Entre negronis i perdius

L’empresari i president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN) Carles Vilarrubí, mort el 28 de desembre, hauria disfrutat en el primer dinar de caça que la corporació ha celebrat en absència seva. I ho hauria fet per diversos motius.

El primer, perquè el seu successor, Joan Font, és un dels seus amics, però d’aquells amics que no l’oblidaran mai. "Avui hauria de ser un dia feliç, però no ho estic perquè em sento com un okupa i em sento buit. En Carles era el meu amic, el meu germà gran, el meu mestre i el meu president", va declarar, micròfon en mà i visiblement emocionat, abans d’iniciar-se l’àpat.

El segon motiu, perquè el nivell de convocatòria va ser el mateix que quan era el mateix Vilarrubí qui organitzava la trobada. El tercer, perquè es va mantenir la puntualitat que sempre exigia qui també va ser vicepresident del Barça. El quart, perquè les perdius que es van degustar, procedents de la finca l’Alqueria, propietat del mateix Vilarrubí i de la seva dona, Sol Daurella, eren exquisides. I el cinquè motiu, tot i que en podria esmentar molts més, perquè tots els presents van brindar en honor seu amb un dels seus còctels favorits: el clàssic italià negroni, un combinat que destaca per l’equilibri amarg-dolç, el color robí i que preparava a la perfecció.

Doncs sí, al restaurant La Venta, de Lluís Vinyals (també present a la taula presidencial), s’hi va aplegar una bona part de la societat civil catalana, a més de polítics, empresaris i periodistes. Des de l’expresident Artur Mas fins a l’exconseller d’economia Jaume Giró –tots dos amics personals de Carles Vilarrubí–, passant per l’exconseller de Presidència Francesc Homs. Per cert, Jaume Giró, que va arribar a ser vicepresident del Barça in pectore, seguirà les pròximes eleccions del club des de lluny. Com un soci més. M’ho va confirmar ell mateix, i així va desmentir qualsevol rumor, mentre afirmava: "Segur que en Carles avui seria molt feliç veient com el recordem: no amb la tristesa de la pèrdua, sinó amb l’alegria de la vida que representa un àpat amb bona companyia".

També hi era l’actor Carles Sans, membre de la penya gastronòmica 16 Fetges i que triomfa ara amb el que assegura que serà el seu últim espectacle ¡Per fi me’n vaig!, tot i que ja no se’l creu ningú... Tampoc s’ho van perdre els periodistes Antoni Bassas, Helena García Melero, Pau Arenós i Jordi Basté. Va ser allà on Basté va rebre la trista notícia de la mort de qui va ser el primer director de RAC1 i professional estimat, Eduard Sallent. En Jordi m’explica que l’entrevista a Jaume Roures que aviat s’emetrà en el seu programa Pla seqüència, de La2Cat, farà parlar molt.

No hi va faltar la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, ni Paco de la Rosa, de Torelló Viticultors, que elabora un dels millors escumosos d’aquest país. Els Torelló, en un gest que els honra, van acollir a la finca familiar els ferits per l’accident de fa unes setmanes a Gelida.

Qui va ser president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, va demostrar un alt coneixement gastronòmic en conversa amb el director del restaurant Windsor, Joan Junyent, i el xef, David Rodríguez. Ramon Agenjo, de Damm i president de Barcelona Global i de l’equip de futbol de la Fundació Damm, va tornar a demostrar que sap de tot, si bé insisteixi que de futbol no en té ni idea. Ho dic perquè va explicar a la perfecció com s’havien confeccionat els dos plats que van degustar: cassola d’arròs de perdiu i llom de cabirol amb salsa de tòfona i foie.

Notícies relacionades

L’escola bressol que va tancar per sorpresa 10 quotes a 20 famílies

El parc Güell s’il·lumina de blau durant tres dies

També hi vam poder veure l’empresària hotelera i presidenta de Fidem, Cristina Cabañas, que ara també és secretària general de l’ACGN, les vicepresidentes Carme Ruscalleda i Rosa Mayordomo, i Josep Maria Sancliments, Ignacio García Nieto, Ángel Quemada, Valentí Roqueta així com els xefs Hermanos Torres i Òscar Manresa.

En fi: tot i la pena, la jornada va ser un nou èxit atribuïble a la força de Vilarrubí. En Carles, però, pot descansar tranquil. La seva feina tindrà continuïtat.