Cinc municipis de BCN s’afegeixen al veto als pisos turístics el 2028

L’extinció de les llicències turístiques de Barcelona el 2028 anunciada per l’alcalde Jaume Collboni ha provocat que altres municipis moguin fitxa sobre això. Tot i que el nombre de pisos turístics és molt inferior al de la capital catalana, l’actual context de crisi d’accés a l’habitatge ha portat consistoris limítrofs amb Barcelona a imitar l’estratègia de la capital i apostar de manera taxativa per l’eliminació de les llicències d’ús turístic (HUT) en dos anys. Es tracta de l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.

El cas de l’Hospitalet de Llobregat, segona localitat de Catalunya en població, és el més urgent dels citats. "Tenim saturats barris que no poden continuar sent víctimes de tenir Barcelona al costat", argumenta el regidor d’Economia, José Antonio Alcaide, que apunta també a la demanda a la ciutat perquè les edificacions existents tinguin un ús prioritari d’habitatge. De la mà del Pla Local d’Habitatge, l’Hospitalet també aspira a desenvolupar una plantilla d’inspectors prou àmplia per vigilar que no es duguin a terme "usos inadequats" o fora de la regulació als pisos de la ciutat.

A mesura que s’allunyen de la capital, la tònica general als municipis és apostar per restringir-ne l’ampliació, tot i que sense vetar-los completament, com passa a les comarques del Baix Llobregat o el Maresme. Molts confien en les modificacions dels seus respectius planejaments urbanístics, dutes a terme en els últims anys, per contenir l’auge d’aquest tipus de negoci. Diverses ciutats de l’àrea metropolitana ja van aprovar també suspensions de llicències malgrat tenir pocs pisos turístics als seus carrers, així com posteriors moratòries d’aquestes per evitar un efecte crida provocat pel veto barceloní.

Altres ciutats fan ara el pas de regular localment la proliferació de llicències atenent el decret llei 3/2023, que disposa l’obligatorietat d’obtenir un permís urbanístic renovable cada cinc anys. Estiguin a prop o lluny de la capital, temin o no un efecte crida, tots els consistoris coincideixen en la necessitat d’estrènyer el cèrcol als HUTs i molts no tanquen la porta a endurir les restriccions a mesura que s’acosti la data límit: el novembre del 2028.

El novembre del 2025, tot just unes setmanes després que l’Hospitalet oficialitzés la seva postura, Cornellà va anunciar també que les 88 llicències atorgades a la ciutat "decauran automàticament el 2028 i no seran renovades". L’executiu liderat per l’alcalde Antonio Balmón (PSC) va voler remarcar que l’objectiu principal d’aquesta mesura és "preservar el caràcter residencial dels barris i afavorir l’accés a l’habitatge per als veïns i veïnes".

A l’altre costat de Barcelona, a Sant Adrià no es concedeixen llicències des del desembre del 2023 i, en dos anys, tots els pisos turístics de la ciutat també quedaran eliminats. "Sant Adrià va ser la primera ciutat de menys de 50.000 habitants a prohibir nous HUTs i a decidir eliminar-los en la seva totalitat el 2028", declara el regidor d’Urbanisme, José Antonio Gras (PSC). "Volem que el sòl residencial sigui per construir-hi habitatges per viure, i no altres usos per fer negoci", assegura el regidor.

Esplugues també erradicarà els pisos turístics a la ciutat a partir del 2028 per "evitar que l’oferta d’allotjament col·lectiu o temporal redueixi el parc d’habitatge d’ús habitual", afirmen fonts municipals. La mateixa política que aplicarà Sant Feliu, el cinquè dels municipis amb lideratge socialista que se sumen a la veda oberta per Barcelona.

Mantenir llicències

Després de saltar la sorpresa en l’anterior ple municipal de Badalona i anunciar que prohibiria els pisos turístics a la ciutat perquè aquesta no es converteixi en una anomalia entre municipis limítrofs, l’alcalde Albiol va matisar més tard la postura del govern local i va assenyalar que si bé es vetarien noves llicències, els HUTs existents es mantindrien. La lletra petita de la regulació a Badalona quedarà fixada en algun dels dos següents plens municipals (a l’abril o al maig), quan el govern d’Albiol preveu aprovar el detall de la regulació local.

Tan sols un mes després de l’aprovació del decret llei 3/2023, el mes de desembre, Santa Coloma de Gramenet va suspendre la tramitació de llicències, veto que va quedar aixecat el 2025 després de l’aprovació de la modificació urbanística. Si bé a Santa Coloma no estan per la prohibició, la regulació local sobre això "deixa molt poc marge per a la implantació de nous HUTs", assegura l’alcaldessa Mireia González (PSC), que assenyala que l’últim any i mig només s’han atorgat tres llicències a la ciutat. Afirma González que la decisió de Collboni va ser el detonant: "La ciutat no té un gran parc de pisos turístics, però les regulacions i prohibicions a la ciutat de Barcelona ens van portar a protegir el parc de vivenda local". La regidora diu que el 2027 tornaran a "analitzar la situació" per decidir si mantenen la regulació actual o n’aproven una altra de "més restrictiva".

Municipis del Baix Llobregat com ara el Prat, Viladecans o Sant Boi destaquen que la presència de pisos turístics al seu terme urbà és més aviat "testimonial", i que l’assumpte no està en la primera línia de la seva agenda política. En qualsevol cas, tant Sant Boi com el Prat recorden que ja han aplicat mesures per regular i limitar els pisos turístics i afirmen que estaran atents en cas que detectin la necessitat d’aplicar noves mesures. Viladecans, per la seva banda, remarca que a la localitat no estan permesos nous HUT i, respecte als actuals, apunten que el Pla Local d’Habitatge que s’ha d’aprovar pròximament ha d’acabar de definir "la conveniència" de crear un instrument de planejament urbanístic que reguli l’habitatge d’ús turístic en certs àmbits.

Notícies relacionades

El TSJC avala que Sant Adrià limiti els pisos turístics per "interès general"

Les ciutats del Vallès aposten per la regulació

Fonts municipals de Gavà afirmen que la localitat va ser "líder" en la regulació dels pisos turístics i recorda que el 2021 ja va aprovar un pla per limitar el nombre màxim de pisos turístics a Gavà Mar –barri que concentra aquest tipus d’oferta resideixencial– a un màxim del 5% per cada illa. A la veïna Castelldefels consideren que el nombre de pisos turístics a la ciutat no és elevat –en són 378– i no se n’estudia l’eliminació, tot i que "sí que s’actuarà contundentment" contra els HUTs que operen sense llicència.

L’ona expansiva del moviment de Barcelona per no renovar les llicències turístiques ha arribat també a importants destinacions turístiques catalanes més enllà de la metròpolis, tot i que no amb tanta intensitat. És el cas de Lloret de Mar, Calella, Malgrat de Mar o Santa Susanna, tots ells municipis al top del rànquing de destinacions turístiques catalanes que elabora la patronal Exceltur. Aquestes ciutats no tanquen la porta a renovar llicències, però condicionen l’acció a una restrictiva regulació que continuï contenint la proliferació de pisos turístics.