La Justícia frena les primeres ofensives contra les taxes d’escombraries d’Ajuntaments catalans

Corroboren el suport a les normatives municipals dues recents resolucions que desestimen i inadmeten dos recursos contenciosos contra les ordenances de Girona i el Prat de Llobregat, respectivament. El cas més representatiu és el de la capital de província catalana, ja que el TSJC es pronuncia sobre el fons de l’assumpte i avala en una sentència del febrer l’ordenança fiscal de la taxa de Girona.

Era un recurs de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) el que buscava la nul·litat del reglament. Per exemple, la patronal argumentava que les vivendes d’ús turístic (VUT) han de tributar una quota domèstica de la taxa, més baixa que la quota comercial que paguen ara. O que la memòria economicofinancera de la taxa resultava «insuficient». A més de criticar la falta d’implantació d’un sistema de pagament en funció de la generació de residus. Tots aquests arguments han estat rebuts pel consistori encapçalat per l’alcalde Lluc Salellas (Guanyem Girona), que va garantir en seu judicial la «plena justificació» de la taxa i va insistir en la diferenciació entre les quotes domèstiques i comercials.

Els jutges avalen la posició municipal i desestimen l’acció de l’ATA oposant-se a totes les raons aportades per la patronal. En destaca dues: «L’informe economicofinancer es considera suficient», resumeix el tribunal, que afegeix que «no hi ha dubte que una VUT implica un ús comercial i no particular». En la tributació comercial de les VUT s’endinsa precisament aquest 2026 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que va detectar que 11.000 pisos turístics tributaven erròniament com llars i no com a negocis, motiu pel qual els va incrementar la quota de la taxa fins a ingressar-ne gairebé 4 milions d’euros més. Indirectament, el posicionament del TSJC justifica el moviment metropolità.

El TSJC avala la repercussió dels costos de sensibilització

Un últim element controvertit que el TSJC acredita en la sentència de Girona és la repercussió, a càrrec dels Ajuntaments i sobre la ciutadania, del cost per a les campanyes de sensibilització vinculades a la taxa. «No s’oblidi que la implantació d’un nou sistema de recollida exigeix la participació dels usuaris, la col·laboració dels quals és imprescindible per al funcionament del sistema», rubriquen els magistrats. És a dir, que la quota de la taxa que paga la ciutadania ha d’incloure les campanyes de sensibilització com un dels costos del servei a cobrir.

A ulls de Benjamí Anglès, professor de Dret Financer i Tributari de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el que és destacable del precedent de Girona és que el TSJC avala el seu sistema de recollida de residus de pagament per generació tot i ser de tipus “elemental”, és a dir, basat en reduccions sobre una quota única en funció de comportaments com les aportacions als punts verds.

Tot i que és un dels sistemes que ara per ara permet el Ministeri d’Hisenda, la guia de referència de la Direcció General de Tributs del Ministeri assegura que «les entitats locals haurien de tendir a situar-se amb el temps en el sistema avançat», fonamentat en contenidors intel·ligents o recollida porta a porta. Per a Anglès, la qüestió és: «¿Quant temps ha de passar llavors perquè un Ajuntament comenci a implementar un veritable sistema de recollida?», es pregunta el jurista. El Ministeri no ha concretat aquest termini de transició.

Notícies relacionades

Inquietud veïnal per un local de Gràcia buit fa 13 anys que va estar ocupat: «No el llogaré si no em paguen 13.000 euros»

Els 2 ponts festius a Barcelona abans de l'estiu i un superpont per a qui es pugui agafar dies

El cas del Prat de Llobregat és diferent. Mentre el TSJC té pendent resoldre el recurs d’una associació de comerços del municipi, a principis d’aquest any ja va inadmetre un recurs del partit polític municipal Joves i Pensionistes Decidim, representat per un regidor en el Ple municipal del consistori, contra la nova ordenança municipal que regula la taxa de recollida local. El motiu d’inadmissió és en aquest cas de forma: el TSJC considera que el recurs contenciós del grup polític ha sigut presentat fora de termini –dos mesos des de l’endemà al de la publicació de l’ordenança–, de manera que ni tan sols entra a estudiar el fons de l’assumpte.

Quant al recurs pendent de la patronal comercial, el TSJC ha tombat de moment unes mesures cautelars per les quals l’Associació Prat Gran Comerç pretenia la suspensió cautelar de l’ordenança de la taxa de recollida i gestió de residus comercials del Prat. «La part recurrent no ha donat cap motiu que justifiqui que executar aquest acte mentre es tramita el procediment fes que el recurs perdés la seva finalitat», conclou el tribunal.