Ciutat Vella ‘reinventarà’ 7 eixos de connexió vertical per millorar la vida dels seus barris

«Reforçar la vida quotidiana i el paper de l’espai públic és precisament el motor dels canvis que està planificant el districte amb més densitat de la ciutat (858 habitants per hectàrea), amb més població estrangera (54%) i més pes turístic (14.000 viatgers per quilòmetre quadrat i 28.470 places d’allotjament), però també amb menys renda per càpita de la ciutat (16.838 euros anuals de mitjana) i menys esperança de vida. Tenint en compte que el 69% dels nous residents són estrangers, generar vincles i arrelament serà un altre dels reptes. El comissionat de Ciutat Vella, Ivan Pera, apunta que articular el futur del districte passa per modificar el pla general metropolità (PGM), per guanyar sòl residencial, per exemple, però que altres àmbits en els quals treballar no afecten l’urbanisme.

Després de radiografiar la realitat del territori –que presenta grans contrastos segons la zona, però on conviuen 1.561 béns culturals protegits, alhora que un 36,6% de la població està en risc de pobresa relativa–, el districte de la mà de Foment de Ciutat Vella i Barcelona Regional han definit el seu pla d’acció i projectes. L’Ajuntament considera que l’evolució de Ciutat Vella en els últims anys necessita una nova visió i un enfocament que no té res a veure amb les receptes aplicades anteriorment, ni quan es va intervenir en profunditat als anys 80 i 90 per esponjar o crear equipaments. El planejament urbanístic vigent es dona per «esgotat», i la nova etapa busca una visió més integral i connectada amb els seus habitants i la vida comunitària, amb la idea de ‘fer barri’ i reactivar el districte.

L’Ajuntament assegura que cada intervenció, de les polítiques d’habitatge a l’activitat comercial o la mobilitat, estarà «molt pensada» de manera integradora i no només apedaçant àmbits concrets, sinó en el conjunt de zones o els anomenats «nodes». Per ordenar les actuacions, s’ha optat per identificar els principals recorreguts de vianants, que cusen el districte amb la resta de la ciutat.

Del Raval a Ciutadella

En el pla vertical són set. L’esmentat Raval-Universitat-Mar (plaça Universitat-Joaquim Costa – Rambla del Rabal-Drassanes), reconegut com a peça clau per reforçar la centralitat del Raval. La concreció s’anirà desenvolupant, però part de reestructurar els recorreguts quotidians i millorar la connectivitat interna i externa, actuant a l’avinguda de Drassanes per millorar la connectivitat al mar i que deixi de ser «el pati del darrere» del barri. Per exemple. Les intervencions de millora en els seus equipaments aniran més enllà de les actuacions aïllades, amb idea d’interrelacionar-les. Per exemple, si es millora un equipament esportiu (el poliesportiu es convertirà en pavelló, com ja es va avançar), es vincularà també a escoles, a guanyar verd urbà i renovar l’espai públic de l’entorn. I és que el 47% de carrers del districte no tenen arbres en l’actualitat.

Altres eixos que vertebraran les millores i cosiran més el districte amb la ciutat gradualment són el de Passeig de Gràcia-Mar (Portal de l’Àngel-Bisbe-Ciutat-Regomir), «hereu del traçat històric del ‘decumanus’ com a camí natural de connexió del Gòtic», es planteja com a integrador de comerços, espais públics i una xarxa cohesionada d’edificacions, a més del que denominen «intersticis d’oportunitat».

Un altre és Girona-Mar (Méndez Núñez-Pl. Sant Pere–pl. St. Agustí Vell-Tantarantana-Reguera-Pau Vila) amb el potencial de connectar l’Eixample amb el litoral a través de l’antic Baluard i un sector de l’estació de França. També, l’eix Joan de Borbó es considera com a corredor litoral que uneix nord, centre i sud del barri, on hi ha molt per fer.

