Més mètodes per forçar panys s’obren pas a Barcelona: de l’‘impressioning’ i el ‘topolino’ als xiclets de menta i les estampetes

Els delinqüents examinen els diferents panys que hi ha en un edifici i es queden amb les que són més fàcils d’accedir. Després truquen a l’intèrfon del carrer per saber si hi ha algú dins i, en cas que sigui buit, llavors pugen a forçar-les. Si troben una porta fàcil de manipular i en aquell moment l’habitatge està ocupat, deixen un “marcador” (fils de silicona, trossos de paper o plàstic transparent) en els marcs de les portes, bústies o miralls per tornar un altre dia.

Tot i que persisteixen els mètodes més tradicionals per forçar una porta, fonts policials expliquen que en els últims anys s’han trobat a Barcelona amb noves fórmules per obrir un pany, principalment des que s’han multiplicat les vendes online de tota mena d’eines específiques i es poden consultar tutorials per internet per aprendre a utilitzar-les.

L’‘impressioning’ i el ‘topolino’

Es tracta de tècniques més sofisticades de robatori, que no deixen cap marca al pany, com l’‘impressioning’, que s’utilitza una clau recoberta d’una làmina metàl·lica per calcar les marques de les lleves del bombí quan s’introdueix. O l’ús d’un “topolino”, una eina que costa uns 300 euros a Internet i que està formada per unes varetes mecàniques que s’adapten als forats del bombí.

Malgrat això, els lladres sempre proven el sistema més rudimentari per si la porta està tancada sense balda. D’aquesta manera aparten la relliscada fent palanca amb una cartolina, una radiografia o fins i tot una estampeta religiosa, tal com van descobrir els Mossos d’Esquadra a Granollers fa uns anys. Van detenir in fraganti tres sospitosos, de nacionalitat georgiana, que es dedicaven a robar forçant portes d’aquesta forma.

Per forçar el bombí de la porta, la majoria de lladregots utilitza rossinyols (que es poden comprar per internet), clips de cabell o filats petits doblats (anomenats ‘rossinyols’), palanques (que destrossen el pany) o tenalles de bec de lloro. Tambéhi ha el sistema ‘bumping’, amb el qual els lladres utilitzen claus mestres de les principals panys i després les piquen amb un martell.

No obstant, hi ha delinqüents que s’especialitzen en tipus de pany concrets, que requereixen sistemes menys complexos. Per obrir-les poden utilitzar fil de llana, la part posterior d’un llapis sense la goma per detectar les lleves, o un xiclet de menta amb què omplen el bombí i després el forcen amb una clau.

Dos panys independents i visibles

A diferència del manyà, els delinqüents poden permetre’s destrossar els panys quan assalten un pis. «Els lladres fan servir palanques perquè una vegada cometen el robatori els és igual si la porta ha quedat trencada. En canvi un bon serraller ha d’obrir una porta amb la mínima destrossa possible», explica a EL PERIÓDICO Jesús González, president del Gremi de Serrallers de Catalunya, una entitat que es remunta a l’any 1380.

Afegeix que «amb temps i soroll es pot obrir un percentatge molt important de panys, ja que estan obsoletes, són antigues i no s’han actualitzat». Així, insisteix que «es pot obrir qualsevol porta, inclosa la del Banc d’Espanya, ja que si algú es queda tancat dins hauríem de buscar mecanismes per accedir i rescatar-lo».

Hi ha panys que, per la seva complexitat, tarden més a obrir-se o estan ocultes en una porta i van amb comandament a distància. Per això, González insta a instal·lar un doble tancament: «Un únic pany amb múltiples mecanismes de tancament no implica més seguretat, ja que tot queda controlat des d’un mateix punt on poses la clau; per això, el més segur és instal·lar dos panys i que siguin visibles, encara que sigui menys estètic a la porta, perquè així dissuadeixes més el lladre».

Notícies relacionades

Les festes de l’elit ‘under 30’

Venuda la meitat del centre comercial Splau de Cornellà

Per això, recomanen que els ciutadans gastin en seguretat i demanin consells als professionals sobre la millor manera de protegir una vivenda: «Hi ha qui compra una porta blindada però descuiden una vivenda en un replà i igual li entren per allà». En aquest sentit, hi ha delinqüents que s’especialitzen a enfilar per façanes o patis interiors buscant una finestra oberta.

Cauen els robatoris a Barcelona

L’any passat els robatoris amb força a Barcelona van caure un 20 % si es compara amb el 2024. No obstant, els Mossos d’Esquadra mantenen els dispositius «centrats en la detecció de persones que roben en domicilis» davant la «inseguretat que genera aquest delicte» entre la població, segons ha explicat a aquest mitjà l’intendent Rafael Tello, cap de la Divisió Regional de Seguretat Ciutadana a Barcelona dels Mossos. Com a exemple d’aquesta pressió, el responsable policial recorda que «fa unes setmanes» el cos policial català va detenir «un sospitós a Horta-Guinardó que va generar molta inseguretat al barri» i a qui atribueix 16 robatoris amb força.