La Barcelona metropolitana afronta el repte de la mobilitat
Set de cada deu moviments ja es fan de manera sostenible, ja sigui amb transport públic o amb bicicleta, però gairebé un terç continuen sent amb cotxe / Per reduir aquestes xifres és urgent millorar la xarxa de busos, metro, tren i tramvia
En els últims anys la població s’ha allunyat de la capital a la recerca d’habitatge més assequible, però hi ha de tornar cada dia per feina, estudis, tràmits o oci. De dilluns a divendres es fan prop de 20 milions de desplaçaments diaris a la província de Barcelona.
L’ús del transport públic registra xifres rècord just quan Rodalies presenta el pitjor servei, fruit d’anys de desinversió.
La Barcelona metropolitana com a regió busca la manera de respondre a una necessitat creixent de mobilitat reduint alhora les emissions i la contaminació. A més d’una repercussió directa sobre la salut, els efectes de l’emergència climàtica avancen i ja es va tard, com alerten contínuament els experts.
Els esforços se centren en la posada al dia del transport públic i el desplegament del nou sistema de busos interurbans, la transició energètica i la digitalització, el finançament del sistema i la mobilitat de mercaderies.
Bus interurbà.
Davant les contínues incidències que presenta Rodalies, "el paper del bus interurbà ha passat a ser essencial", explicava al seu torn el cap del servei de planificació del transport públic de l’AMB, Guillem Alsina, en la primera trobada per traçar el nou pla director de mobilitat de la regió de Barcelona (que integra 200 municipis). La demanda s’ha disparat i en els últims 12 anys ha passat de 24 a 111 milions de viatgers anuals en el conjunt de Catalunya. El Govern treballa en un segon pla de xoc mentre implementa el primer, amb el qual no aconsegueix respondre a una demanda que continua creixent exponencialment. S’estan creant noves línies de bus exprés i reforçant les connexions entre municipis més saturades, alhora que també es tracen corredors per prioritzar el seu pas respecte al cotxe a la carretera.
Metro i tramvia.
El Govern preveu prolongar les línies de metro L1, L2, L3, a més de completar finalment l’L9.
La prolongació de l’L1 a Badalona es va reprendre amb la licitació de la redacció del projecte constructiu 16 anys després de tenir el primer estudi informatiu. La idea és connectar l’estació de Fondo (Santa Coloma) amb tres barris badalonins: Montigalà, Sant Crist i Lloreda. El desenvolupament del projecte es planifica en dues fases: la primera amb la construcció de les estacions Montigalà i Lloreda-Sant Crist, i la segona amb dues més, Bufalà i Pompeu Fabra. Per ara, Ajuntament i Generalitat han desencallat políticament l’operació i han salvaguardat un gran parc badaloní en el qual hauria impactat, a falta de resoldre la sempre delicada qüestió del finançament.
Posada al dia del sistema ferroviari.
Rodalies està perdent usuaris que es passen al bus a la recerca d’una fiabilitat més alta en els desplaçaments. Immersa en les obres i la compra de nous trens per actualitzar la infraestructura i el parc mòbil després d’anys de desinversió, la xarxa espera començar a mostrar signes de millora a partir de l’any que ve, amb la incorporació progressiva dels primers combois, a raó de dos o tres per mes. Les mateixes obres provoquen incidències i el camí fins a una millora substancial es preveu que serà llarg.
Les noves estacions de la Sagrera i Sants han de marcar un abans i després en la configuració de la mobilitat ferroviària. Però per a l’entrada en servei de la primera falten pel cap baix sis anys, i la segona encara no té un calendari clarament definit.
En paral·lel avança la connexió de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat del Llobregat-Anoia amb la del Vallès per Barcelona amb el nou túnel que allargarà quatre quilòmetres l’L8, que disposarà de tres noves estacions: Hospital Clínic, Francesc Macià i Gràcia. Plaça Espanya serà un gran intercanviador entre FGC, les línies 1 i 3 del metro i la futura estació d’autobusos interurbans que es construirà al subsol.
Zones de Baixes Emissions.
Les restriccions en la circulació del vehicle privat per millorar la qualitat de l’aire continuaran fent parlar a les ciutats de l’àrea de Barcelona. La principal política en aquesta matèria són les zones de baixes emissions (ZBE). Els municipis de més de 50.000 habitants estan obligats a implantar-les a partir de l’1 de gener del 2026, segons el decret català aplicable.
