La fiscalia denuncia un grup per llogar pisos turístics sense permís dels propietaris

La Fiscalia de Barcelona ha presentat una denúncia contra "un grup criminal" compost per cinc ciutadans russos per llogar a la capital catalana habitatges com a pisos turístics sense el permís dels propietaris, segons indica l’escrit judicial a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. En total, l’acusació pública ha detectat 26 operacions suposadament fraudulentes, després de les indagacions efectuades arran de la documentació que va rebre de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’activitat d’allotjament turístic sense llicència. El ministeri públic ha presentat aquesta denúncia al Jutjat d’Instrucció número 15 de Barcelona, on s’investiguen més casos, de manera que la investigació es convertirà en una veritable macrocausa.

La trama fa temps que actuava. Dos dels ara denunciats, A. N. i Y. K., van ser condemnats el juliol del 2025 per uns fets semblants relacionats amb nou habitatges més. En la nova denúncia la fiscalia hi inclou tres col·laboradors més, també d’origen rus, que van actuar "de mutu acord i amb antelació", tant "en l’acció com en el propòsit d’obtenir un il·lícit benefici econòmic per compartir-lo". Les regles de repartiment, segons la seva opinió, eren "convingudes en funció del respectiu protagonisme criminal". A quatre denunciats se’ls atribueixen els delictes de pertinença a grup criminal i estafa. Al cinquè s’hi afegeix falsificació de documents oficials.

La presumpta estafa la van portar a terme els denunciats des del novembre del 2017 fins al juliol del 2024. Els acusats, incideix la fiscalia, van ordir un pla consistent en "la celebració sistemàtica i simultània de contractes d’arrendament" d’immobles, "simulant" que aquests immobles es destinarien a habitatge habitual, però en realitat, una vegada abonades les fiances i les primeres mensualitats, hi feien obres per augmentar el nombre d’habitacions i destinar-lo a apartament turístic. En cap dels casos comptaven amb llicència administrativa per desenvolupar aquesta activitat.

Plataformes i xarxes

Els cinc denunciats publicitaven els pisos com a turístics a les plataformes Airbnb o Booking i a les xarxes socials Instagram i Facebook. Una vegada efectuada la reserva de l’allotjament per part del client, li proporcionaven diversos números de telèfon de contacte, entre els quals n’hi havia un d’un membre de la trama, per poder fer canvis o sol·licitar més informació.

Com a conseqüència d’aquesta "activitat il·lícita", sosté la fiscalia, els propietaris reals dels habitatges, alguns dels quals van deixar de percebre la renda inicialment pactada, no van poder accedir al seu pis perquè estava ocupat per terceres persones en règim de lloguer turístic. D’aquesta manera, els propietaris de l’immoble es van veure abocats a acudir a la justícia per a la resolució del contracte i, fins i tot, a suportar expedients sancionadors per part de l’Ajuntament de Barcelona per l’incompliment de la normativa en matèria d’arrendaments urbans d’habitatge d’ús turístic.

Notícies relacionades

El TSJC defensa el dret a l’enterrament pel ritu islàmic d’un veí de Mollet

BCN gastarà 1,2 milions a reparar les esquerdes de la rambla de Guipúscoa

La primera de les 26 operacions denunciades es remunta a l’1 de novembre del 2017. Un dels acusats, Y. K., va llogar un habitatge per destinar-lo a residència habitual per un termini de cinc anys. La renda pactada era de 1.300 euros mensuals. Malgrat aquest acord, des de l’inici del contracte, Y. K., "sense coneixement" del propietari de l’immoble, va destinar l’habitatge a ús turístic, sense llicència per fer-ho. Per aquesta raó, l’Ajuntament de Barcelona va incoar al propietari dos procediments sancionadors.

El gener del 2022, Y. K. va deixar d’abonar part de la renda estipulada i el propietari de l’habitatge va haver de recórrer als tribunals per reclamar el desnonament. A part del perjudici de no poder disfrutar de la possessió de l’habitatge i de no rebre el lloguer des del gener del 2022 fins al 4 de juliol del 2024, quan va recuperar el pis, el propietari de l’immoble va haver de fer front als honoraris corresponents a les reclamacions judicials i a les al·legacions formulades en els expedients administratius, que finalment van ser arxivats. Però, a més a més, va haver d’emprendre obres de reforma a causa de les modificacions que van fer els denunciats dins de l’habitatge. En total, una despesa que es va enfilar a 20.000 euros. I així fins a 25 ocasions més. L’última, el juliol del 2024.