Barcelona compta amb 10 marques de súper en 29 dels 39 mercats

La xarxa dels mercats municipals de Barcelona ha consolidat la presència de supermercats de les principals marques als recintes municipals. El sector ha mostrat un interès sostingut per ocupar aquests locals en règim de concessió i diferents relleus i estrenes han redibuixat el mapa a l’inici del 2026. Sense anar més lluny, dimecres va obrir les portes un nou súper a la xarxa, un establiment de la multinacional Aldi, que s’estrena al mercat de Montserrat de Nou Barris un parell de mesos abans que el mercat completi i inauguri la seva reforma integral.

De les 39 places de proveïment de la capital, n’hi ha 29 que tenen supermercat. S’ha d’assenyalar que n’hi ha dues d’històriques, la Concepció i l’Abaceria, que el tenen adjudicat i que preveuen obrir-lo aquest estiu. A la primera hi haurà un Lidl i a la segona, un Consum. Per contra, n’hi ha sis que ni tenen súper ni sembla que en tindran en un futur pròxim: la Boqueria, el Carmel, Sant Andreu, Tres Torres, Besòs i Mercè. I després hi ha el cas singularíssim del mercat de Núria, a la part alta de Ciutat Meridiana, l’únic barri de Barcelona amb dos recintes alimentaris municipals. Els llocs tradicionals havien tancat i, davant el risc de desproveïment de veïns amb dificultats de mobilitat, tota la superfície es va reconvertir en un autoservei el 2019.

Dos recintes més estan en procés de captar operador. L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) ofereix el local de Felip II per 375.000 euros, després del tancament d’un Caprabo i un Superestalvi provisional. "El local és buit des de novembre del 2023, però en les últimes setmanes ha vingut molta gent a mirar-lo i a fer preguntes tècniques, acompanyats de personal de l’IMMB", apunta Montserrat Alemany, presidenta dels paradistes del recinte. D’altra banda, l’institut té pendent encara treure a concurs el semisoterrani que completarà la renovació d’Horta el 2028.

Obres de reforma

En dos casos més, l’administració local estudia incorporar un establiment d’aquest tipus durant pròximes obres de millora. Es tracta de la rehabilitació de Galvany en el marc del seu centenari el 2027 i de la controvertida reforma de l’Estrella del Baix Guinardó, encallada a l’espera d’un pronunciament judicial.

Les successives adjudicacions han propiciat que hi hagi una notable varietat d’empreses al capdavant dels autoserveis. Així, un total de 10 marques es reparteixen pels districtes barcelonins en un podi molt disputat.

La classificació la lidera la cooperativa valenciana Consum, present en cinc espais. Opera amb la seva ensenya principal, Consum, al mercat de la Trinitat i així ho farà també a l’Abaceria. A Ciutat Meridiana, igual que al mercat de Núria, llueix la marca Xàrter, la divisió franquiciada de Consum.

"Consum no té una estratègia específica per instal·lar-se en mercats, sinó que busca locals que encaixin amb el seu model i que li permetin estar a prop dels clients", exposa la companyia. Remarca l’aposta per Catalunya, el seu "segon mercat en nombre d’establiments només per darrere de la Comunitat Valenciana". Sobre futures licitacions, afirma que "estudiarà" les propostes que estiguin alineades amb el seu full de ruta, també a peu de carrer.

La segona posició del llistat és per a Caprabo, històrica marca catalana avui propietat del grup Eroski i del fons txec EP Corporate. Compta amb 2.000 m² de superfície comercial repartits entre Canyelles, la Barceloneta, Lesseps i Santa Caterina, que va ser el primer el 2005. També té botigues als mercats de Cornellà i Molins de Rei. "Per a nosaltres, l’opció de conviure amb els paradistes dels mercats és òptima i tenim una experiència molt àmplia", desgrana el responsable de Desenvolupament, Josep Barceló. "Amb Caprabo i les parades dels mercats, el client pot fer una compra completa dels productes habituals del seu cistell, es tracta d’unes ofertes complementàries", explica el directiu, també obert a estudiar oportunitats d’expansió.

El tercer, gairebé empatat, és Lidl. Ja és present a Sant Antoni, Bon Pastor i Taxonera i ben aviat desembarcarà a la Concepció. "El nostre objectiu és estar cada dia més a prop del client i, per això, estem en constant recerca dels millors emplaçaments, tant en nuclis urbans com en zones perifèriques", apunta el gegant alemany. Preveu créixer a Catalunya –on ja voreja els 4.000 treballadors i aporta 820,9 milions d’euros al PIB– i en especial a l’àrea de Barcelona, gràcies a palanques com el nou magatzem de Martorell i el que tindrà a la ZAL del Port de Barcelona el 2027.

Quàdruple empat

El llistat prossegueix amb un empat quàdruple molt cridaner: les marques Aldi, Spar, Carrefour i Mercadona compten amb tres establiments cada una. L’alemanya va desembarcar als mercats fa tot just dos anys, amb un súper al Poblenou el desembre del 2024. El novembre passat es va estrenar a Fort Pienc gràcies a un acord privat amb Mercadona, que en tenia fins aleshores la concessió. Amb Nou Barris arriba ara al triplet.

Notícies relacionades

BCN apuja els preus màxims als quioscos de platja

Ofertes de més d’un milió d’euros per una concessió de xiringuito

Quant a Spar, l’empresa Miservi va comprar Estalsa i a finals del 2024 va culminar el canvi de denominació dels seus quatre locals Superestalvi. Tres són en mercats (les Corts, Clot i Sarrià) i el quart al carrer de València, just davant de la Concepció. Carrefour té locals als mercats del Guinardó, de Provençals i d’Hostafrancs, aquest últim amb actuacions de millora en marxa. La distribuïdora valenciana Mercadona, que és líder a Espanya, compta amb punts de venda en espais emblemàtics com el Ninot i Sants, a més del recinte modern de la Guineueta.

Finalment, Bonpreu ha consolidat la seva entrada en els equipaments alimentaris com ara Sagrada Família i Llibertat, dos enclavaments paradigmàtics del públic local pertanyent a la classe mitjana. La francesa Auchan va debutar el 2018 a Sant Martí amb el seu primer súper Mi Alcampo. Per acabar, la catalana Ametller Origen regenta un autoservei selecte a Sant Gervasi des del 2017.