Equipaments

L’Escola Pàlcam del Guinardó reclama pacificar l’entorn

La demanda no va poder arribar a finalista dels pressupostos participatius, però el districte promet incorporar-la en un pròxim pla d’inversions.

El centre denuncia la inseguretat dels accessos i exigeix la mateixa solució que a altres escoles

L’Escola Pàlcam del Guinardó reclama pacificar l’entorn
3
Es llegeix en minuts
Naïm Ait Fonollà

A les nou del matí, una tanca de plàstic talla durant uns quants minuts el trànsit a l’estret carrer de Rosalía de Castro, on hi ha l’entrada principal de l’Escola Pàlcam. No n’hi hauria d’haver, però alguns dies hi ha vehicles circulant-hi o aparcats davant les portes del centre. L’arribada dels menors és visiblement anòmala: famílies que acompanyen els més petits, alumnes que arriben abans d’hora i vianants que intenten obrir-se pas ocupen gairebé tot el carrer, mentre algunes embarassades, àvies i pàrvuls esperen asseguts als portals més pròxims.

És una rutina quotidiana en aquesta escola del Baix Guinardó, amb més de 70 anys de trajectòria. La direcció del centre explica que fa "15 o 20 anys" que reclama una transformació de l’entorn per fer-lo més segur. El 2025 va mirar de canalitzar la demanda a través dels pressupostos participatius de Barcelona, però amb els 1.188 vots que va aconseguir no n’hi va haver prou per quedar finalista. Així, l’statu quo persisteix sense un calendari clar de solució. Portaveus municipals afirmen que coneixen la petició de l’escola i que "ja s’han fet els estudis previs de la proposta". "La idea és incorporar aquest projecte en un pròxim pla d’inversions", asseguren.

Durant el curs 2024-2025, Pàlcam va comptabilitzar 2.045 alumnes, des d’infantil fins a batxillerat i formació professional, que formen part de 1.491 famílies, segons dades de l’equip directiu. Tota aquesta comunitat educativa es concentra cada dia en un accés que la direcció considera insuficient, especialment a l’hora de la sortida. "A les cinc de la tarda s’omple tot el carrer, algun dia ens passarà alguna cosa", adverteix Mónica López, codirectora de l’escola.

Des de fa anys el centre i el districte apliquen diverses mesures per reduir la pressió al carrer. Les entrades estan esglaonades entre les vuit i les nou del matí. Durant aquesta franja horària es posa la tanca que impedeix temporalment el pas de vehicles. "Ens la va donar l’Ajuntament, però després l’hem de retirar perquè és un carrer transitat", explica López, que calcula que aquest sistema funciona "des de fa potser 20 anys". La sortida resulta més difícil de modular perquè la jornada lectiva acaba pràcticament a la mateixa hora per a la majoria dels alumnes.

Acumulació de persones

El tall puntual de trànsit evita que els cotxes recorrin tot el carrer en els moments de més afluència, però no erradica el problema de fons. La direcció del centre descriu una acumulació de persones que es desborda cap als portals particulars i que provoca molèsties als veïns. "Els alumnes que arriben abans s’esperen al costat de les famílies. ¿On s’asseuen? Als portals dels veïns", resumeix López. L’escena coincideix amb la percepció dels pares. "Hi ha moments en què s’hi acumula molta gent, especialment a la tarda, i no et queda més remei que anar esquivant", explica Jaume Romero, mentre espera assegut en l’accés d’una finca.

Notícies relacionades

En la pandèmia es va aconseguir que es restringís l’estacionament en horari escolar en el tram més pròxim a l’escola. López, però, considera que la solució actual continua sent precària. "No demanem pas tancar el carrer tot el dia. El que necessitem és seguretat", remarca. La seva proposta consisteix en una pacificació que permeti el pas de vehicles fora de les hores d’entrada i sortida, però que proporcioni més espai per als vianants davant de l’escola, allunyi els cotxes de l’entorn immediat i creï zones d’espera més amables.

Pàlcam ha intentat desbloquejar l’actuació per diversos mitjans. López assegura que han presentat dos projectes de pacificació elaborats amb arquitectes i que va arribar a plantejar que l’escola assumís el cost total de l’obra o una part. Insisteixen que no reclamen un tracte de privilegi, sinó una actuació similar a la que ja s’ha aplicat en molts altres entorns escolars de Barcelona.

Temes:

Barcelona