La nit solidària de la cultura

Pilarín Bayés va ser una de les grans estrelles del sopar organitzat per la Fundació Cultura Catalunya a l’obsequiar els presents amb un dibuix que ella mateixa va explicar.

La nit solidària de la cultura
3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

El sopar solidari de la Fundació Cultura Catalunya és, any rere any, un èxit. I ho és perquè representa la culminació de la feina feta durant mesos per les persones que lideren aquesta associació: el president, Eloi Planes; la directora, Maite Esteve, i tot l’equip que fa possible el projecte.

El sopar, celebrat aquest any a La Paloma –un dels salons de ball més antics i emblemàtics d’Europa–, va incloure una espectacular subhasta en què es van licitar objectes tan diversos com una fotografia de la Pedrera feta per Jordi Bernadó, una samarreta original firmada per Carlos Alcaraz i un cotxe de la marca Ebro.

Una altra de les claus de l’èxit d’aquesta fundació són les persones que formen part del patronat i que es presenten fidelment a l’esdeveniment any rere any. Entre els assistents a l’acte, vam veure el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll; el president del consell editorial del diari Ara, Ferran Rodés; la consellera del grup Godó, Ana Godó; el director de comunicació de Planeta, Patrici Tixis; la directora de la Fundació Banc Sabadell, Sonia Mulero, així com Jaume Gramona o Miquel Martí, i representants del comitè executiu, com Silvia Martí de Moventia. Tampoc van faltar membres del consell de mecenatge com Jou Sanfeliu i Víctor Font.

No obstant, una de les grans estrelles de la nit va ser la dibuixant i caricaturista Pilarín Bayés, que va obsequiar els presents amb un dibuix que ella mateixa va explicar des de l’escenari. La Pilarín, que va arribar acompanyada de l’empresària Cristina Cabañas, va pujar a l’escenari amb unes visibles sabatilles blanques que podria lluir qualsevol adolescent i, des d’allà, va conquerir els prop de 200 comensals amb la seva personalitat i elegància i la concisa explicació que va fer del dibuix.

Enmig de tanta personalitat, vam tenir el plaer de compartir taula amb el president d’honor de la fundació, Enric Crous, i l’editor i president d’RBA, Ricardo Rodrigo. Probablement, dues de les persones més estimades de la vetllada. La prova va ser la constant desfilada d’amics i coneguts que s’acostaven a saludar-los: des de Tatxo Benet i Camino Quiroga fins a Silvia Agenjo, les germanes Helena Roca i Berta Roca, o Oriol Tomás. Precisament aquest últim va ser qui més va licitar per l’Ebro S700: se’l va acabar emportant com a regal per als seus fills.

La llei de mecenatge

Abans de la subhasta, el president Eloi Planes va anunciar que la nova llei de mecenatge podria estar a punt abans de final d’any, tot i que acumula tants retards que costa no mostrar-se escèptic. L’FFC va néixer amb la voluntat d’ajudar el món de la cultura i evitar que projectes amb talent es quedessin pel camí; per això la importància de les donacions privades i d’iniciatives com aquest sopar solidari.

La subhasta va ser, a més d’un èxit econòmic, un gran espectacle. No només per l’alta participació, sinó també per la complicitat i sentit de l’humor amb què Eloi Planes i Maite Esteve van conduir la vetllada. Els dos van animar l’ambient amb tanta facilitat que, per moments, semblava que feia anys que es dedicaven a l’entreteniment. Ni Andreu Buenafuente i Sílvia Abril en les seves millors gales dels Goya ho haurien fet millor.

Anècdotes al marge, també hi van assistir la directora de l’Agència Catalana de Turisme, Arantxa Calvera; la directora del grup Focus, Isabel Vidal; la presidenta de Sorigué, Ana Vallés; Elena de Carandini, de Raventós; Xavi Comerma, de Banc Sabadell; Mabel Mas, d’EL PERIÓDICO; Pere Guardiola, del grup Godó, i el president d’Ebro, Rafael Ruiz.

Notícies relacionades

Va ser, en definitiva, una nit elegant, divertida i ben mesurada, amb unes actuacions breus i encertades, horari europeu, un excel·lent càtering de Sibaris supervisat personalment per la propietària, Glòria Carulla, i acompanyat per l’escumós Gramona Imperial Brut i els seus magnífics vins de L’Enclòs de Peralba.

Però més enllà de la posada en escena, el veritablement important va ser comprovar com bona part de la societat civil catalana va tornar a implicar-se en favor de la cultura. I ho va fer, a més, amb generositat. Aquest any la recaptació es va duplicar respecte a l’edició anterior. Un senyal esperançador per al futur del mecenatge cultural. Esperem que l’any que ve es mantingui la mitjana.