El de Ciutadella (Lluís Companys-Passeig Picasso-Circumval·lació) es perfila com una «frontissa urbana», assenyala el document municipal, amb un dels principals parcs de Barcelona. L’estratègia defensa millorar l’accessibilitat, els punts de contacte amb el teixit urbà i la relació amb els barris de l’entorn, per potenciar la Ciutadella com a epicentre social i cívic per al districte.

Dos eixos més ja han sigut reurbanitzats i considerats estratègics en el pla d’usos que ultima el consistori. Es tracta del de la Rambla, concebut com a «central i simbòlic del districte i de la ciutat», amb l’oferta cultural com a fil conductor de la seva gradual transformació cap a una millor convivència veïnal i turística, a més de l’oferta comercial.

També la Via Laietana ha viscut una metamorfosi que ara millora la connexió entre barris i amb la resta de l’urbs, en una aposta per la mobilitat més sostenible que defensa l’Ajuntament. En aquest eix es vol fomentar la seva alineació d’institucions i empreses.

Trenta àmbits territorials

Quant a eixos horitzontals, que interconnecten barris però també exerceixen de ponts amb altres districtes, el consistori en destaca 15, la centralitat dels quals es vol apuntalar com a motor de cadascun dels seus entorns. Es tracta de Tallers-Canuda-St. Pere més Baix-Rec Comtal; Ferlandina-Santa Anna-Comtal-Sant Pere Més Alt-Rec Comtal; Riera Alta-Carme-Portaferrissa-Av. de la Catedral-Jardins Pou de la Figuera; Sant Antoni Abat- Hospital-Llibreteria-Bòria-Carders-Portal Nou; Sant Pau-Pl. del Pi-Av. de la Catedral-Jardins Pou de la Figuera; Nou de la Rambla-Plaça Reial; Marquès de Barberà-Unió-Ferran-Princesa; Arc del Teatre-Escudellers; Ample-Pg. Del Born-Ciutadella; passeig de Circumval·lació; Moll de la Fusta-Doctor Aiguader; eix Ginebra; Andrea Dòria; Pepe Rubianes; i Moll de Pescadors-Escar-Drassana.

Tot aquest treball es considera el punt de partida per inicar «projectes motor», enfocant a potenciar la centralitat econòmica, cultural i laboral de la zona. L’escàner realitzat durant gairebé dos anys identifica també uns 30 àmbits territorials titllats de «punts estratègics» susceptibles d’exercir de tractor social i econòmic del seu entorn, sobre els quals se suggereix aplicar un mateix codi d’urbanització i millorar els seus elements urbans.

Notícies relacionades

Talls a Barcelona aquest diumenge per la Cursa d’El Corte Inglés: carrers afectats i canvis en 40 línies de bus

L’orde de Lleó XIV fa de la seva església al Raval un punt de trobada

La densa anàlisi plantejada pel districte i Foment de Ciutat es desenvoluparà en tres missions: generar xarxa i estructurar; millorar, actualitzar i protegir; i activar, dinamitzar i equilibrar. Al seu torn, es desenvolupen 12 línies d’actuació generals, que es ramifiquen en 50 accions transversals proposades, d’ampli espectre. Des de rehabilitar i generar nou habitatge (com ja va informar l’Ajuntament recentment), fins a fomentar nous usos comercials i socials en plantes baixes, incrementar els espais climàticament adaptats –en un districte amb espais públics i zones verdes en general molt atomitzades, estudiar el corredor pel litoral o millorar la il·luminació nocturna i diürna, entre molts d’altres.

El districte concreta i destaca projectes venidors com les reformes del carrer de Pepe Rubianes i la millora de la plaça Poeta Boscà i entorns, la reforma de la plaça de la Gardunya, la remodelació de la plaça dels Àngels, la «reorganització» de la Rambla del Raval i les places adjacents, el projecte de Can 60, la remodelació dels Fotògrafs Català i la connexió del carrer de Wellington amb Ciutadella (al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera), a més d’altres de repartits pel districte.