La immigració, de prop

Al xoc amb l’extrema dreta

Manresa impulsa el diàleg malgrat l’augment dels discursos racistes. "És un municipi exemplar, no només a Catalunya, sinó en tot l’Estat", afirma el responsable de la mesquita Al-Fath.

18.000 persones, el 20,59% dels habitants de la capital del Bages, són d’origen estranger

Al xoc amb l’extrema dreta
5
Es llegeix en minuts
Pau Lizana Manuel
Pau Lizana Manuel

Periodista

ver +

Quan Mamadou Sanoussi va arribar a Manresa l’any 2000, sent tot just un adolescent i buscant una vida millor que la que deixava al Senegal, era un dels pocs africans que hi havia a la capital del Bages. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, llavors només hi vivien vuit persones amb nacionalitat d’algun país de l’Àfrica occidental. L’adaptació a la que havia de ser la seva nova casa no va ser pas fàcil.

"Un cop, quan caminava per la carretera de Vic, un cotxe amb tres nois se’m va aturar al costat i van començar a cridar-me ‘Torna al teu país’", recorda Sanoussi, que assegura que és l’únic episodi racista que va haver d’aguantar en els seus primers anys d’estada. "No et deixaven entrar als bars o a les discoteques", explica el senegalès, que ara regenta la Botiga Àfrica. Va obrir l’any 2007 venent productes de la cuina senegalesa i d’altres països africans.

Quan Sanoussi va arribar a Manresa, a tota la ciutat hi vivien tot just 1.920 immigrants. Quan va obrir la botiga, el nombre s’havia multiplicat pràcticament per deu, fins a 10.117 habitants de nacionalitat estrangera. Aquell 2007 va ser també el primer any en què l’extrema dreta va aconseguir entrar en el ple del consistori manresà. Plataforma per Catalunya (PxC), que havia irromput quatre anys abans amb Josep Anglada a Vic, va entrar a l’Ajuntament amb un regidor.

El nombre d’immigrants va continuar creixent i, després d’una davallada entre el 2012 i el 2016, es va enfilar fins a les actuals 18.000 persones, que és un 20,59% de la població. Gairebé el 40% de la població migrant és marroquí, unes 6.897 persones, tot i que també ha guanyat importància la immigració sud-americana: ja hi ha unes 3.600 persones a Manresa, quan el 2001 no n’hi havia ni mig miler.

Gairebé de manera paral·lela a l’evolució de la immigració al municipi discorre l’avenç de l’extrema dreta. Després del primer èxit de PxC el 2007, la formació ultra va aconseguir dos regidors el 2011, si bé va sortir de l’Ajuntament a partir del 2015. En les últimes municipals, les del 2023, el Front Nacional Català, el líder del qual a Manresa s’alia ara amb Junts, va aconseguir dos regidors; Vox, per la seva banda, un.

Tot i així, per a Sanoussi, l’ascens de l’extrema dreta no ha significat una multiplicació dels episodis racistes que va patir a l’inici de la seva estada a Manresa, sinó més aviat el contrari. "Ara el meu fill pot viure aquí tranquil, juga a futbol i sí que pot entrar a les discoteques", celebra el botiguer, mentre atén dos clients habituals: "¿Com va, Sanoussi? Venim a comprar les coses de sempre".

Habitatge més accessible

La botiga de Sanoussi és entre els barris de la Sagrada Família, les Escodines i la carretera de Vic-Remei. Són barris on prop del 30% de la població és estrangera, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). No obstant, i a diferència d’altres municipis amb percentatges semblants de població migrada, a Manresa la població forana es concentra especialment al barri més cèntric de la ciutat, el Barri Antic. De fet, la botiga de Sanoussi no solament ven especialitats africanes, sinó que també distribueix mercaderia pensada per a clients llatins. "Aquí em coneix tothom, molts dels jugadors del Baxi [l’equip de bàsquet de la ciutat] venien aquí a la botiga per poder cuinar-se com a casa seva", assenyala.

"És el barri on hi ha més habitatge de baixa qualitat i més econòmic, així que és més accessible per a les rendes baixes", explica l’alcalde Marc Aloy (ERC). "Per això sembla que a Manresa hi hagi tanta immigració [...] El centre l’utilitza moltíssima gent perquè a tots els manresans ens agrada prendre una copa a la plaça Major o anar a un restaurant", continua el primer regidor, que assegura que aquesta distribució és "un avantatge". "És molt més cohesionador que la població sigui diversa i estigui barrejada en el conjunt de tota la ciutat i que no hi hagi guetos", afirma.

Al Barri Antic, el 43% de la població és estrangera i la renda mitjana anual de les llars és d’uns 28.000 euros, quan a la ciutat puja fins als 37.000. Per això el pròxim projecte a què ha optat la ciutat dins del Pla de Barris de la Generalitat se centrarà en aquest barri. Amb 25 milions d’euros, aportats a parts iguals entre la Generalitat i el consistori, esperen poder rehabilitar 86 habitatges del centre històric.

Una convivència "exemplar"

Com destaca Sanoussi, i si bé l’extrema dreta es resisteix a desaparèixer, per a Aloy hi ha a la ciutat un "grau de convivència enorme". En posa com a exemple la mesquita Al-Fath, que fa 20 anys que està instal·lada a l’antiga Fàbrica del Salt, al centre històric. "Fem diàleg interreligiós des de fa més de 20 anys", diu l’alcalde.

És una convivència que també certifica un dels membres de la comunitat religiosa de la mesquita, Abdeslam Ben el Fassi, que assegura que el cas de Manresa és "exemplar, no únicament a Catalunya, sinó a tot l’Estat". "És una ciutat molt especial perquè compagina tradició i modernitat, i és pionera en el diàleg interreligiós", defensa.

Notícies relacionades

Fa més de 20 anys que les comunitats religioses es troben regularment a diversos llocs de culte, una cosa que enorgulleix Ben el Fassi, que no dubta a animar a "no cedir davant els discursos d’extrema dreta, perquè Manresa és una ciutat amb un gran marge de llibertat".

Manresa, però, no és aliena a problemes de pes més estructural, com ara el racisme immobiliari. "Vaig estar dos anys separada del marit fins que no vam poder trobar una casa a Manresa", denuncia la responsable d’una reeixida botiga de vestits islàmics del Barri Antic. "T’agafen el telèfon i, quan senten el teu accent, comencen a posar-hi excuses", recorda aquesta dona.

Temes:

Manresa