L’Hospitalet es reivindica com a motor econòmic en el seu centenari

La realitat és que el municipi ha tingut una gran metamorfosi les últimes dècades en tots els àmbits: social, cultural i, per descomptat, econòmic. En l’acte va participar la consellera d’Economia, Alícia Romero, que va recordar que la segona ciutat de Catalunya també és el "segon motor de Catalunya" i que ja aporta un 3% del PIB català.

El 2001, la localitat només tenia 66.000 treballadors, però va tancar el 2024 amb 108.050 llocs de treball localitzats, és a dir, de treballadors a la ciutat. Això vol dir que els llocs de treball creats a l’Hospitalet les últimes dues dècades han crescut un 63,71%. Un augment que el municipi ambiciona que vagi encara a més amb l’ampliació de la Fira, el desenvolupament d’un pol biomèdic de referència al sud del municipi i l’aterratge del nou Hospital Clínic a la Diagonal, a la frontera amb la zona nord de l’Hospitalet. Tots són projectes de referència en l’àmbit català, espanyol i, fins i tot, europeu per la magnitud.

L’objectiu ara, va dir Romero, és que la riquesa que es crea al territori pugui ser compartida pel conjunt de la localitat: "En una ciutat tan poblada és més important que tot allò que generem tingui un impacte en la ciutadania. No passa encara. Hem de continuar treballant i col·laborant amb les ciutats". Perquè sigui així, va reclamar que els municipis tinguin "visió i ambició", cosa que, va asseverar, els governs de l’Hospitalet fan des de fa anys.

En aquesta mateixa línia, Quirós va reivindicar l’aposta pel bioclúster i la Fira: "És una gran oportunitat per a la ciutat de l’Hospitalet i el nostre entorn. Aquests elements ens permetran tirar endavant i contribuiran a millorar la vida dels veïns de l’Hospitalet". L’alcalde de l’Hospitalet, ciutat que inclou en el seu perímetre la densitat poblacional més gran d’Europa i alguns dels barris amb més índexs de vulnerabilitat de l’àrea de Barcelona, va defensar el pla integral del Samontà com el "més important" de tots els projectes que es couen al municipi i que ha de permetre intervenir en tots els àmbits d’aquestes barriades. Un pla que, d’alguna manera, casa també amb l’aterratge del Clínic, que ha d’ajudar a transformar una part dels barris del nord.

Quirós aposta ja fa mesos per vertebrar l’Hospitalet amb un eix que connecti la Diagonal amb la Granvia. És a dir, que vinculi el desenvolupament del Clínic amb el del pol biomèdic, situat al costat d’un altre hospital de referència, el de Bellvitge.

Pol de recerca sanitària

Notícies relacionades

BCN triplicarà les seves càmeres de videovigilància d’aquí al 2027

BCN crea un observatori de la moto per reduir un 30% els accidents

En el marc de l’Afterwork també va participar el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, que va dir que l’Hospitalet, amb l’arribada del Clínic i el desenvolupament del bioclúster, es convertirà en "una part fonamental d’un dels àmbits més importants del sud d’Europa en recerca sanitària". Precisament, en aquesta àrea entre Barcelona i diverses localitats del Baix Llobregat es projecten diversos nodes i projectes vinculats a la innovació biomèdica com a pilars.

Uns projectes que es recolzen en un triangle sanitari plenament consolidat com són l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues), Bellvitge i el Clínic. Així les coses, la consellera Romero no va dubtar a celebrar el paper actiu de l’Hospitalet en matèria econòmica i va assenyalar que, amb ells, la ciutat "es reivindica com un territori que té ambició". Unes valoracions també vinculades a l’ampliació de la Fira a l’Hospitalet: "La capacitat que tenen Barcelona i l’Hospitalet d’atraure congressos ens han posat al mapa mundial". En aquesta línia, Romero va incidir en la necessitat d’atraure activitat econòmica per mitjà dels congressos per contribuir, encara més, a fer de l’Hospitalet un motor econòmic.