La dificultat d’aterrar socialment la mesura s’exemplifica amb les moratòries de multes a residents que durant aquest 2025 s’han posat en marxa: Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Castelldefels –en aquest últim cas fins a un 2030 que crida molt l’atenció– blindaran els veïns de possibles sancions malgrat circular amb cotxes sense etiqueta durant aquests pròxims anys. Aquests municipis al·leguen la protecció dels ciutadans vulnerables i també les mancances de transport públic per argumentar aquests períodes transitoris sense sancions a residents. I l’AMB ho avala: "Les mesures de mobilitat sostenible no han de deixar enrere els més vulnerables", afirma el vicepresident Carlos Cordón.
Electrificació del transport.
L’electrificació del transport tant públic com privat és essencial per complir els compromisos de descarbonització i reducció d’emissions. "El que es fa actualment no és suficient. La Unió Europea demanarà més a les ciutats", explica el director de l’Àrea de Mobilitat de l’ATM, Xavier Sanyer. Un dels problemes a què es fa front és la dependència de la disponibilitat dels proveïdors energètics. TMB ja està immersa en la transformació de les cotxeres i la compra de busos elèctrics. Els operadors de l’autobús de la resta del territori mostren reticències davant un procés irreversible: "La prioritat és ampliar el servei", va assenyalar la directora de planificació de Sagalés, Neus Pérez.
Desplegament de la mobilitat compartida i multimodaL.
L’AMB ja ha agafat les regnes del motosharing metropolità, i amb l’Ajuntament de Barcelona i BSM també es treballa per disposar d’una sola aplicació, SMOU, que afegeixi el màxim d’operadors (bicicleta, moto, taxi, aparcaments, punts de recàrrega i transport públic) i faciliti veritablement una mobilitat multimodal als ciutadans.
També s’ha de desplegar la infraestructura: estacions amb accés al bus, al tren i a serveis compartits, amb pàrquing igualment per a la bicicleta i el patinet.
Amb l’auge dels serveis compartits, s’avança cap al nou model de pagament per ús, que deixa enrere la propietat de béns que, com el cotxe, ocupen massa espai tota l’estona que estan estacionats.
La mobilitat en els polígons industrials.
A l’AMB tenen ben clar que el futur Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) serà una eina per vehicular la millora de l’accessibilitat als polígons. Ho va explicar així en l’Smart City Expo World Congress la directora de l’àrea de desenvolupament social i econòmic de l’AMB, Esther Pujol.
"El PDUM és un far que tindrà molt en compte l’accessibilitat als polígons industrials que demanen les empreses", va indicar Pujol. La directiva va assenyalar que els polígons d’activitat econòmica són els "grans oblidats", de manera que l’AMB els està prioritzant de cara a planificar la mobilitat amb l’horitzó del 2030.
Les mercaderies i l’arribada del vehicle autònom.
Un actor protagonista en la mobilitat i motiu habitual de col·lapse és el transport de mercaderies i la microdistribució. Es continua estudiant com es poden millorar els fluxos de distribució, amb magatzems distribuïts per l’urbs per fer de manera sostenible el repartiment de l’última milla. S’han de reduir les furgonetes contaminants i reordenar les operacions de càrrega i descàrrega.
Pobresa del transport i envelliment de la població.
La pobresa del transport ja és un factor clau en l’àrea metropolitana, on unes 600.000 persones viuen en situació de vulnerabilitat per falta d’accés al transport o pel cost del desplaçament, segons Mar Vives, directora d’estratègia urbana de la consultoria Anthesis. A aquest repte s’hi afegeix el ràpid envelliment de la població, que exigirà nous models de mobilitat adaptats a les seves necessitats.
El repte de com CAL finançar el transport públic.
Notícies relacionadesLes administracions fan una crida a respondre ben de pressa a la necessitat creixent de transport i a la descarbonització corresponent. El cost és molt alt, de manera que s’ha d’avaluar bé on cal actuar. "Tenim un problema de diners, amb més de 2.000 milions d’euros cada any destinats al transport públic", va explicar recentment el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, favorable a buscar noves vies per finançar-lo, igual que fa França, amb gravàmens "sobre la gasolina, sobre l’immobiliari o sobre els vehicles que circulen a les autopistes", remetent-se en aquest cas a la vinyeta.
En aquesta línia, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha iniciat un replantejament sobre l’actual model de gestió del servei d’autobús. El vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, ha advocat per establir una nova forma de col·laboració publicoprivada mitjançant la qual les empreses es "corresponsabilitzin" del servei de transport públic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar
- Els missatges de Feijóo el dia de la dana deixen en evidència Mazón
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
