com aconseguir que sigui equilibrat i cohesionat. És evident que aquesta població no es pot concentrar tota a l’àrea metropolitana; s’han de donar oportunitats als territoris, i la mobilitat que més afavoreix un flux de gran capacitat per a viatgers en àrees urbanes més separades és la ferroviària. I torno a dir, com a operadors també ens estem preparant per poder abordar tots els reptes que se’ns hagin d’encarregar.

Durant aquests últims mesos, quan s’ha parlat de la fiabilitat del servei, s’ha comparat molt Renfe amb Ferrocarrils. ¿Quines són les bases perquè un sistema ferroviari funcioni?

Hi ha un element fonamental, i és que el sistema ferroviari necessita una inversió contínua en manteniment. A Ferrocarrils hem tingut la sort que, governi qui governi, sempre s’ha mantingut l’esforç inversor. A més, comptem amb una capacitat de programació a mitjà termini mitjançant el mecanisme del contracte programa de la Generalitat, un conveni plurianual amb objectius específics, clau per poder operar amb responsabilitat i eficiència. Una altra cosa és que ara el canvi climàtic està generant molts nous riscos, en el sistema ferroviari i en tot en general. S’han de contemplar molts nous factors i problemes que abans no es tenien en compte. Hi ha menys dificultat per fer-ho si s’ha invertit de manera adequada a la xarxa que si encara cal emprendre inversions importants.

FGC està fent diverses obres en talussos. ¿S’ha posat en alerta davant el que ha passat?

Sí, tenim una part important, sobretot en la línia Llobregat-Anoia, que travessa molt espai obert, i el mateix passa en la línia de Lleida a la Pobla. Són espais que no són urbans i, per tant, estan molt subjectes a les circumstàncies climàtiques. Ho estem notant i cal canviar la manera de fer les coses. Els episodis de sequera seguits de pluges torrencials que penetren en un subsol que ha quedat debilitat generen uns problemes que fa vint anys no teníem. Hem de treballar pensant en la protecció de la via. El mateix passa amb els túnels, i amb tot. Per tant, tot i que s’hagi fet un bon manteniment, les circumstàncies del canvi climàtic generen noves situacions. Hem de mallar d’una manera diferent, instal·lar diferents proteccions de via, els sistemes de sensorització i senyalització també els hem de pensar d’una altra manera, i aquests són els reptes que afrontem.

Notícies relacionades

L’orde de Lleó XIV fa de la seva església al Raval un punt de trobada

Rodalies torna a ser de pagament al recuperar el 96% del servei

¿Com ens hem d’imaginar FGC en 10 anys?

Molt diferent, és difícil d’imaginar. Però el que sí que volem és que en tots els nous serveis que anem incorporant es reconegui l’eficàcia i la puntualitat, els valors que identifiquen Ferrocarrils.