El transport públic acordarà les noves tarifes abans de Nadal

Acaba l’any i és el moment d’establir les tarifes del transport públic per al 2026. Els preus es decidiran oficialment en un consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) que té previst reunir-se entre el 18 i el 22 de desembre. I els que ho han d’acordar són els quatre integrants de l’ATM: la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU).

Hi ha consens entre les diferents parts respecte a una actualització de les tarifes segons l’IPC i un manteniment de les bonificacions en espera d’assenyalar en quins percentatges exactament. Per a això és essencial conèixer quina serà l’aportació del Ministeri de Transports.

Altres negociacions polítiques fora de l’ATM també poden condicionar la reunió. Els Comuns ja van alertar dimarts el Govern de Salvador Illa que no negociaran els pressupostos catalans per al 2026 si pugen les tarifes del transport públic. Els dos partits tenen previst reunir-se aquest divendres.

D’altra banda, la plataforma PTP ha considerat "raonable" un increment equivalent a l’IPC "per garantir el bon funcionament i la millora urgent de l’oferta de transport públic". Pel que fa a la reducció de les bonificacions, la PTP considera oportú que s’apliqui en els títols d’una o dues zones, mentre que rebutja que els preus augmentin de la zona 3 a la 7, on són "actualment molt més cars". En aquest sentit, recorda que una T-usual de 6 zones ja costa 66,45 euros.

La T-jove continua al 50%

Per ara, l’única certesa és que es mantindrà el 50% de bonificació en la tarifa de la T-jove, el títol de transport per a gent de menys de 30 anys. La Generalitat ho ha confirmat després que el ministeri hagi anunciat que l’assumirà íntegrament el 2026. La resta de bonificacions estan pendents d’establir-se, segons el que acordi el Ministeri de Transports.

A més de la T-jove, a Barcelona, la T-usual compta avui dia amb un 50% de bonificació (un 20% l’aporta l’Estat, i un 30%, les administracions consorciades en l’ATM). L’Ajuntament de Barcelona ja ha previst en els seus pressupostos del 2026 la partida que exigiria el manteniment de les bonificacions íntegres, per si finalment s’imposa aquest escenari.

Establertes des de la pandèmia, les bonificacions han comportat un augment en l’ús del transport públic, però de manera dispar en funció del tipus de moviment. Així doncs, a Barcelona s’observa més recurrència i no tant un increment en el nombre d’usuaris. S’ha detectat que, molts cops, els ciutadans, en comptes d’anar a peu en trajectes curts, opten per pujar al bus perquè no els suposa una despesa més elevada. L’ATM ja va qüestionar al juliol si, per guanyar un 1% de viatgers l’últim any, mereixia gastar els 220 milions que els incentius costen a les arques públiques, més encara quan és necessari fer grans inversions per poder oferir més transport davant el creixement de la població metropolitana.

Notícies relacionades

Treball proposa sancionar Santa Coloma per un contagi de legionel·la

Els restaurants pengen el complet amb els sopars de grup prenadalencs

A la resta del territori, la situació és molt diferent. La demanda de transport ha crescut en els últims cinc anys coincidint amb una diàspora de veïns de les grans ciutats cap a municipis de les corones següents. La necessitat de transport s’ha aguditzat pels problemes continus en la xarxa de Rodalies, cosa que ha motivat una resposta urgent de la Generalitat, amb l’impuls de plans de xoc per reforçar les línies d’autobusos ràpids i interurbans.

En definitiva, les administracions veuen que la factura del transport públic s’engrosseix i el sistema requereix grans inversions per assegurar un millor servei. El 2025 havia de ser de transició, per anar retallant bonificacions progressivament. Al juliol va desaparèixer l’abonament gratuït de Rodalies, finançat per l’Estat. Es va establir la tarifa plana de 20 euros al mes, en un moment en què la Generalitat ja va indicar que els recursos són limitats i va defensar la necessitat d’anar rebaixant progressivament les bonificacions.