«Tenim senglars davant de casa»: preocupació veïnal als municipis de la zona zero de la pesta porcina a Catalunya

Aquest dilluns, el Govern ha començat a flexibilitzar part de les restriccions d’accés al medi natural imposades després de detectar-se el brot. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha apel·lat a la «màxima precaució i col·laboració» i ha recordat que el seguiment de la malaltia és diari. La relaxació afecta el segon radi, entre els 6 i els 20 quilòmetres del focus. Però no a tots.

Els 12 municipis més pròxims al brot —Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet, Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Polinyà, Terrassa i Rubí— seguiran amb les mateixes restriccions. En aquesta franja, de fins a sis quilòmetres, continua prohibit l’accés als boscos, que han sigut perimetrats amb tanques per evitar que els senglars surtin de l’àrea controlada. El paisatge, en alguns punts, recorda més un cordó sanitari que un parc natural metropolità.

EL PERIÓDICO ha recorregut barris i municipis de l’entorn de Collserola per comprovar com es viu aquesta situació sobre el terreny. Mentre l’accés humà al bosc es restringeix, els senglars semblen haver-se apropiat de l’espai urbà.

A Vallvidrera, l’Héctor explica que fa tot just una setmana una família de senglars es va instal·lar al costat de la Biblioteca de Collserola. «És habitual», diu, sense dramatisme. «Vivim pràcticament enganxats al parc. Es veuen pel carrer, els cotxes paren i ells segueixen. Als parcs urbans també hi apareixen». El relat no sorprèn, però sí que dibuixa una normalitat inquietant. Diu que entre els veïns no hi ha «psicosi», perquè forma part de la seva quotidianitat.

A la Floresta, la convivència es viu amb menys resignació. Noa Ruiz assegura que durant el brot ha vist senglars passejar constantment davant de casa seva. «Hi ha dies que no puc ni sortir», afirma. Veïns del barri ho resumeixen amb una frase que ja funciona com a eslògan involuntari: «Aquest és el barri dels senglars».

I és que de fet, al barri circula la història –confirmada per diversos residents– d’una femella de porc senglar a la qual alguns veïns alimenten de manera habitual. «És gairebé una mascota», comenten.

«Esquivava els cotxes com podia»

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO busca el millor restaurant obert a BCN el 2025

"Tant de bo arreglin les escales, però bé"

Més enllà de Collserola, la situació també es desborda. A Barberà del Vallès, Víctor David García relata que fa menys d’una setmana va veure un senglar completament desubicat en plena carretera. «Esquivava els cotxes com podia, però era dins de la trama urbana. Això no ho havia vist mai», assegura. No fugia cap al bosc: intentava orientar-se entre carrils i rotondes.

Els Agents Rurals mantenen la vigilància constant a la zona afectada, amb controls, seguiment d’animals i suport al dispositiu de les tanques. L’objectiu és clar: contenir la malaltia i evitar desplaçaments que puguin propagar-la. Però la presència persistent de senglars en zones habitades evidencia un problema estructural previ al brot: «Una sobrepoblació cronificada i una convivència mal resolta entre fauna salvatge i ciutat», tal com conclou l’Héctor.