L’orde de Lleó XIV fa de la seva església al Raval un punt de trobada
L’ordre agustinià a Catalunya està formada per quatre religiosos, dos filipins i dos tanzans, que viuen plegats en un habitatge sobre la parròquia del Carme, al Raval, i guarden la parròquia local i la filipina a Sant Agustí.
El papa Francesc va anomenar els filipins migrants "contrabandistes de la fe" perquè portaven l’Evangeli "per totes les perifèries", "travessant fronteres geogràfiques, culturals i espirituals". En dona fe el ple de les tres misses que cada diumenge oficia el pare Michael, també filipí, a la parròquia personal de la Immaculada Concepció i Sant Lorenzo Ruiz, a la parròquia de Sant Agustí, dues en tagal i una en anglès. El pare Michael és un dels quatre membres de l’Orde de Sant Agustí (OSA) a Catalunya, el prior local del qual és el pare Dennis Pineda, també d’origen filipí. Els seus altres dos membres, Faustin, el més gran de la comunitat, i Laurent, el més jove, són d’origen tanzà. Tots quatre viuen en un pis sobre la parròquia del Carme –al barri del Raval, a Barcelona, parròquia gestionada pels escolapis– i, a més de la parròquia filipina, porten la parròquia de Sant Agustí i la de Sant Roc, a Badalona, bastió agustinià a Catalunya.
Així, entre tots quatre religiosos porten tres comunitats, dues de les quals –la filipina i la de Sant Agustí– comparteixen la mateixa església, la de Sant Agustí, la que visitarà el papa Lleó XIV d’aquí a poques setmanes. Ja el coneixen d’anteriors visites a la ciutat, abans de ser pontífex. Faustin, el rector de Sant Agustí, recorda que feliç que el va fer que Robert F. Prevost, llavors prior general, conduís per a ells. "Li encanta conduir, o li encantava", recorda el pare Dennis. Encara més, relata que, segons Miguel Ángel Juárez, secretari general de l’Orde a Roma durant l’etapa en què Prevost va ser prior general, entre 2001 i 2013, van viatjar a Roma amb cotxe, conduint ell, després d’haver fet una visita a Montserrat el 2011.
"En un documental del Papa parla el seu germà i explica que també li agrada conduir", afegeix el pare Dennis, des de fa poc menys de dos anys rector de Sant Roc, la parròquia històrica dels agustins a l’àrea de Barcelona, des de la creació del barri als anys 70. En aquest barri badaloní l’orde ha deixat i manté una empremta importantíssima per mitjà de la Fundació Ateneu Sant Roc. Laurent, de 33 anys, el més jove dels quatre membres de l’orde, estudia un màster en litúrgia al seminari i és vicari a Sant Roc, al costat de Dennis.
El ‘contrabandisme’ filipí
Malgrat que fa pocs anys que porten la parròquia de Sant Agustí, des del 2018, les misses en aquesta església són les que tenen amb diferència més feligresos, pel contrabandisme filipí de què parlava el papa Francesc. "El bisbe va triar aquesta parròquia per a ells perquè és gran, és cèntrica i és molt a prop d’on viu la comunitat filipina a Barcelona", apunta el pare Dennis, que apunta que per als filipins a Barcelona el més important no és només la missa. "Hi troben comunitat. Surts de missa i hi trobes persones, activitats, gent venent menjar filipí. És un punt de trobada", apunta el prior local agustí, que destaca que "alguns filipins també ajuden en altres parròquies".
Notícies relacionades"Algú em va dir, crec que l’anterior rector, ‘Dennis, la parròquia filipina és aquí per ajudar els nouvinguts filipins, però la finalitat és que tots s’integrin i també donar vida a les altres esglésies’", assenyala. En aquest sentit, remarca que ara hi ha molts filipins a la parròquia de Betlem i del Carme, totes dues al Raval, però també fora del barri: "Fins i tot hi ha nens d’origen filipí a les misses a la Sagrada Família", afegeix amb orgull.
A la parròquia de Sant Agustí –la germana de la filipina, situada al mateix temple– també omplen les misses del pare Faustin feligresos del Perú, el Paraguai i l’Equador. En aquest afany d’ajudar els nouvinguts, des d’aquestes dues parròquies del Raval s’impulsen cursos de llengua i s’està en contacte amb el consolat filipí. Tota aquesta tasca social, i la que fan altres entitats, és la que presentaran a Lleó XIV ben aviat en una trobada per a la qual el bisbat prepara l’església amb unes obres contra rellotge.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
